Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

"L’habitatge és una necessitat humana i, per tant, el seu paper és cabdal per a la vida humana i les comunitats sostenibles"

25/11/2021 - 13:49

Habitatge. Julie Lawson actualitza les accions de la iniciativa ‘Housing 2030’ i Hannah Emery-Wright, Emily Marion Clancy i Robin Van Leijen analitzen les oportunitats de la col·laboració europea.

La segona jornada del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona ha començat amb la mirada posada en les fórmules de col·laboració per incrementar l’habitatge assequible. La professora associada honorària en Estudis de l’Habitatge i Centre de Recerca Urbana de la Universitat RMIT d’Austràlia, Julie Lawson, ha encetat la primera la sessió parlant sobre la iniciativa ‘Housing 2030’ a Europa, publicada el passat 6 d’octubre amb l’objectiu de tenir un enfocament més positiu per tenir un sistema d’habitatge més efectiu i que també tingui un impacte útil sobre el planeta. En aquest estudi, que afecta 26 països, s’hi detallen observacions al voltant de quatre temes que afecten diverses regions europees, de la mediterrània, Europa oriental i Europa occidental i que es complementen amb diversos tallers, i eines com il·lustracions, podcasts i entrevistes.

El primer dels temes que treballa l’informe són les eines de governança. Segons ha explicat Lawson, qualsevol forma de governança ha de tenir un marc estratègic, que pot ser global, regional o local. “El lideratge i el compromís polític són fonamentals per arribar a la comunitat local i per treballar de manera col·lectiva amb els recursos, la legislació i tot allò que pugui permetre un millor mercat”, ha explicat. “No hi ha res més potent que tenir uns estàndards d’habitatge que s’estableixin, s’informin i se segueixin per tal de permetre tenir un impacte en l’habitatge a llarg termini”, ha afegit.

En segon lloc, les finances i el finançament. A la iniciativa ‘Housing 2030’ es va analitzar la reglamentació i la regulació de les inversions en habitatge i la importància de tenir un control de certificació pel que fa a les inversions i la seva gestió. “Hem d’aprendre del que es fa en l’habitatge social i el seu impacte pel que fa a l’assequibilitat i els preus de l’habitatge”, ha explicat la professora i una de les líders el projecte.

En tercer lloc, la política del sòl, un element cabdal per plantejar el desenvolupament de la ciutat, on hi trobem exemples a París i a Viena. En aquest sentit, Lawson ha apuntat que no només cal tenir present la cessió del sò, sinó altres aspectes com la recaptació del seu valor reinvertint en un únic objectiu, la utilització de mitjans de planificació, l’anàlisi dels requisits de diverses zones en el mercat de l’habitatge i els acords entre inversors i planificadors per tal d’unificar totes les parts interessades i garantir que el resultat que es persegueix s’aconsegueixi en els districtes necessaris.

I, en quart lloc, l’impacte neutre del clima a l’habitatge. Lawson ha parlat dels casos dels Països Baixos i d’Estona i ha donat exemples de com els països ho han fet per desfosilitzar els sistemes de construcció d’habitatges dins d’una estratègia nacional. En aquest sentit, Julie Lawson ha destacat accions el subsidi en relació a la supressió dels combustibles fòssils, les adquisicions per tal de donar suport a una economia més verda i circular, i la regulació i certificació de la construcció i la indústria per millorar les seves pràctiques en l’ús de materials. “Tenim present que moltes de les coses que podem millorar pel que fa a l’eficiència energètica també tenen a veure amb el nostre comportament. L’educació de les unitats familiars també és molt important”, ha comentat. “Hem de parar atenció, no només als costos de les llars, sinó també al perill dels costos de renovació per evitar que les cases tinguin un preu inassequible. Els costos a curt termini es traslladen als llogaters”, ha afegit.

Julie Lawson ha acabat la seva intervenció compartint un missatge positiu cap al futur de l’habitatge. “Hem de tenir una actitud de confiança. Més que pensar en un concepte de crisi hem de pensar en un possible canvi del sistema. L’habitatge és una necessitat humana i, per tant, el seu paper és cabdal per a la vida humana i les comunitats sostenibles”, ha comentat.

La col·laboració europea, clau en les polítiques d’habitatge

Posteriorment ha sigut el torn de la manager de London CLT, Hannah Emery-Wright; la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bolonya, Emily Marion Clancy; i el CEO d’Aedes als Països Baixos, Robin Van Leiken, que han participat a la taula rodona ‘Models de col·laboració europeus’, moderada per la secretària general de Housing Europe, Sorcha Edwards.

La moderadora Sorcha Edwards ha introduït la sessió posant el valor el model de Barcelona, destacant que l’administració actual és conscient de la urgència que hi ha en el sector de l’habitatge. “Ens inspira Barcelona perquè s’estan prenent seriosament aquesta qüestió i estan fent el que tenen al seu abast per mobilitzar-ho”, ha explicat. També ha volgut parlar del Festival Internacional de l’Habitatge Social, que celebrarà la tercera edició a Helsinki (2022) i la quarta a Barcelona (2023). Al seu torn, la manager de London CLT, Hannah Emery-Wright, ha explicat l’experiència de Londres, una ciutat cada vegada més cara i amb menys habitatge assequible. Segons ha explicat Emery-Wright, la major part de les persones que lloguen habitatges a Londres han de destinar més de la meitat del seu sou. “Els preus estan augmentant, mentre que la renda es manté. Per tant, els habitatges cada vegada són més cars”, ha explicat. “A finals dels anys 80 es van comprar habitatges i ara bona part de l’stock ha quedat fora de mercat i l’única opció que tenen molts ciutadans és marxar”, ha afegit. Emery-Wright ha presentat les línies de CLT, una iniciativa que va néixer a partir del moviment social entre els anys 70 i 80. En el cas de Londres, on hi tenen 3.000 membres, la seva missió és que hi hagi comunitats que construeixin habitatge assequible i que transformin els barris. “No es tracta només de construir cases i crear una nova illa dins una ciutat, sinó també de garantir que les comunitats existents estiguin protegides i mantinguin una unitat”, ha explicat. Un dels exemples de l’acció de CLT Londres és en 23 habitatges de l’est de la ciutat, a Saint Clement’s i 11 més en construcció amb l’ajuda de finançament i a través de partenariats locals i socis europeus, com és el cas de Sustainable Housing for Inclusive and Cohesive Cities. “No podem resoldre la crisi per nosaltres mateixos. Intentem innovar, tenir un impacte i establir un precedent per treballar en el concepte d’assequibilitat”, ha explicat.

Des de la perspectiva italiana, la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bolonya, Emily Marion Clancy, ha posat en valor les polítiques d’habitatge de Barcelona. “Volem treballar molt en el tema de l’habitatge i Barcelona ens ha ensenyat molt com fer-ho”, ha explicat. Segons ha comentat, en la darrera dècada Bolonya s’ha convertit en una de les ciutat més cares d’Itàlia, sobretot a causa de l’excés de turisme i l’augment dels preus del lloguer. En conseqüència, les persones més joves tenen problemes per emancipar-se. En aquest sentit, mentre que a Europa la mitjana d’emancipació és als 26 anys, a Itàlia se situa en els 30. Marion Clancy també ha volgut posar en relleu que a Itàlia el sistema més habitual és el de la propietat. “El 80% dels italians són propietaris. D’aquests, només el 6% té menys de 35 anys d’edat”. Per fer front a aquesta problemàtica des de l’ajuntament s’estan desenvolupant diverses accions amb l’objectiu d’augmentar el parc existent i que també aquests habitatges a la vegada siguin més eficients des del punt de vista energètic. Una d’aquestes accions és la posada en marxa de models col·laboratius per promoure ajuts per als joves de menys de 35 anys. La tinent d’alcalde ha volgut destacar el cohabitatge, un model que està tenint molt èxit a la ciutat, i ha posat en valor com els habitants conviuen i comparteixen els espais comuns. A aquestes iniciatives també s’hi suma la col·laboració amb el sector privat per tal de desenvolupar altres experiències a la zona. “Els edificis s’han de dissenyar d’acord amb uns criteris de sostenibilitat i, com a mínim, el 20% de l’habitatge ha de ser espai d’ús comú”, ha explicat. Segons ha comentat Marion Clancy, una altra de les accions enfocades al sector privat està destinada a les famílies propietàries per tal que lloguin els seus habitatges a joves i estudiants.

Per la seva banda, el CEO d’Aedes, Robin Van Leijen, ha explicat el cas dels Països Baixos, on s’hi registra una mitjana del 27% d’habitatge social, essent un dels països europeus amb l’índex més alt. A través d’Aedes, es gestionen 2,3 milions de llars que representen el 32% del parc immobiliari del país, oferint habitatge a unitats familiars vulnerables. Segons ha explicat Van Leijen, des de 1995 l’organització no ha rebut subsidis directes del govern, el finançament prové d’organitzacions privades i la principal font d’ingressos són autogenerats. “La idea és que quan un dels nostres membres no pot repagar els préstecs, la resta de membres hi donen suport i hi aporten una part”, ha explicat. El CEO d’Aedes ha explicat que una part important del seu model és la participació dels llogaters en la presa de decisions, que queden representats en el consell supervisor. Un exemple el trobem en la rehabilitació d’un habitatge, on abans de començar el projecte “el 70% de tots els llogaters hi ha d’estar d’acord”, ha apuntat. També ha destacat els acords tripartits i la taula de negociació, on tots els socis hi són en igualtat de condicions per tractar temes com l’assequibilitat, la nova construcció, les unitats que es construiran, l’habitabilitat i la rehabilitació.

Comparteix aquest contingut