Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La rehabilitació d’habitatges i el seu impacte en la salut dels ciutadans

12/05/2023 - 12:33

Habitatge. A més d’aportar beneficis des del punt de vista econòmic i mediambiental, les actuacions en edificis comporten millores en la salut i la qualitat de vida de les persones, tal com han demostrat nombrosos estudis científics.

En l’última dècada, la rehabilitació d’habitatges a la ciutat de Barcelona ha anat en augment, gràcies a una major inversió per part de l’Ajuntament.  

En molts sentits, el concepte de rehabilitació és sinònim d’estalvi. En primer terme, econòmic,  ja que rehabilitar és molt més barat que construir de nou. Si bé té un cost d’inversió inicial elevat, amb mesures de caràcter passiu es garanteix un millor comportament de l’habitatge i permet haver d’efectuar menys intervencions de millora amb el pas dels anys. 

En segon terme, l’estalvi energètic, que cada vegada pren més valor en un context actual d’emergència mediambiental. La rehabilitació d’habitatges ha d’implicar, per exemple, la millora de les façanes i els aïllaments per a un menor consum, així com posar l’accent en l’ús de recursos renovables i recórrer a l’energia solar, geotèrmica i eòlica. L’ecobarri de Vauban, a Alemanya, on es van rehabilitar part de les antigues casernes per fer-ne cases solars i un aparcament solar, n’és un exemple de referència a escala europea. Mesures que generen un benefici directe per als veïns i veïnes i que mostren la relació directa entre rehabilitació i salut.

Mesures beneficioses per a la salut

Precisament, l’impacte de la rehabilitació d’habitatges en la salut de les persones és un aspecte molt estudiat en l’àmbit internacional, i que ja ha aportat conclusions interessants i positives.

Un estudi publicat el 2019 i desenvolupat per investigadors de l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) va determinar els potencials estalvis econòmics en el sistema de salut que comporten les actuacions de rehabilitació en habitatges vulnerables, i que afecten de manera positiva a la salut dels seus ocupants. Concretament, els estalvis es tradueixen en una reducció del cost d’atenció sanitària, despeses en medicines i costos derivats de baixes laborals que s’aconseguirien gràcies a l’impacte positiu de reduir un 15% el nombre de llars amb, com a mínim, una persona malalta.

Aquestes actuacions en els edificis poden anar dirigides, per exemple, a eliminar la humitat o els fongs, que poden facilitar el desenvolupament d’una sèrie de malalties, com les respiratòries. 

El projecte Sophie, integrat dins del setè programa marc de recerca de la Unió Europea i que compta amb participació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va analitzar, entre altres aspectes, l’associació entre el fred i la mortalitat de persones, tant d’aquelles que vivien en edificis rehabilitats com d’aquelles que no ho feien. I l’estudi va mostrar que, els dies freds, la mortalitat de les dones no era tan elevada als edificis rehabilitats. Per això, mesures com engruixir les parets exteriors de l’edifici col·locant aïllament, aïllar cobertes i instal·lar ascensors poden ser altament beneficioses.

“El fred afecta tant la salut física com la mental, i la pobresa energètica també afecta la salut. I cal remarcar que la pobresa energètica normalment es combina amb altres pobreses. Les diferents inseguretats -per no poder pagar l’habitatge, inseguretat alimentària, etcètera- i la pobresa energètica acostumen a anar lligades”, apunta la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, en una entrevista realitzada al número 23 del Qüestions d’Habitatge dedicat a la rehabilitació.

El fred, però també la calor, afecten la salut, i són dos elements que es poden evitar si l’edifici està ben construït i s’hi aplica una rehabilitació adequada. A més, tal com explica Borrell al QH, “el que està clar és que el fred a l’interior de l’habitatge afecta més la salut dels països del sud que la dels països del nord d’Europa. Malgrat que als països del nord fa molt més fred, tenen els habitatges molt més preparats i, per tant, viuen més confortablement”.

En aquest sentit, les baixes i altes temperatures en l’interior durant l’hivern i l’estiu, la humitat interior i la presència de fongs, la mala qualitat de l’aire interior i els nivells inacceptables de soroll interior i de llum natural són alguns dels elements més problemàtics per al benestar de les persones que conviuen en una llar. Tant és així que, en la darrera dècada, han proliferat les publicacions científiques que demostren que la salut física de les persones i el seu benestar emocional poden veure’s influïdes pel seu entorn, en aquest cas, per les condicions del seu habitatge.

Els motius esmentats, junt amb altres com la creació de llocs de treball, el foment de la responsabilitat i la intervenció de la iniciativa privada i la redistribució del dret a la ciutat, són estímuls per mantenir l’aposta per la rehabilitació d’habitatges a Barcelona.