Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El FHAR explora la col·laboració entre actors privats, públics i comunitaris en l’increment del parc d’habitatge assequible

16/12/2021 - 09:11

Habitatge. Una trentena d’experts nacionals i internacionals comparteixen estratègies per universalitzar l’accés a l’habitatge assequible més enllà de l’emergència habitacional

La segona edició del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació s’ha celebrat amb un missatge d’optimisme cap al futur de l’habitatge. Durant dos dies, més d’una trentena d’experts nacionals i internacionals van participar en aquesta trobada per debatre, treballar i posar en valor el futur del dret a l’habitatge a la ciutat. Totes les intervencions van tenir la mirada posada cap al context actual, marcat per les conseqüències econòmiques, polítiques i socials ocasionades per la pandèmia. La Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha explicat que aquest FHAR ha volgut posar el focus en la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge assequible i en el paper que hi han de tenir tots els actors implicats, públics, privats, comunitaris i també la ciutadania. Per això s’ha volgut donar veu a ponents i experts, nacionals i internacionals per donar resposta al repte que tenim al davant que és, no només respondre a l’emergència habitacional, sinó garantir l’accés a l’habitatge assequible per tothom.

Fórmules per incrementar el parc públic d’habitatge

El FHAR 2021 va començar amb una conferència amb experts internacionals per compartir les millors iniciatives liderades per ciutats referents a nivell europeu, com són Berlin, París, Londres i Barcelona. “En aquesta edició s’ha demostrat que les ciutats són lloc d’innovació i experimentació pràcticament obligada ja que, tot i no tenir sovint eines legislatives o administratives les problemàtiques que viuen les veïnes són les nostres”, ha valorat Martín. En aquestes problemàtiques es va centrar la taula ‘Desafiaments pandèmics urbans i d’habitatge’ que va comptar amb la participació del director de LSE Cities, Ricky Burdett; el regidor de desenvolupament urbà de l’Ajuntament de Berlín, Florian Schmidt; el tinent d’alcalde de París, Ian Brossat, la regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín; i la membre del comitè executiu de l’International Union of Tenants (IUT), Barbara Steenbergen. A la sessió es va donar a conèixer la problemàtica de Londres, una ciutat que està en constant creixement, i l’aposta del consistori per crear uns 80.000 habitatges assequibles en els propers 8 o 9 anys en àrees de regeneració i per assegurar un transport públic de qualitat que ajudi a connectar totes les àrees de la capital britànica. Ricky Burdett també va aprofitar la seva intervenció per recordar que Londres s’ha inspirat en el model de Barcelona ’92 pel que fa a l’habitatge i a la manera com es va relligar la ciutat amb el mar i se li va donar un teixit de continuïtat. Al seu torn, Florian Schmidt, Ian Brossat i Lucía Martín van compartir experiències dutes a terme a cada una de les ciutats. A Berlin, l’ordenança contra el mal ús de l’habitatge, les àrees de protecció del veïnat i l’acció contra els desnonaments 200 Häuser, inspirada en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en són alguns exemples. A París, Ian Brossat va destacar la manca de sòl disponible a la ciutat i les alternatives que s’apliquen per trobar nous usos i dotar d’habitatge social la ciutat. “Aquesta crisi que hem viscut ens ha de portar a desenvolupar polítiques públiques perquè l’habitatge sigui més assequible i per permetre que aquelles persones que fan que la ciutat funcioni hi puguin viure sense haver de marxar a una o dues hores de la ciutat”, va explicar. Per la seva banda, la regidora Lucía Martín va voler compartir les accions innovadores que l’Ajuntament de Barcelona està duent a terme des de 2015, com són l’adquisició de blocs d’habitage a preus de mercat a zones cèntriques, els programes de captació d’habitatges privats, l’habitatge industrialitzat i la col·laboració públic-privada. “Ens han ensenyat que, més enllà de la promoció pública, necessitàvem construir també aliances i fer créixer tots els sectors capaços de produir i gestionar l’habitatge”, apuntava. La conferència també va comptar amb la participació de Barbara Steenbergen, que va posar de manifest la importància d’establir sinèrgies entre ciutats i crear accions innovadores, com és el cas de la col·laboració públic-privada.

A la segona conferència els experts van debatre sobre la importància de la transparència i l’accés a dades públiques pel disseny de polítiques d’habitatge. Hi van participar el director de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OBH) i Cap del Servei d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Jordi Bosch; la responsable d’Innovació de l’Observatori Basc de l’Habitatge, Elena Sánchez i el Cap de Recerca de l’Observatori de l’Habitatge de Dublín, Dáithi Downey. A la conversa tots els ponents van destacar els nivells d’informació cada vegada més alts de què es disposa i es van marcar dos reptes: la garantia de la privacitat dels ciutadans i la seguretat. Jordi Bosch també va voler destacar el repte d’aprofitar al màxim el potencial de tot el volum d’informació que es genera. Sovint les polítiques d’habitatge són lentes i cares i sistematitzar tota aquesta informació pot fer-les més eficaces i eficient i pot ajudar a valorar-ne externalitats. Com va explicar Bosch, “cal anticipar-nos a través de la informació i del coneixement”. També es van compartir exemples de polítiques d’habitatge impulsades a través de les dades. A Catalunya, amb el Pla Territorial Sectorial i els plans locals que s’estan sistematitzant; al País Basc amb el Dret Subjectiu a l’Habitatge i la Inspecció Tècnica d’Edificis; i a Irlanda amb el projecte pioner Geohive. A la jornada també es va aprofitar per presentar la Càtedra d’Estudis de l’Habitatge de Barcelona, una nova eina en matèria d’habitatge públic i polítiques de rehabilitació impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol i les quatre universitats públiques de Barcelona. Hi va participar el doctor en arquitectura i professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, Josep María Montaner, i la doctora en dret i professora titular de dret administratiu de la UAB, Judith Gifreu.

El bloc de la tarda es va centrar en la innovació en la promoció de l’habitatge públic com a eina per incrementar el parc d’habitatge públic. La tarda va començar presentant exemples de bones pràctiques, nacionals i internacionals. El gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, Gerard Capó, va presentar dos projectes. Per una banda Can Fabra que destaca per la innovació arquitectònica en la combinació de construcció d’habitatge i conservació del patrimoni i en els materials utilitzats, i en un ús de l’espai més comunitari que faciliti l’intercanvi. L’altre projecte destacat van ser els APROP, un projecte de construcció d’allotjaments provisionals ràpids i sostenibles per fer front a l’emergència habitacional. El director gerent d’EMVISESA a Sevilla, Felipe Castro, va explicar les tres estratègies que s’han fet servir per augmentar en 22.000 pisos el parc d’habitatge assequible de Sevilla: els allotjaments col·laboratius per a col·lectius amb necessitats especials, els projectes de rehabilitació i les permutes amb reallotjament. Des de les Illes Balears, la directora general de l’Institut Balear de l’Habitatge, Cristina Ballester, va parlar de la importància que la promoció d’habitatge públic sigui sostenible i va explicar que construir-lo amb materials ecològics, de quilòmetre zero, pensant en l’economia circular i l’eficiència energètica, millora la salut de les persones que hi viuen i reactiva l’economia de la zona. L’últim exemple ens va dur a Viena, ciutat de referència quan parlem d’habitatge assequible, on un 62% dels seus habitants viuen de lloguer en habitatge públic i social. La CEO de Vassilakou Urban Consulting-Vienna Solutions, Maria Vassilakou, va anar més enllà dels habitatges en sí i va parlar de la importància de construir barris amb un espai públic de qualitat i en la participació dels veïns i veïnes en aquests processos.

Una innovació clau en la promoció de l’habitatge assequible és la industrialització, un procés que permet fer que la construcció sigui més àgil i sostenible. El director dels Serveis Tècnics de l’IMHAB, Joan Carles Melero, va parlar del nou sistema de concurs de col·laboració entre projecte i obra impulsat per l’IMHAB. Aquest nou sistema busca una col·laboració més estreta entre tots els actors implicats a la vegada que introdueix criteris de valoració que van més enllà de la proposta arquitectònica i que són la reducció de l’impacte ambiental, la reducció del termini de la promoció, l’oferta econòmica i les millores en les garanties post-venta. Després de la presentació, la responsable d’Innovació de Cúlmia, Anna Guanter; el soci fundador de 011h, Jose Manuel Villanueva; el soci-conseller delegat d’Edetco, Francesc Monells, la sòcia de Pich Architects, Teresa Batlle, i l’arquitecte de Clotet, Paricio & Assoc, SL, Ignacio Paricio, van analitzar l’impacte de la promoció industrialitzada. Tots van coincidir en que la industrialització no és una finalitat en sí mateixa sinó un mitjà per arribar a uns objectius que són: el treball col·laboratiu, la digitalització, l’increment de la sostenibilitat, el foment de l’economia circular i la reducció de terminis.

Estratègies de col·laboració per crear habitatge assequible

Martín ha explicat que durant el FHAR ha quedat clar que per afrontar el repte de d’incrementar el parc d’habitatge assequible és necessària una diversitat d’estratègies. Cal que les administracions públiques tinguin un lideratge fort, que no han tingut fins ara, però cal també buscar aliances amb altres sectors, unes aliances que a Europa són habituals però a l’Estat Espanyol encara no. La segona jornada del Fòrum, de fet s’ha centrat en  la col·laboració per incrementar l’habitatge assequible i les dues primeres intervencions ho han fet amb la mirada posada a Europa. Primer, amb la professora associada honorària en Estudis de l’Habitatge i Centre de Recerca Urbana de la Universitat RMIT d’Austràlia, Julie Lawson, que va explicar la iniciativa ‘Housing 2030’, posada en marxa el passat mes d’octubre amb l’objectiu de tenir un sistema d’habitatge més efectiu i que tingui un impacte útil sobre el planeta. “Hem de tenir una actitud de confiança. Més que pensar en un concepte de crisi hem de pensar en un possible canvi del sistema. L’habitatge és una necessitat humana i, per tant, el seu paper és cabdal per a la vida humana i les comunitats sostenibles”, va explicar. La iniciativa, que afecta 26 països, s’estructura en quatre pilars: eixos de governança, finances i finançament, política del sòl i impacte neutre del clima a l’habitatge. La segona intervenció va ser a càrrec de la manager de London CLT, Hannah Emery-Wright, la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bolonya, Emily Marion Clancy, i el CEO d’Aedes als Països Baixos, Robin Van Leiken, els quals van presentar les iniciatives de col·laboració. Emery-Wright va parlar de com treballa London CLT i va presentar exemples com el de Saint Clement’s i una nova construcció d’11 habitatges que s’ha fet possible amb l’ajuda de finançament per part de Sustainable Housing for Inclusive and Cohesive Cities. També es va compartir l’experiència de Bolonya. Marion Clancy va posar en valor les polítiques d’habitatge de Barcelona i va destacar la posada en marxa de models col·laboratius per promoure ajuts per als joves de menys de 35 anys. Segons va apuntar, aquest col·lectiu només representa el 6% del total de propietaris d’habitatges a la ciutat italiana. Finalment, Van Leijen va explicar que els Països Baixos és un dels llocs on es registra un índex més alt d’habitatge social amb un 27%. A través d’Aedes, i amb un finançament provinent d’organitzacions privades, es gestionen 2,3 milions de llars, les quals representen el 32% del parc immobiliari del país.

Precisament el sector privat també va tenir el seu espai a la segona edició del FHAR. El gerent d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, va posar en context el projecte d’Habitatge Metròpolis Barcelona, una fórmula de col·laboració público-privada pionera amb la qual es pretén construir un parc de 4.500 habitatges en deu anys mitjançant un soci privat. A continuació, es van afegir a la seva intervenció la CEO de Savills Aguirre Newman, Anna Gener, el conseller delegat de Neinor Homes, Borja García-Egotxeaga, i la mebre de La Hidra Cooperativa, Laia Forné per exposar els reptes i les oportunitats d’aquest tipus de col·laboració per a promoure l’habitatge assequible. Tots ells van coincidir que el problema d’accés a l’habitatge afecta no només famílies desafavorides, sinó també classes mitjanes i sobretot els joves. Anna Gener va destacar que falta habitatge assequible per sota del preu de mercat i que aquest ha de ser en règim del lloguer. Al seu torn, Borja García-Egotxeaga va explicar per què la seva empresa, un dels socis privat de l’HMB, s’ha sumat a aquesta fórmula. “Cal girar cap a una empresa col·laborativa i integrada en la societat. Això ens dona futur i per això ens interessa desenvolupar la part social d’aquests projectes”, va comentar. Al seu torn, Laia Forné va fer una crida a reformular aquest tipus de col·laboració amb un nou model de gestió més transparent, fiscalitzat, amb la participació de la ciutadania, amb indicadors socials i que aposti pel teixit econòmic local.

El FHAR va acabar amb una última taula centrada en un altre model referent a Barcelona. Es tracta de la col·laboració públic-comunitària per garantir l’accés als joves i per promoure la convivència i el cohabitatge per a gent gran i persones amb diversitat funcional. La sessió va començar amb la intervenció de la cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Vanesa Valiño, que va presentar l’aliança que l’Ajuntament ha posat en marxa amb les entitats més representatives de l’habitatge cooperatiu. Es tracta del conveni ESAL, i que té per objectiu la creació de mil pisos en els propers anys, dels quals un 60% seran de lloguer i 40% amb cessió d’ús per 99 anys. Segons va explicar Valiño, aquest conveni representa un pas endavant, ja que respon a una necessitat de disposar de més habitatge protegit i assequible, una prioritat del govern municipal i un servei d’interès general. La sessió va continuar amb una conversa on també s’hi van afegir la membre de La Hidra Cooperativa, Laia Forné Aguirre; el president de la Fundació Salas i representant de Cohabitat, Manel Rodríguez i la coordinadora de la Fundació La Dinamo, Gloria Rubio. Forné va parlar de l’experiència de La Hidra Cooperativa a partir d’un dels seus referents, Can Batlló i va apuntar tres reptes: la necessitat de requerir d’una mirada d’allò públic i d’un canvi de rol dels actors, la necessitat de disposar de noves mètriques i fer evident l’impacte i el retorn, no només a la pròpia comunitat sinó també a tota la ciutat. Des de la Fundació La Dinamo, Glòria Rubio va compartir l’experiència de La Borda i la voluntat de replicar aquest model per tot el territori. “Transforma la propietat individual i planteja des de la propietat col·lectiva”, va explicar. Finalment, Manel Rodríguez va explicar el projecte que s’està duent a terme des de Cohabitat, la qual representa 12 fundacions amb més de 3.000 habitatges en lloguer a la província de Barcelona. Perquè aquest model sigui exitós, Rodríguez va apuntar quatre necessitats: disposar de sòl, finançament, subvencions i gestió professionalitzada. Per acabar, Valiño va tancar la darrera taula rodona del FHAR destacant la importància de les trobades entre tots els actors implicats per donar lloc a sinèrgies, transformació i universalització del model. “El repte és brutal i no ens podem permetre que cadascú miri només la seva casella”.

El FHAR està organitzat per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona i s’emmarca dins del cicle de jornades i conferències impulsades des de 2016 per reflexionar sobre els reptes de futur del sector. Recupera el detall de cada una de les sessions, així com les presentacions i entrevistes als ponents en aquest enllaç

Comparteix aquest contingut