Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El FHAR posa el punt final amb l’impuls a la rehabilitació d’edificis i les polítiques d’habitatge al centre del debat

29/11/2022 - 22:58

Habitatge. La segona i última jornada del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona ha estat centrada en la rehabilitació d’edificis i la contribució dels Fons NextGeneration, així com les polítiques d’habitatge en punts com Cadis, València i Xile.

La tercera edició del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR) ha finalitzat, dimarts 29 de novembre, amb la segona i darrera jornada, també amb el recinte de Palo Alto com a ubicació escollida i amb un dia assolellat que ha ajudat a combatre el fred entre els assistents que han omplert la sala principal. 

La sessió matinal ha comptat amb tres ponències, les dues primeres focalitzades en la rehabilitació d’edificis, un dels temes que han capitalitzat l’esdeveniment d’enguany. En els últims anys, Barcelona ha fet una decidida aposta per la intervenció i millora d’edificis a tota la ciutat, com a solució davant l’emergent necessitat de disponibilitat d’habitatges per part dels ciutadans. Però, com ha quedat constatat, no val fer-ho de qualsevol manera. 

Rehabilitar amb consciència ambiental 

Implementar polítiques enfocades a la sostenibilitat, que entre altres beneficis incideixin en l’estalvi energètic, és cada vegada més necessari, com han explicat amb detall els ponents presents a sobre l’escenari: la sòcia de Cíclica, Anaïs Bas; el president de Batec i arquitecte assessor ambiental soci de Societat Orgànica, Albert Sagrera; la fundadora i directora del Grup Habitat Futura, Cèlia Galera; i la directora de Projectes, BIT Habitat, Centre d’Innovació Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, Isabella Longo.

Entre els punts més destacats del debat, tots ells han coincidit en la importància de col·lectivitzar el procés de rehabilitació, i involucrar a totes les persones que conformen la comunitat de veïns. Una dinàmica que ha de permetre crear un model més circular, que camini cap a la descarbonització, i generar així una comunitat que permeti compartir energia, fins i tot entre diversos edificis veïns. “S’han de rehabilitar les persones, no els edificis”, afirma Sagrera. Un canvi de paradigma que, en cas de no tirar endavant, continuarà deixant notables conseqüències pel camí, fins i tot més greus del que es pot esperar. “En un hivern normal, un augment del 10% dels preus reals de l’energia s’associa amb un augment del 0,6% de les morts”, apunta Longo, en referència a un article publicat per The Economist en el context de la guerra a Ucraïna.

Un impuls en la rehabilitació d’edificis que s’ha vist, en bona part, estimulat per l’arribada dels Fons NextGeneration, que han permès a l’Ajuntament de Barcelona obrir una línia d’ajudes per arribar a un gran nombre de ciutadans. Ajudes que incideixen en la propia estructura de l’edifici, en millores d’accessibilitat a l’habitatge, en substitució de finestres en zones acústicament tensionades o, fins i tot, en un conjunt d’habitatges del mateix barri, i que ha descrit la directora de programa dels fons NextGeneration de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar.

Un ventall de línies d’actuació que demostren que Barcelona és una referència en aquest camp en l’àmbit estatal, i que obren noves alternatives en el futur. Un context positiu no exempt de riscos i incerteses, especialment quan s’acabin aquests incentius econòmics de la UE, com ha destacat el gerent d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón. Per la seva part, les ajudes també tenen una afectació en el teixit social, directament relacionat amb la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge social i assequible i amb la de demanar a l’Estat que sol·liciti crèdits, com han emfatitzat el representant d’Habicoop – Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, David Guàrdia, i el conseller de la Junta de Govern del CEC i vicepresident del CEES, Anton Gasol.

Realitats geogràfiques llunyanes, però problemàtiques comunes

Per tancar el matí, i buscant una perspectiva més global relacionada amb l’emergència habitacional, que sens dubte també ha estat al centre del debat en aquesta edició, la darrera ponència ha comptat amb representants de realitats geogràfiques prou diferents, però amb problemàtiques comunes. Mercantilització de l’habitatge, degradació del territori, gentrificació a un ritme accelerat, sobreocupació, etc. 

Realitats que comparteixen dues ciutats com Cadis i València, i que han pogut subratllar la Regidora d’Habitatge, Salut i Serveis Comuns de l’Ajuntament de Càdis, Eva Tubío, i el Secretari d’Habitatge i Funció Social de la Comunitat Valenciana, Alejandro Aguilar. I, a milers de quilòmetres de distància, però amb nexes en comú i una realitat ben interessant, la Secretària executiva de condominis, Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile, Doris González, ha desenvolupat el concepte de democratització de les ciutats, que mitjançant mesures de tota mena està aconseguint vertebrar una societat fortament fracturada per les desigualtats econòmiques.

Pràcticament, una visió 360º que ha abaixat el teló a les ponències del FHAR, malgrat que la tarda encara reservava un espai per a la divulgació d’altres temes d’interès amb un format de tallers que s’han celebrat en diferents punts de la ciutat. 

Les exposicions d’habitatge industrialitzat i cohabitatge, la mostra d’un habitatge rehabilitat de parc públic i la tasca que du a terme el departament de disciplina de l’habitatge, que lluita per evitar pràctiques fraudulentes i especulatives, han marcat el primer torn, mentre que el segon ha comptat amb una xerrada dirigida als joves i la dificultat per accedir a un habitatge, un taller d’atenció i acompanyament als desnonaments i la visita a l’Oficina de Rehabilitació Municipal, recentment inaugurada.

Amb bones sinergies i un munt d’aprenentatges a la motxilla, el FHAR 2022 s’acomiada amb moltes ganes d’afrontar els nombrosos reptes que té al davant l’habitatge a Barcelona, i la perspectiva de superar-los i explicar-los en l’edició de l’any vinent.