Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

"Quan parlem d’innovació en habitatge social també parlem de la qualitat de vida"

24/11/2021 - 10:53

Habitatge. Gerard Capó, Felipe Castro, Cristina Ballester i Maria Vassilakou presenten els millors casos d’experiències innovadores a Barcelona, Sevilla, les Illes Balears i Viena.

El Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona ha centrat una de les seves sessions a parlar sobre la innovació en la promoció pública d’habitatge. N’han parlat el gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, Gerard Capó; el director gerent d’EMVISESA a Sevilla, Felipe Castro; la directora general de l’Institut Balear de l’Habitatge, Cristina Ballester; i la CEO – Vassilakou Urban Consulting-Vienna Solutions, Maria Vassilakou. Tots ells han exposat casos d’èxit a Barcelona, Sevilla, les Illes Balears i Viena, respectivament. Ha moderat la sessió la periodista d’El Periódico de España, Analía Plaza.

Des de l’IMHAB, Gerard Capó ha volgut destacar dues accions innovadores en promoció pública. Per una banda, els habitatges de Can Fabra, construïts a la nau G d’una antiga fàbrica a Sant Andreu. “El propi objectiu era innovador”, explica Capó. Segons ha comentat, la principal dificultat del projecte era l’encaix entre el que era antic i el que era nou, un aspecte que es va solucionar construint habitatges el menys agressius possibles. La inserció de mòduls de fusta creant quatre plantes va permetre fer-ho reversible. El gerent de l’IMHAB també ha volgut destacar la innovació del projecte pel que fa a la seva arquitectura. L’estructura de fusta, la qual té un pes cinc vegades inferior a les estructures d’acer, el sistema constructiu en sec i acoblats i l’ús de materials de molt baix impacte ambiental en són alguns exemples. També ha destacat la innovació social. I és que a l’interior d’aquesta nau hi ha uns espais oberts i comunitaris per facilitar l’intercanvi entre el propi veïnat.

Per altra banda, Gerard Capó ha destacat el projecte d’allotjaments de proximitat provisionals APROP. “És una de les solucions per fer front a l’emergència habitacional i és un element d’innovació, rapidesa i sostenibilitat”, ha explicat. Actualment hi ha en funcionament els habitatges APROP de Ciutat Vella, amb un total de 12 allotjaments, i hi ha dos projectes addicionals, un de 40 allotjaments al barri de La Bordeta, a Montjuic, i un altre de 42 allotjaments al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, a Sant Martí.

La innovació, necessària

Al seu torn, el director i gerent d’EMVISESA, Felipe Castro, ha afirmat que “la innovació és un avenç necessari en les polítiques d’habitatge” i ha explicat el cas de Sevilla. En aquesta ciutat s’han promogut 22.000 habitatges assequibles i s’ha augmentat en 2.800 el parc d’habitatge de lloguer. Segons ha explicat Castro, la innovació en la promoció pública s’ha fet mitjançant tres aspectes. En primer lloc, els allotjaments col·laboratius, els quals tenen per objectiu crear 516 unitats d’allotjaments a grups amb necessitats especials, com per exemple la comunitat investigadora, educativa o esportiva, emigrants sevillans retornats, menors de 35 anys i majors de 55 anys. “L’objectiu és crear una malla que permeti una estructura social d’intercanvi i a la vegada tingui efecte sobre els equipaments del barri”, ha explicat el director i gerent d’EMVISESA, que ha posat sobre la taula l’exemple que ja tenen en funcionament, el projecte pilot a Sevilla, Rue 32, amb 32 allotjaments. També ha parlat dels projectes de rehabilitació i de les permutes amb reallotjament.

La sostenibilitat i l’economia circular, agents clau

Des de les Illes Balears, la directora general de l’Institut Balear de l’Habitatge, Cristina Ballester, ha explicat que des del consistori s’està incrementant el parc públic en més de 1.000 habitatges. També hi ha en construcció 616 habitatges de protecció pública, hi ha en fase de redacció el projecte de 301 habitatges de protecció pública i hi ha 77 habitatges adquirits per tempteig i retracte. Per assolir aquesta fita, Ballester ha destacat que és important fer front a l’emergència habitacional, a la crisi climàtica i a la pobresa energètica tenint en compte tres aspectes: el valor social, el valor mediambiental i el valor econòmic. “Cal donar menys importància a l’oferta econòmica i posar clàusules socials i mediambientals”, ha explicat. “Hem de fer habitatges dignes perquè també contribuïm socialment a una societat més saludable”, ha afegit.

En aquest sentit, Ballester ha volgut donar importància als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per desenvolupar una economia circular. Assegurar l’accés de totes les persones als habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals; promoure la salut mental i el benestar; incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques; encoratjar i promoure la constitució d’aliances eficaces en els àmbits públics, públic-privat i de la societat civil; treballar per la igualtat de gènere; assolir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals i disminuir la generació de residus mitjançant polítiques de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització són alguns dels punts que ha destacat. Alguns exemples per aconseguir-ho i en els quals treballen des de l’Institut Balear de l’Habitatge són l’aposta per una arquitectura de baix impacte ambiental, la reducció del consum de CO2, de recursos i d’aigua, la priorització de materials sostenibles, locals i de quilòmetre zero, l’impuls de projectes de mineria urbana i de projectes amb perspectiva de gènere i la incorporació de clàusules socials als plecs de contractació. “Buscant ampliar el parc públic podem contribuir a activar la indústria a les illes balears”, ha afegit.

Viena, un referent

Per altra banda, la CEO – Vassilakou Urban Consulting-Vienna Solutions, Maria Vassilakou, que va formar part del govern de la ciutat en el passat, ha explicat el cas de Viena, un dels referents del sector. Segons ha apuntat Vassilakou, Viena és una ciutat que creix molt ràpid, amb uns 25.000 nous residents anuals, i és una de les capitals mundials de l’habitatge públic i social. De fet, un 62% dels vienesos viuen de lloguer en habitatge social o públic i la ciutat inverteix més de 500 milions d’euros anuals i té una política de sol actiu. Vassilakou ha explicat que, per aconseguir aquests nivells, el marc estratègic és la qualitat de vida, els recursos i les noves tecnologies. El barri Eurogate, construït al 100% amb habitatges passius i prenent com a material principal la fusta, el projecte Wooden City Breitenlee, o les zones de Bike City i Bike and Swim City, projectes d’habitatge col·laboratiu on els llogaters participen en la planificació, són alguns exemples de l’estil i la filosofia a Viena. “Quan parlem d’innovació en habitatge social també parlem de la qualitat de vida”, ha explicat. “Construïm barris. Ens centrem enormement en la qualitat arquitectònica dels edificis, però també en la qualitat de l’espai públic”, ha afegit.

Comparteix aquest contingut