Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Nous ajuts a la rehabilitació per reactivar l’economia i fer front al canvi climàtic

17/09/2020 - 18:13

Habitatge. La convocatòria del 2020 d'ajudes a la rehabilitació presenta cinc línies d'actuació i una inversió de 20,5 milions d'euros, i es preveu que arribi a 6.573 pisos i més de 16.000 persones

La convocatòria del 2020 d'ajudes a la rehabilitació presenta cinc línies d'actuació i una inversió de 20,5 milions d'euros, i es preveu que arribi a 6.573 pisos i més de 16.000 persones

La nova convocatòria de subvencions, a més de dignificar i millorar les condicions habitacionals del parc residencial de la ciutat, està concebuda per fer front a la crisi climàtica i reactivar l’economia local. En conjunt, la convocatòria d’ajudes a la rehabilitació del 2020 preveu generar 4.600 llocs de treball i mobilitzarà una inversió total, pública i privada, de 82 milions d’euros, en un context de crisi sanitària per la covid-19.

Enguany les ajudes estan condicionades a la reducció de la demanda energètica de l’edifici, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2 i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle, cosa que millora del parc residencial i fomenta l’ús d’energies renovables com la solar o la geotèrmica.

La convocatòria del 2020 d’ajudes a la rehabilitació presenta cinc línies d’actuació i una inversió de 20,5 milions d’euros, i es preveu que arribi a 6.573 pisos i més de 16.000 persones.

Elements comuns amb eficiència energètica

Subvencions d’entre un 25% i un 50% del cost de les actuacions de rehabilitació per als elements comuns de la finca (escales, vestíbuls, ascensors, cobertes, parets mitgeres, façanes, celoberts, patis i elements estructurals, i també millores en l’accessibilitat, el sanejament, les instal·lacions d’aigua, gas i llum, l’eliminació de fibrociment i la instal·lació d’energia solar). Les ajudes estan condicionades a la millora de l’eficiència energètica dels edificis. S’estima que es reduirà el 20% de la demanda energètica dels edificis.

Interiors dels habitatges 

Ajudes de fins a 4.000 € per a obres de millora del confort i l’habitabilitat a l’interior dels habitatges. S’hi inclouen: pintura, millores en l’accessibilitat, reparació de fusteries, humitats i paviments i millores d’aïllament, ventilació i renovació d’aire. Es preveu que aquesta ajuda arribi a uns 750 pisos.

Programa de finques d’alta complexitat

És un programa del Pla de barris d’ajudes a la rehabilitació de finques que, per diverses raons socioeconòmiques, tenen dificultats per accedir als ajuts a la rehabilitació ordinaris.

Rehabilitació de pisos per a la Borsa de Lloguer

Són ajuts de fins a 20.000 euros per millorar les condicions d’habitatges privats, renovar-ne les fusteries, adequar-ne les instal·lacions, reparar-hi humitats, millorar-ne l’accessibilitat, etc., a canvi que la propietat els incorpori a la Borsa de Lloguer Social de Barcelona a un preu inferior al del mercat. L’objectiu és captar al voltant de 125 pisos per a la Borsa de Lloguer.

Regeneració urbana a Canyelles i al sud-oest del Besòs 

A la zona del sud-oest del Besòs i al barri de Canyelles, al districte de Nou Barris, les subvencions seran de fins al 85% per a les comunitats per reparar patologies estructurals dels edificis, principalment l’aluminosi.

Reducció de l’IVA al 4% en la rehabilitació

Entre les propostes del Decàleg de Barcelona pel dret a l’habitatge, impulsat per una trentena d’entitats socials, es plantegen canvis estructurals per facilitar i fer més assequible la rehabilitació energètica dels habitatges; en concret, es demana una rebaixa de l’IVA a un tipus impositiu del 4%.