Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El control del lloguer portat a debat en la tercera jornada de l’ENHR

01/09/2022 - 23:29

Habitatge. La tercera sessió plenària de l’ENHR ha exposat els antecedents, polítiques i dades darrere les mesures per regular el preu del lloguer a diferents ciutats d’Europa

La tercera jornada de la conferència anual del European Network for Housing Research (ENHR) s’ha encetat amb el debat sobre el control dels preus del lloguer a les capitals europees, com París, Berlin o Barcelona. Aquesta conversa s’ha establert a la tercera sessió plenària, presentada per la investigadora d’habitatge i comunicadora Núria Moliner, en la que han intervingut: Christine Whitehead (School of Economics de Londres), Marco Peverini (Universitat Politecnico di Milano) i Konstantin A. Kholodilin (DIW Berlin, German Institute for Economic Research).

Christine Whitehead, professora emèrita en Economia de l’Habitatge a la London School of Economics i subdirectora de la LSE London, ha inaugurat la sessió. L’experta ha fet un repàs per les mesures de control del lloguer al llarg del temps fins a l’actualitat, sota el títol: ‘Canvis als patrons de control del lloguer a Europa’. “En els darrers anys, l’entorn ha canviat i els problemes relacionats amb l’assequibilitat de l’habitatge i el poder relatiu dels inversors i els propietaris han esdevingut cada cop més sensibles, des del punt de vista polític, per introduir polítiques de control de lloguers més estrictes”, ha assegurat. La trajectòria de Whitehead està especialitzada principalment en l’economia de l’habitatge, les finances i polítiques.

Per la seva banda, Marco Peverini ha contraposat dues ciutats europees amb diferents polítiques i contextos respecte al control del lloguer: Milan i Viena. Una de les conclusions de l’expert és “arribar a la combinació de règims del sòl efectius amb un marc regulador clar per a la fixació del lloguer pot fer la feina de crear un estoc permanentment amb lloguer controlat”. Peverini, que forma part del grup de recerca del Departament d’Arquitectura i Estudis Urbans (DAStU) de la Universitat Politecnico di Milano, centra la seva recerca, principalment, en els habitatges accessibles, amb l’objectiu d’investigar la sostenibilitat social en la planificació i les polítiques urbanes.

La intervenció de Konstantin A. Kholodilin ha aprofundit en el cas català amb: ‘Lliçons d’un control fallit del lloguer de segona generació a Catalunya’, en relació amb la llei de l’habitatge catalana per limitar els lloguers (Llei 11/2020 del 18 de setembre de 2020) que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional. Kholodilin és investigador sènior al DIW Berlin (Alemanya), des de 2005. La seva recerca es focalitza en l’economia del sector immobiliari, l’econometria espacial i l’anàlisi de les sèries cronològiques dels cicles econòmics.

 

Noves investigacions sobre l’habitatge

L’habitatge és un concepte que es pot abordar des de diferents punts de vista, i així s’està vivint durant l’ENHR. Els ‘workshops’ representen l’escenari adient per compartir, aprendre i interessar-se per temàtiques d’habitatge tan diverses com: l’habitatge col·laboratiu, les polítiques municipals de sòl i habitatge, eficiència energètica, sostenibilitat i habitatge per a gent gran, entre altres.

Amb relació a l’habitatge col·laboratiu, ha destacat el treball de Joana Pestana, investigadora urbana i cofundadora de l’associació ‘Women in Architecture’, que valora les micropràctiques socials per afrontar la precarietat de l’habitatge de forma col·laborativa.
En Didier Desponds, professor de geografia a la Universitat de Cergy-Pontoise, ha examinat
l’impacte de la crisi pandèmica a l’àrea perifèrica de la ciutat de París seguint la seva relació amb la regulació metropolitana, de sòl i d’habitatge.

La qüestió d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental a l’habitatge ha sigut tractada per la investigadora Kairui You (TUDelft). L’arquitecta ha plantejat l’estàndard d’estalvi energètic real depenent del nivell econòmic de les persones que hi viuen a un edifici. Des del punt de vista econòmic, Tijn Croon, també investigador de la Delft University of Technology, ha considerat exposar la pobresa energètica a través de l’ús de l’índex de bretxa de pobresa als Països Baixos.

Les condicions de vida de la gent gran també està estretament relacionat amb la temàtica d’habitatge, com les investigadores Youngcha Cho i Jo Brett han provat al seu estudi pilot a Oxfordshire. La seva presentació, anomenada ‘Integració dels serveis d’adaptació ràpida a la llar amb els serveis sanitaris i d’atenció social’, s’orienta a la millora de les condicions de l’habitatge per tal de millorar la salut de les persones.

 

Field Trips: quatre rutes pels innovadors projectes en habitatge i urbanisme de Barcelona

A la tarda, s’han organitzat quatre visites a diferents racons de Barcelona que mostren la transformació de la ciutat i diferents projectes que tracten de donar solució a la problemàtica de l’habitatge. Aquestes visites s’han dut a terme a la plaça de les Glòries, la Marina del Prat Vermell, el districte d’innovació del 22@ i el model de Superilla de Barcelona al barri de Sant Antoni. Aquest últim és un dels eixos del nou model de ciutat que presenta l’Ajuntament de Barcelona, les superilles. En aquestes es posa èmfasi a la sostenibilitat i la millora de la qualitat de vida del barri amb la creació d’espais públics de vianants. Arran del procés participatiu entre veïnat, comerciants, Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i diversos col·lectius de Sant Antoni, l’any 2017 es va acordar generar aquestes zones socials equipades amb mobiliari urbà.

 

Vetllada ENHR i Premi Bengt Turner

La vetllada ha posat fi a la tercera jornada de l’ENHR a l’Estació de França, amb un sopar on s’ha dut a terme l’acte d’entrega del Premi Bengt Turner a Anamaria Klasić, investigadora del Institute for Social Research in Zagreb, per la seva recerca: ‘Una visió postsocialista de la barreja social a les grans urbanitzacions de Zagreb: perspectives quantitatives’. A més, durant el sopar s’ha presentat oficialment la ciutat que allotjarà la conferència ENHR de 2023: Lodz (Polònia).