La importància de la transparència i l’accés a les dades públiques ha centrat la segona taula rodona del Fòrum de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (FHAR). El Big Data està revolucionant la societat i, per tant el disseny d’una política d’habitatge basada en evidències. El repte és com treure el màxim partit de dades públiques de la manera més transparent possible vetllant per la privacitat dels ciutadans. La taula rodona ha comptat amb la presència del director de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OBH) i Cap del Servei d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Jordi Bosch; la responsable d’Innovació de l’Observatori Basc de l’Habitatge, Elena Sánchez i Dáithi Downey, Cap de Recerca de l’Observatori de l’Habitatge de Dublín. La taula l’ha moderat el Jose Miguel Calatayud Director de Projectes de l’Arena Housing Project.
Com ha recordat Calatayud les dades són el tema de moda i són a tot arreu. Això les converteix en un instrument molt útil però també presenten riscos i reptes. Per això ha convidat als tres ponents a presentar amb quines oportunitats i reptes s’han trobat i a presentar un exemple en el que hagin treballat amb dades per impulsar polítiques d’habitatge.
Pel que fa a les oportunitats que representen les dades tots tres experts han coincidit en un punt clau: cada cop tenim més informació disponible i això és molt útil. El director de l’OBH, Jordi Bosch, ha explicat que, si mirem enrere, ara hi ha moltes més publicacions, centres de recerca i acadèmics investigant sobre habitatge. La responsable d’Innovació de l’Observatori Basc de l’Habitatge, Elena Sánchez, ha recordat que les administracions també estan duent a terme una producció creixent de dades degut a l’administració electrònica. Això ha facilitat als ciutadans poder fer moltes gestions sense desplaçar-se tot i que, a vegades, poden renunciar a part de la privacitat a canvi d’aquesta facilitat.
Dades i privacitat
I aquest aspecte lliga, precisament amb els dos grans reptes: la garantia de la privacitat dels ciutadans i la seguretat. En aquest sentit Sánchez ha parlat de la importància de no monetitzar les dades dels ciutadans i de garantir una transformació digital sense fugues. Ha explicat la importància de l’enfocament data-driven, és a dir la presa de decisions basades en dades. “Per l’empresa privada representa una oportunitat, en l’administració, en canvi, hi ha un xoc de trens amb la privacitat”, ha dit Sánchez. També ha volgut alertar, però, que sovint la protecció de dades s’ha utilitzat com a escut per no donar informació. “Falta valentia per estudiar si qui demana les dades té un interès legítim i si hi ha cobertura legal per donar-la. I al final se sacrifica a la ciutadania”, ha alertat Sánchez. Cal fer auditories de l’ús d’aquestes dades, ha dit Sánchez, però també cal ser proactius per treure’n el màxim partit.
El cap de Recerca de l’Observatori de l’Habitatge de Dublín, Dáhití Downey, ha explicat que a Dublín la privacitat i la seguretat són temes que estan treballant perquè al país hi tenen la seu diverses empreses tecnològiques. Ha explicat que aquest és un debat que té a veure amb els drets humans, la igualtat i la inclusió i que cal trobar la manera de mantenir el registre garantint la justícia i la privacitat.
Un altre repte, tal com ha explicat Bosch, és com aprofitar al màxim el potencial de tot aquest volum d’informació que es genera i fer-ho de manera àgil. Sovint les polítiques d’habitatge són lentes i cares i sistematitzar tota aquesta informació pot fer-les més eficaces i eficient i pot ajudar a valorar-ne externalitats. Cal com ha dit Bosch, anticipar-nos a través de la informació i del coneixement. Ha remarcat també que això ja es fa en la diagnosi i la implementació de les polítiques, falta treballar-ho més en l’avaluació.
Aplicacions de l’ús de dades en polítiques d’habitatge
Finalment, doncs, el més important no és la tecnologia en si, sinó l’ús que en fem. “El Big Data ens pot donar molta informació, però no ens resoldrà els problemes. A més a més de dades necessitem coneixement. És la tecnologia la que ha d’estar al nostre servei i no al revés”, ha explicat Bosch. En aquest sentit tots tres ponents han posat exemples de polítiques d’habitatge impulsades a través de les dades.
Bosch ha parlat del l’ús que se n’ha fet en el sistema de planificació de polítiques d’habitatge de Catalunya que s’està construint i que inclou el Pla Territorial Sectorial que s’està elaborant ara mateix i els plans locals que s’estan sistematitzant. Tots aquests plans es nodreixen de dades i serveixen de marc general per la resta.
Sánchez ha parlat sobre la importància d’aquestes dades en la planificació i l’avaluació de les polítiques d’habitatge a través de dos exemples. Per una banda, per avançar-se a les demandes del Dret Subjectiu a l’Habitatge que existeix al País Basc. A través de dades econòmiques, demogràfiques d’habitatge entre altres poden preveure quina pressió exerciran aquestes demandes sobre el mercat de l’habitatge. També ha parlat de l’ús de les dades de la Inspecció Tècnica d’Edificis per identificar les àrees amb més necessitats urgents i la seva tipologia (façanes, cobertes, ascensors…). Aquí és clau, com ha explicat Bosch, que s’hi incloguin tots els camps que tenen a veure amb el dret a l’habitatge: habitatge construït i el seu estat, la composició socioecòmica de les llars, dades d’hisenda, demogràfiques entre altres.
Per últim, Downey ha presentat Geohive, un projecte pioner a Irlanda en què s’han recopilat moltes dades del govern irlandès per posar-les al servei de la ciutadania a través d’una plataforma interactiva. A partir d’aquesta plataforma interactiva es poden obtenir multituds de mapes per analitzar temes diversos com el canvi en l’estructura de la propietat d’habitatges o les zones on més s’està construint, entre altres.
No s’han limitat, però, a oferir dades sinó que les han acompanyat de publicacions i podcasts per fer arribar tot aquest coneixement a la ciutadania. Aquest és un dels reptes claus, de fet, fer arribar aquesta informació a la ciutadania. Sánchez també ha parlat de l’esforç que fa l’Observatori Basc de l’Habitatge en aquest sentit a través de la publicació d’articles periodístics, divulgatius i publicacions a xarxes socials, entre altres, per fer arribar aquest coneixement a la ciutadania.
Càtedra Estudis de l’Habitatge de Barcelona
Una de les eines per incrementar el coneixement sobre habitatge i la transferència d’aquest coneixement a la societat és la Càtedra Estudis de l’Habitatge de Barcelona, una nova iniciativa en matèria d’habitatge públic i polítiques de rehabilitació impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol i les quatre universitats públiques de Barcelona. L’han presentat el doctor en arquitectura i professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Josep María Montaner i la doctora en dret i professora titular de dret administratiu de la UAB, Judith Gifreu.
Grifeu ha explicat que el de la Càtedra és un projecte que comença i que, per tant, no es pot parlar encara de projectes en marxa, però sí d’un objectiu bàsic que és generar coneixement i sumar-lo a l’experiència de les administracions. És a dir, sumar teoria i pràctica.
Ha volgut explicar també perquè neix aquesta Càtedra. Ha recordat que fa anys que el dret a l’habitatge al nostre país viu una situació delicada i fins i tot dramàtica. “Fa dècades que estem en aquesta situació i no es veu una solució a curt termini”, ha recordat Gifreu que ha parlat del context en què ha sorgit aquesta càtedra. Ha recordat el col·lapse financer i la bombolla immobiliària que van portar a desnonaments i dacions de pagament. I també l’entrada de nous actors com les socimis i fons d’inversió que han adquirit fons immobiliari dels bancs a baix preu però encarint el lloguer. Aquest, però, també ha estat un període en el qual s’ha innovat en polítiques d’habitatge amb mesures creatives com la llei 24/2015 que ha obligat al lloguer social obligatori o amb la regulació dels lloguers aprovada fa un any. Ha destacat que ens trobem en un moment en què tenim clar que l’accés a l’habitatge és prioritari i també que cal una millora de l’habitabilitat i les condicions dels habitatges. I és en aquest context que neix la Càtedra d’Estudis d’Habitatge de Barcelona.
El doctor en arquitectura i professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Josep María Montaner ha presentat el funcionament i objectius d’aquesta càtedra que es va iniciar amb les primeres reunions del grup impulsor l’any 2019 i que ara al novembre ha signat el conveni entre totes les universitats i administracions. L’objectiu és estudiar la crisi de l’habitatge des d’un punt de vista polièdric, per això és una càtedra interuniversitària i pluridisciplinar amb una estructura de quatre codirectors no nominals, ja que es vol que sigui un òrgan obert. Els seus objectius són fomentar la recerca aplicada i interdisciplinar sobre habitatge, però també fomentar l’educació i la transferència de coneixement perquè aquesta recerca arribi a la societat. La Cátedra tot just ara comença a caminar, però té dues fites a curt termini; establir un estat de la qüestió sobre el dret de l’habitatge a Barcelona i acollir el congrés de l’European Network for Housing Research del 30 d’agost al 2 de setembre.
