Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Els Fons Next Generation, clau per a la rehabilitació d’un milió i mig d’edificis a Catalunya

30/01/2023 - 14:48

Habitatge. Els múltiples beneficis d’aquests fons, junt amb les barreres principals que presenten i el paper que hi juguen les oficines locals d’habitatge, van ser els eixos principals de la jornada tècnica de REhabilita.

Activar la transformació energètica mitjançant l’ús dels Fons Next Generation va ser el tema de debat de la jornada tècnica de REhabilita, celebrada el passat 24 de gener a Barcelona. Una iniciativa de referència per a tots els agents implicats en la rehabilitació d’habitatges i el sector de la construcció que, enguany, va tenir aquests fons europeus en el punt de mira. 

“Hem d’aprofitar els Fons Next Generation de la Unió Europea per començar a treballar en el milió i mig d’habitatges que necessiten ser remodelats a Catalunya”, va afirmar el president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), Celestí Ventura. Segons Ventura, els fons representen una “oportunitat immillorable tant per a la població, que podrà gaudir d’una millor qualitat de vida i un confort més gran, com per les empreses, per especialitzar-se en un subsector en creixement, i per a la societat, per la retallada de consum energètic i la perseveració del patrimoni cultural”.

L’esdeveniment, impulsat pel Cateb junt amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i altres representants, va comptar amb una taula de debat formada per set ponents com el director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, Jordi Sanuy; la directora del programa Fons Europeus Next Generation, Elsa Ibar; la cap del Departament Foment de la Rehabilitació de l’IMHAB, Ana Rigalt; el coordinador de l’Àrea de Processos i Operativa, Jordi Amela; l’arquitecta tècnica i coordinadora de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, Eva Bonet; la coordinadora de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, Marta Martínez; i el coordinador de l’àrea Oficina Tècnica de Rehabilitació, Victor Forns.

Tots ells van posar l’accent en els reptes i oportunitats que detecten i que han de gestionar, en el seu dia a dia, a les oficines locals d’habitatge i de rehabilitació, com a organismes encarregats d’informar els ciutadans interessats i tramitar els ajuts disponibles i en actiu. 

 En aquest sentit, es va evidenciar un ampli consens a l’hora d’assenyalar les barreres existents, com la gran complexitat de gestió dels fons, les dificultats a l’hora de mitjançar amb el conjunt de propietaris i usuaris finals dels edificis, i en ser capaços d’atraure’ls econòmicament i conscienciar-los de la importància de començar aquests projectes de rehabilitació energètica.

Reptes que exigeixen respostes consensuades i efectives, més treball en equip entre tècnics i altres professionals i un esforç per intensificar la divulgació entre les comunitats potencials que poden aprofitar les subvencions. A més, com indicava Marta Martínez, els fons han de servir perquè “ningú es quedi enrere i arribar als sectors amb menys possibilitats de finançament, que són els que tenen més necessitat”. 

Una aposta en ferm

I és que són diversos els organismes, com l’Ajuntament de Barcelona, que han fet una decidida aposta per la intervenció i millora dels edificis a tota la ciutat, com a solució davant l’emergent necessitat de disponibilitat d’habitatges per part dels ciutadans. Una rehabilitació que convé fer amb criteris enfocats a la sostenibilitat i la conscienciació ambiental i dels mateixos ciutadans i comunitats de veïns. Tots ells, aspectes que es van tractar en profunditat en la darrera edició del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR), en una segona jornada en què diferents experts van analitzar l’impacte d’aquesta aposta, les perspectives de futur que es presenten i les mancances a resoldre a curt i mitjà termini.