Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La comissió d’estudi sobre la regulació dels lloguers conclou que cal regular els preus i que el debat és com fer-ho

25/11/2020 - 15:14

Habitatge. Barcelona en Comú, PSC, ERC i Junts per Catalunya aproven les conclusions després de quatre sessions de debats i compareixences d’experts

La comissió no permanent sobre la regulació dels lloguers de l’Ajuntament de Barcelona ha presentat les seves conclusions després de quatre sessions en les quals han comparegut una trentena de ponents, alguns internacionals. Hi han intervingut representants de la propietat, d’organitzacions de llogaters, de col·legis professionals i experts en la matèria. Al llarg de quatre sessions, que van començar el març de 2020, s’han tractat diversos aspectes relacionats amb la regulació del preu de lloguer: la situació de les polítiques d’habitatge, les experiències internacionals, el marc de regulació i els possibles efectes de la regulació del lloguer. Des de tots els grups polítics participants s’ha destacat la qualitat i varietat de la informació aportada pels experts i el coneixement que s’ha generat des de la comissió.

En l’última sessió s’han presentat les conclusions, que s’han aprovat amb el vot favorable dels quatre grups polítics que han assistit a totes les sessions: Barcelona en Comú, Partit Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya. Entre aquestes conclusions destaca l’acord que cal una regulació dels lloguers. Les formacions polítiques, per tant, han coincidit en el fet que ara mateix el debat no és si cal regular el lloguer, sinó com fer-ho. Han manifestat també que aquesta regulació no es pot veure com una extravagància, ja que les experiències internacionals que s’han recollit durant la sessió demostren que és una pràctica comuna a moltes ciutats i països.

En la manera de regular els lloguers ha quedat clar que cal buscar fórmules que evitin o mitiguin les conseqüències negatives. Cal, doncs, buscar una regulació que protegeixi els llogaters i a la vegada garanteixi el dret al benefici raonable dels propietaris partint de la visió de l’habitatge no com una mercaderia sinó com un dret fonamental. Perquè es compleixin aquestes dues condicions s’ha conclòs que la regulació s’hauria d’acompanyar d’uns indicadors clars que analitzin com està funcionant i s’hauria d’anar actualitzant per adaptar-se a les circumstàncies. Caldria també acompanyar-la de mesures complementàries, com ara ajudes a la rehabilitació o incentius fiscals. D’aquesta manera s’evitarien alguns dels riscos que els experts han alertat que es poden derivar de la regulació dels lloguers, com, per exemple, el creixement del mercat negre o el deteriorament del parc d’habitatge.

També ha quedat clar que la regulació dels lloguers és només una mesura dins d’un sistema d’habitatge que ha de ser coherent. Per garantir el dret a l’habitatge digne per tothom calen altres mesures com ara un augment de la inversió o la creació d’un parc públic de qualitat.

Polítiques d’habitatge valentes

El mercat del lloguer de Barcelona i l’àrea metropolitana està tensionat i actualment les famílies destinen una mitjana del 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer, quan aquest percentatge hauria de ser del 30%. Aquesta situació no és fruit de la casualitat, sinó que és el resultat de molts anys de polítiques que han buscat el benefici de l’especulació i no dels ciutadans, tal com ha dit la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín. Ha quedat clar, doncs, que cal fer polítiques d’habitatge valentes des de totes les institucions, també les municipals que fins al 2011 se n’havien mantingut al marge, com ha recordat la regidora de Junts per Catalunya, Neus Munté.

Un punt clau per elaborar aquestes polítiques és considerar l’habitatge com un dret i no com una mercaderia. Com ha explicat la regidora del grup municipal d’ERC, Eva Baró, els experts que han comparegut a les diverses sessions han portat a un canvi de paradigma pel que fa al dret de l’habitatge que cal treballar tenint en compte, no només el benefici que se’n pugui obtenir, sinó també la seva funció social. És a dir, com un dret humà. Com ha dit el regidor del PSC, Joan Ramon Riera, cal anar més enllà de resoldre el problema de l’accés a un habitatge i treballar per crear llars on les famílies puguin arrelar-se i desenvolupar un projecte de vida. Dins d’aquest canvi de paradigma cal destacar que, precisament mentre es duia a terme la comissió, el Parlament de Catalunya ha aprovat una llei de regulació dels lloguers.

Comparteix aquest contingut