Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Nous plans urbanístics per adaptar l’espai públic a les necessitats de la ciutadania

27/11/2020 - 16:50

Urbanisme i infraestructures. Les prioritats són guanyar habitatge a preu assequible i equipaments i protegir el comerç de proximitat.

El Ple municipal ha aprovat a la sessió ordinària del mes de novembre diversos plans urbanístics per guanyar habitatge a preu assequible i equipaments i protegir el comerç de proximitat. Les mesures inclouen dotar d’usos públics l’antic Hotel Buenos Aires, a Vallvidrera, reordenar 15.000 metres quadrats del barri de Sant Genís dels Agudells, fer l’últim tràmit per al futur CAP Raval Nord i regular les activitats dels entorns del carrer de Girona, a l’Eixample.

L’antic Hotel Buenos Aires per al veïnat

L’adquisició de l’antic Hotel Buenos Aires per part de l’Ajuntament i el canvi d’usos de l’àmbit permetrà protegir la singularitat de l’edifici, crear-hi 37 habitatges per a joves i gent gran i habilitar-hi un equipament de barri.

Al districte de Sarrià – Sant Gervasi només hi ha 209 habitatges de lloguer per sota del preu de mercat, un 0,37%, lluny del 15% que s’hauria de destinar a polítiques socials segons el que indica la Llei d’habitatge.

Dels allotjaments nous, disset es destinaran a gent gran i s’ubicaran a l’edifici de l’antic hotel, que també tindrà un equipament de barri a la planta baixa, i els vint que seran per a joves se situaran en un edifici de nova construcció que es farà als voltants.

L’antic Hotel Buenos Aires pertany a l’última etapa del modernisme barceloní. Projectat com a fonda l’any 1885, va adquirir la imatge actual entre el 1908 i el 1909, després de la reforma que el va transformar en un gran hotel.

Un cop superat l’últim tràmit municipal, l’aprovació depèn de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona.

Més habitatge i equipaments a Horta-Guinardó

Un nou pla urbanístic reordena l’àmbit delimitat pels carrers del Sinaí, Natzaret i Samaria, al barri de Sant Genís dels Agudells, on s’impulsarà la creació de 25 habitatges dotacionals per a col·lectius vulnerables, com ara gent gran o joves. També s’hi habilitarà un equipament de barri.

La mesura preveu la construcció d’una residència d’estudiants privada amb capacitat per a 510 estudiants, que haurà d’oferir el 40% de les places a preu concertat.

A més, s’actuarà en l’urbanisme de l’àmbit per millorar els itineraris que connecten els diversos carrers i incrementar-hi les zones verdes.

La tramitació depèn de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona.

Més salut al Raval

El nou pla urbanístic que dota d’usos sanitaris i assistencials la capella de la Misericòrdia permetrà ubicar-hi el nou CAP Raval Nord, on s’ampliaran els serveis que s’ofereixen actualment al barri. L’actuació és una reivindicació històrica dels veïns i les veïnes.

El proper pas serà començar els tràmits per cedir l’edifici al CatSalut per tal que hi construeixi el futur centre d’atenció primària.

Vida veïnal al carrer de Girona

La regulació de les activitats als entorns del carrer de Girona, a la Dreta de l’Eixample, garantirà l’equilibri entre els comerços, l’ús de l’espai públic i el descans del veïnat, i evitarà la saturació dels locals de restauració, d’oci i de serveis.

L’àrea que es regula queda delimitada pels carrers de Roger de Llúria i Còrsega, el passeig de Sant Joan, la ronda de Sant Pere i la plaça d’Urquinaona. S’hi estableix un sistema per controlar la densitat i evitar la concentració de les activitats més saturades i amb més impacte.

El carrer de Girona serà, a més, un dels primers eixos verds de la ciutat en el marc del programa Superilla Barcelona i s’hi prioritzaran els vianants, l’esbarjo a l’espai públic i la vida veïnal.