En l’última dècada, la rehabilitació d’habitatges a la ciutat de Barcelona ha anat en augment, gràcies a una major inversió per part de l’Ajuntament.
En molts sentits, el concepte de rehabilitació és sinònim d’estalvi. En primer terme, econòmic, ja que rehabilitar és molt més barat que construir de nou. Si bé té un cost d’inversió inicial elevat, amb mesures de caràcter passiu es garanteix un millor comportament de l’habitatge i permet haver d’efectuar menys intervencions de millora amb el pas dels anys.
En segon terme, l’estalvi energètic, que cada vegada pren més valor en un context actual d’emergència mediambiental. La rehabilitació d’habitatges ha d’implicar, per exemple, la millora de les façanes i els aïllaments per a un menor consum, així com posar l’accent en l’ús de recursos renovables i recórrer a l’energia solar, geotèrmica i eòlica. L’ecobarri de Vauban, a Alemanya, on es van rehabilitar part de les antigues casernes per fer-ne cases solars i un aparcament solar, n’és un exemple de referència a escala europea. Mesures que generen un benefici directe per als veïns i veïnes i que mostren la relació directa entre rehabilitació i salut.
Mesures beneficioses per a la salut
Precisament, l’impacte de la rehabilitació d’habitatges en la salut de les persones és un aspecte molt estudiat en l’àmbit internacional, i que ja ha aportat conclusions interessants i positives.
Un estudi publicat el 2019 i desenvolupat per investigadors de l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) va determinar els potencials estalvis econòmics en el sistema de salut que comporten les actuacions de rehabilitació en habitatges vulnerables, i que afecten de manera positiva a la salut dels seus ocupants. Concretament, els estalvis es tradueixen en una reducció del cost d’atenció sanitària, despeses en medicines i costos derivats de baixes laborals que s’aconseguirien gràcies a l’impacte positiu de reduir un 15% el nombre de llars amb, com a mínim, una persona malalta.
Aquestes actuacions en els edificis poden anar dirigides, per exemple, a eliminar la humitat o els fongs, que poden facilitar el desenvolupament d’una sèrie de malalties, com les respiratòries.
El projecte Sophie, integrat dins del setè programa marc de recerca de la Unió Europea i que compta amb participació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va analitzar, entre altres aspectes, l’associació entre el fred i la mortalitat de persones, tant d’aquelles que vivien en edificis rehabilitats com d’aquelles que no ho feien. I l’estudi va mostrar que, els dies freds, la mortalitat de les dones no era tan elevada als edificis rehabilitats. Per això, mesures com engruixir les parets exteriors de l’edifici col·locant aïllament, aïllar cobertes i instal·lar ascensors poden ser altament beneficioses.
“El fred afecta tant la salut física com la mental, i la pobresa energètica també afecta la salut. I cal remarcar que la pobresa energètica normalment es combina amb altres pobreses. Les diferents inseguretats -per no poder pagar l’habitatge, inseguretat alimentària, etcètera- i la pobresa energètica acostumen a anar lligades”, apunta la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, en una entrevista realitzada al número 23 del Qüestions d’Habitatge dedicat a la rehabilitació.
El fred, però també la calor, afecten la salut, i són dos elements que es poden evitar si l’edifici està ben construït i s’hi aplica una rehabilitació adequada. A més, tal com explica Borrell al QH, “el que està clar és que el fred a l’interior de l’habitatge afecta més la salut dels països del sud que la dels països del nord d’Europa. Malgrat que als països del nord fa molt més fred, tenen els habitatges molt més preparats i, per tant, viuen més confortablement”.
En aquest sentit, les baixes i altes temperatures en l’interior durant l’hivern i l’estiu, la humitat interior i la presència de fongs, la mala qualitat de l’aire interior i els nivells inacceptables de soroll interior i de llum natural són alguns dels elements més problemàtics per al benestar de les persones que conviuen en una llar. Tant és així que, en la darrera dècada, han proliferat les publicacions científiques que demostren que la salut física de les persones i el seu benestar emocional poden veure’s influïdes pel seu entorn, en aquest cas, per les condicions del seu habitatge.
Els motius esmentats, junt amb altres com la creació de llocs de treball, el foment de la responsabilitat i la intervenció de la iniciativa privada i la redistribució del dret a la ciutat, són estímuls per mantenir l’aposta per la rehabilitació d’habitatges a Barcelona.