Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Menys autobusos a la ronda de la Universitat

26/11/2020 - 17:21

Mobilitat i transports. Es reubicaran onze de les quinze línies que comencen el recorregut a la ronda de la Universitat per guanyar espai per als vianants i reduir la contaminació.

Acord amb la Generalitat i l’AMB per reordenar les parades de busos interurbans que comencen el recorregut al centre de la ciutat. Onze de les quinze línies que circulen per la ronda de la Universitat i cinc més d’altres punts es traslladaran a estacions de bus o àmbits que generin menys impacte en el veïnat. L’objectiu és millorar el servei i reduir la contaminació, el soroll i les aglomeracions de viatgers a les voreres.

Actualment cada dia aparquen a la ronda de la Universitat 400 busos interurbans que donen servei a 8.000 usuaris i usuàries.

Els autocars ocupen fins a dos carrils de circulació i les voreres funcionen com a zones d’espera dels viatgers.

La reordenació de les parades permetrà reduir en un 60% la presència d’autobusos en aquesta via.

Quines línies es reubicaran?

De la ronda de la Universitat es traslladaran:

  • Una línia de Lleida-Berga-Puigcerdà.
  • Tres línies d’Olesa-Manresa.
  • Una línia de Castelldefels – Port Ginesta.
  • Tres línies del Maresme que no són exprés.
  • Tres línies del Garraf.

D’altres ubicacions del centre:

  • Dues línies d’Olot-Camprodon.
  • Una línia de Tortosa, Amposta i Batea.
  • Una línia de Salou, Reus, Cambrils i Tarragona.
  • Una línia de Vic.

On s’ubicaran les parades?

Les parades de bus es traslladaran de la ronda de la Universitat a estacions de busos o àmbits que generin menys afectacions al veïnat.

El 85% es troben ara dispersades per la ciutat, mentre que les estacions de Sants, de Fabra i Puig i del Nord treballen per sota de la seva capacitat.

L’actuació començarà el primer trimestre del 2021.

Per a un servei de bus eficient

Actualment hi ha en marxa altres actuacions perquè la xarxa de bus de la ciutat sigui més eficient. Entre altres:

  • Millores a les estacions de Sant Andreu Arenal i del Nord.
  • Un nou carril bus a l’avinguda d’Esplugues.
  • Nous trams de carril bus a la Gran Via.
  • L’eixamplament dels carrils bus de la Diagonal.

Aquestes mesures s’afegeixen a les actuacions en l’àmbit de la mobilitat per promoure els desplaçaments a peu, en transport públic i en bicicleta i avançar cap a una ciutat més sostenible, amable, segura i saludable.