Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La promoció industrialitzada d’habitatge promou el treball integral, col·laboratiu i una construcció més àgil i sostenible

24/11/2021 - 11:04

Habitatge. Joan Carles Melero, Anna Guanter, Jose Manuel Villanueva, Jose Manuel Villanueva, Francesc Monells i Teresa Batlle comparteixen els darrers projectes i estudis sobre la promoció d'habitatges públics industrialitzats

La promoció industrialitzada d’habitatge públic ha estat el darrer tema abordat a la primera sessió del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. La sessió ha començat amb la intervenció del director dels Serveis Tècnics de l’IMHAB, Joan Carles Melero, que ha presentat els sistemes de gestió que s’han treballat des de l’IMHAB per produir habitatge públic en el marc de la llei de contractes de l’estat. En primer lloc, Melero ha parlat del sistema més convencional i habitual, en el qual l’empresa constructora i l’equip constructor es reuneixen un cop s’ha adjudicat el projecte, de manera que no han treballat conjuntament en la fase de redacció. Segons ha explicat, en aquest sistema hi ha poc marge de confiança cap a la pròpia administració, els arquitectes han de desenvolupar el seu projecte atenent al principi de màxima concurrència i a més aquest no pot desenvolupar el seu projecte col·laborant amb els industrials que subministraran els materials posteriorment. “Quan comença l’obra cadascú defensa el seu camp. L’arquitecte per una banda, i la constructora per l’altra”.

El segon sistema és el concurs de col·laboració conjunta entre el projecte i l’obra. Segons ha explicat Melero, “la col·laboració comença al minut zero, en el qual s’ha de presentar una proposta conjunta”. A més de la qualitat arquitectònica també es puntuen els criteris de reducció de l’impacte ambiental, la reducció del termini de la promoció, l’oferta econòmica i les millores en les garanties post-venta. Segons ha explicat, amb aquest sistema han pogut participar tot tipus d’empreses i sistemes constructius. Tot i això, aquest sistema té aspectes a millorar, ja que la llei de contractes considera que aquest tipus de licitació té caràcter excepcional i el redactor del projecte depèn de l’empresa constructora. “La figura de l’arquitecte s’ha de corregir i els industrials que subministren els components de l’edifici no han aparegut amb la intensitat que voldríem”, ha explicat. Finalment, el director dels Serveis Tècnics de l’IMHAB ha presentat un nou sistema que està en fase d’elaboració. L’objectiu és buscar la col·laboració entre els agents, també des de la seva pròpia autonomia, i ressituar la figura de l’arquitecte. En tot el procés, l’Administració detalls els objectius bases de la seva licitació, tenint en compte aspectes com el cost màxim, les emissions de CO2 i un termini màxim d’execució d’obra.

Sostenibilitat, col·laboració i digitalització claus de la promoció industrialitzada

La responsable d’Innovació de Culmia, Anna Guanter; el soci fundador de 011h, Jose Manuel Villanueva; el soci-conseller delegat d’Edetco, Francesc Monells i la sòcia de Pich Architects, Teresa Batlle han parlat de les novetats que comporta la promoció industrialitzada d’habitatge en una taula moderada per l’arquiecte de Clotet, Paricio& Assoc, SL, Ignacio Paricio.

El soci i conseller delegat d’Edetco, Francesc Monells, ha explicat que la industrialització és un mitjà per arribar a uns objectius, no a una finalitat. Els ponents de la taula han parlat d’aquests beneficis entre els que destaquen una millora de la sostenibilitat, la reducció de costos i de terminis de construcció.

La sostenibilitat és un aspecte cada cop més important, n’ha parlat la sòcia de PichArquitectes, Teresa Batlle, que ha explicat que, per primer cop, la Unió Europea ha estudiat l’impacte ecològic de la construcció com a sector. La construcció representa un 50% del material que s’extreu, un 35% dels residus que es produeixen i un 54% del material que va a parar a l’abocador. La construcció té, per tant, un paper important en la reducció de l’impacte mediambiental. Batlle ha parlat de la importància de l’economia circular per reduir aquest impacte. “Tenim uns recursos limitats. Per tant extreure, fabricar, usar i tirar no és un bon sistema”, ha dit Batlle. El Soci Fundador de 011h, Jose Manuel Villanueva, ha parlat de la importància de ser “agents de canvi” i ha explicat que, en els seus edificis l’estalvi en emissions de CO2 pot ser del 80 o el 90% tenint en compte tot el cicle de vida de l’edifici.

La industrialització també porta a una altra manera de treballar en que la col·laboració és clau. Villanueva, ha parlat la importància que en la industrialització es treballi com si fos un gran ecosistema integrat culturalment i contractualment que consideri com a partners a totes les parts del procés. I en aquest aspecte hi té un paper clau la digitalització. De fet, aquesta digitalització i modernització del sector pot fer-lo atractiu pels joves i solucionar el problema de mà d’obra que s’ha tingut últimament, han coincidit la responsable d’innovació de Cúlmia, Anna Guanter i Villanueva.

Tot això s’acaba traduint en una reducció de costos i de tempos de construcció en la promoció industrialitzada. Aquesta reducció del temps de construcció, que pot ser de fins el 40%. Això és el que pot fer atractiva la promoció industrialitzada sobretot a inversors i administracions, no tant a consumidors finals que no estan disposats a pagar més per la sostenibilitat.