Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

"El repte és brutal i no ens podem permetre que cadascú miri només la seva casella"

25/11/2021 - 14:01

Habitatge. Vanesa Valiño, Laia Forné, Manel Rodríguez i Glòria Rubio reflexionen sobre les iniciatives de col·laboració públic-comunitària entre entitats sense ànim de lucre i Barcelona.

El paper de les entitats d’habitatges social i cooperatiu i sense ànim de lucre en l’ampliació del parc d’habitatge assequible ha centrat l’últim bloc del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. Per una banda, la cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Vanesa Valiño, ha presentat l’aliança que l’Ajuntament ha posat en marxa amb les entitats més representatives de la cooperativa d’habitatges. Es tracta del conveni ESAL, signat el passat novembre de 2020, i en el qual es té per objectiu la creació de mil pisos en els propers anys, dels quals un 60% seran de lloguer i 40% amb cessió d’ús per 99 anys. A més, aquest conveni contempla iniciatives de cohabitatge sènior i cohabitatge per a persones amb diversitat funcional. Segons ha explicat Valiño, aquest conveni representa un pas endavant, ja que respon a una necessitat de disposar de més habitatge protegit i assequible, una prioritat del govern municipal i un servei d’interès general. “És una estratègia que ve de lluny i no hagués estat possible sense un teixit social de promotors cooperatius i socials amb molta experiència i amb molta força”, ha explicat. En aquest sentit, la cap de gabinet de la regidoria ha recordat que aquest conveni es va començar constituir a partir del 2015 a través de la Taula d’habitatge cooperatiu i ha marcat tres fites importants per arribar-hi: el pla pel dret a l’habitatge, les licitacions per a 246 habitatges en règim de cohabitage (2016 i 2018), la licitació de 105 habitatges en règim de lloguer per a entitats socials (2017) i la licitació per a la venda del dret de superfície per a construir-hi 2018 habitatges (2019).

Vanesa Valiño ha posat en valor el conveni ESAL, destacant que resol límits i mancances d’altres accions: accelera el procés constructiu, és un model més assequible, impulsa l’economia social i nous models de convivència i aposta per la transparència i la creació de sinèrgies entre els diferents agents implicats. De fet, la creació de sinèrgies és un punt que ha valorat molt positivament. Agilitza el procés perquè es disposa de sis mesos per sol·licitar la llicència d’obres i de dos anys per executar l’obra; proposa noves vies de fiançament a través de crèdits amb l’ICF i l’ICO, la garantia municipal d’impagament de més de cinc quotes, la subvenció municipal del 7% retornable un cop amortitzat el préstec, la subvenció del 16% del pla estatal de l’habitatge, l’eliminació del cànon durant l’amortització del préstec hipotecari, la bonificació del 95% de l’IBI i l’opció per a les fundacions d’oferir un 25% dels pisos en dret a superfície; i perquè afavoreix la lluita contra l’emergència climàtica a través de l’exempció de l’obligació de construir aparcament, l’aplicació de tècniques d’industrialització, la reducció de la petjada ecològica i la certificació energètica A (emissions de CO2) i B (consum d’energia no renovable). “La creació de sinèrgies és molt important. Ha de ser un procés col·lectiu, defensat pels propis usuaris i usuàries i que ells mateixos ho reivindiquin com a propi. La transparència, la publicitat i la sinèrgia són molt importants”, ha comentat Valiño. “Això ens ha de portar a repensar la concepció de l’habitatge com un bé d’ús, no especulatiu, que ens ajudi a viure d’una altra manera”, ha afegit.

La col·laboració públic-comunitària, un model escalable i amb un retorn molt potent a la societat

Al debat s’hi han sumat representants de les organitzacions sense ànim de lucre de la ciutat i de les principals entitats socials en la gestió de l’habitatge social i cooperatiu que han explicat com garanteixen l’accés a l’habitatge a joves a través dels seus projectes, i també per promoure la convivència i el cohousing per a gent gran i per a persones amb discapacitat. A més de Vanesa Valiño, han participat a la taula rodona la membre de La Hidra Cooperativa, Laia Forné Aguirre; el president de la Fundació Salas i representant de Cohabitat, Manel Rodríguez i la coordinadora de la Fundació La Dinamo, Gloria Rubio. Ha moderat la taula la periodista de El Periódico, Gemma Tramullas.

Des de La Hidra Cooperativa, Laia Forné Aguirre ha començat a parlar sobre la col·laboració públic-comunitària amb l’exemple d’un dels seus referents, el conveni de cessió a favor de l’espai de Can Batlló, i ha detallat tres reptes importants per aquest tipus de model. En primer lloc, la necessitat de requerir d’una mirada d’allò públic i un canvi de rol dels actors, tant de les administracions com dels actors socials i comunitaris. “Hem de saber com assegurem la transparència en els processos amb mecanismes de democràcia interna i de participació”, ha explicat. En segon lloc, la necessitat de disposar de noves mètriques per poder respondre a nous valors. “El canvi de rol anirà acompanyat d’una nova mirada dels serveis públics que incorpori noves mètriques i valor a l’impacte social dels projectes i al retorn que generen a la ciutat”, ha comentat. En aquest sentit, Forné ha tornat a parlar de l’exemple de Can Batlló per fer evident l’impacte i el retorn que ha tingut, no només a la pròpia comunitat, sinó també a tota la ciutat. En tercer lloc, l’escalabilitat per tal que aquest model arribi a una política universal. La membre de La Hidra Cooperativa ha posat els exemples de Dinamarca i Uruguai i ha comentat que “cal una aposta clara de finançament públic que faci possible la consolidació d’aquest model i que es converteixi en escalable i universal. El conveni ESAL és un primer pas”. Per últim, també ha destacat el repte d’incrementar el parc d’habitatge assequible a nivell públic-comunitari, també en sòl privat, com és el cas de Berlin. “Hem de tenir una visió més àmplia que suposi un canvi en l’organització social i econòmica que ens ajudi a posar límit a l’especulació. Ara és un bon moment”, ha conclòs.

Al seu torn, la coordinadora de la Fundació La Dinamo, Glòria Rubio, ha compartit l’experiència de La Borda i la voluntat de replicar-la a tot el territori. “Es tracta d’una alternativa real als models convencionals d’accés a l’habitatge”, ha explicat. “Transforma la propietat individual i planteja des de la propietat col·lectiva”, ha afegit. Rubio ha posat en valor aquest model i ha remarcat que és important que estigui dins els plans estratègics de totes les administracions públiques en matèria d’habitatge. A través d’aquest model es defensa l’habitatge com un dret universal i digne i estableix mecanismes que eviten l’especulació, s’aposta per l’economia social i solidària, capgirant els models tradicionals i posant les persones al centre de totes les decisions, es treballa conjuntament per crear noves sinèrgies i fer créixer les aliances i té un impacte social, dins del propi projecte però també en tot el seu entorn. Glòria Rubio també ha destacat que, per tal que aquest model doni un pas endavant i es pugui replicar, és indispensable la col·laboració. En aquest sentit, ha explicat que cal crear un marc legal propi que marqui quin és el model i eviti l’entrada de promotores i constructores del mercat capitalista. Segons ha apuntat Rubio, actualment hi ha 35 projectes en promoció a Catalunya, dels quals 17 són a Barcelona i només 2 estan ubicats en sòl privat.

Les intervencions han acabat amb la participació del president de la Fundació Salas i representant de Cohabitat, Manel Rodríguez, que ha explicat el paper que estan duent a terme des de Cohabitat, la qual representa 12 fundacions amb més de 3.000 habitatges en lloguer a la província de Barcelona, però també per tot el territori. “Necessitem que el tema de l’habitatge es tracti d’una manera conjunta i els models s’escampin d’una manera àgil. És una qüestió d’emergència habitacional”, ha explicat. Rodríguez ha explicat que, per promoure l’habitatge assequible, calen quatre elements. En primer lloc, sòl. Segons ha apuntat, cal capacitat de crear habitatge sense consumir territori i amb un cost que sigui baix. En segon lloc, es necessita finançament. També fan falta ajudes a través de subvencions o altres models de subvenció retornable, per exemple. I per últim, el procés també requereix d’una gestió professionalitzada molt complexa.

Per acabar, Vanesa Valiño ha intervingut destacant que les trobades entre tots els actors implicats són necessàries per assolir sinèrgies potents, la transformació i la universalització del model. “El repte és brutal i no ens podem permetre que cadascú miri només la seva casella”, ha conclòs.

Comparteix aquest contingut