Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Comença la conferència anual de l’ENHR a Barcelona: Una trobada internacional entre experts i professionals de l'habitatge

31/08/2022 - 22:43

Habitatge. La primera jornada de la conferència anual de l’European Network for Housing Research (ENHR) posa en relleu les realitats i els reptes que presenten les ciutats d’Europa vers la necessitat i el dret a l’habitatge

La ciutat de Barcelona dóna la benvinguda a la conferència anual de l’European Network for Housing Research (ENHR) en la seva primera jornada, on es destaquen els reptes i les realitats que es viuen actualment a les ciutats europees vers la necessitat i el dret a l’habitatge. Aquest esdeveniment, que durarà fins al divendres 2 de setembre, es compon de diferents tallers i sessions plenàries, on les i els professionals del sector de l’habitatge, tant públic com privat, compartiran les seves visions i projectes per tal de trobar solucions a les problemàtiques actuals d’aquest àmbit.

La Núria Moliner, investigadora d’habitatge i comunicadora, ha conduït l’acte institucional en la seva 34a edició. “L’ENHR va començar el 1988 i enguany se celebra a la nostra ciutat. Barcelona mostra una perfecta fotografia de la situació de l’habitatge, que també es produeix en moltes ciutats europees”, ha assenyalat la presentadora. Per completar l’acollida institucional, han participat acadèmics de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) com: Jordi Ros, vicerector i professor de l’UPC, Montserrat Pareja-Eastway, professora de la UPC i vicepresidenta de l’ENHR, i Josep Maria Montaner, catedràtic i professor de l’UPC.

 

Barcelona: un model emergent

En Peter Boelhouwer, president de l’ENHR, ha subratllat al seu discurs d’obertura els objectius de la conferència respecte a l’intercanvi de coneixements i de noves idees per fer front a les noves realitats que viu el sector de l’habitatge; així com la importància de portar la conferència d’enguany a la ciutat de Barcelona. “L’intercanvi de noves idees, la connexió entre la recerca i les polítiques, les noves xarxes de treball… poden esdevenir en noves polítiques d’habitatge que s’adeqüin a les necessitats i proposin solucions per al futur”, ha afirmat Boelhouwer.

El Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Buron, ha definit l’escenari de Barcelona en aquesta conferència com “un model no consolidat, però un model emergent per a models emergents”. Respecte a l’ENHR a Barcelona, Buron ha assegurat que aquesta és una ciutat acostumada a rebre delegacions d’altres ciutats que s’interessen per mesures i projectes d’habitatge com el programa de Finques d’Alta Complexitat, el cohabitatge, el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO), etc. “Les ciutats que acullen aquestes jornades de l’ENHR promouen el creixement del nombre d’investigadors, i això provoca que més professionals provin de trobar solucions a una mateixa problemàtica, que més tard podran contribuir en el disseny de noves polítiques públiques”, ha afegit.

 

L’habitatge com a dret bàsic i objecte d’inversió

Al debat titulat ‘L’habitatge sota l’imperi de les finances en ciutats globals’, s’ha iniciat la conversa que contraposa el dret a l’habitatge com a dret humà bàsic vers l’habitatge com a objecte d’inversió i especulació. Per poder aprofundir en la temàtica, durant la primera sessió plenària, moderada per Iván Tosics (director general de l’Institut Metropolità de Recerca de Budapest), han intervingut: Raquel Rolnik i Josh Ryan-Collins.

La Raquel Rolnik, catedràtica d’Urbanisme de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme a la Universitat de São Paulo, ha sigut molt crítica amb els fons d’inversió i de pensions que fan servir l’habitatge per invertir. “A aquests fons i grups d’inversió no els importa si un habitatge queda buit o no, perquè busquen el benefici a llarg termini on el valor es multiplicarà. Convertint l’habitatge en una inversió”, ha alertat. Rolnik compta amb una mirada global sobre l’habitatge, gràcies a la seva experiència entre 2008 i 2014 com a ‘Relatora Especial per al Dret a l’Habitatge’, nomenada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. “És molt difícil regular l’habitatge tenint en compte que no existeix un marc legal únic que controli el mercat immobiliari i protegeixi el dret a l’habitatge al mateix temps”, conclou l’experta.

El professor associat d’Economia i Finances a l’Institut per a la Innovació i Propòsit Públic (Institute for Innovation and Public Purpose) de l’Escola Universitària de Londres (University College of London, UCL), Josh Ryan-Collins, ha celebrat les polítiques que es duen a terme des de l’Ajuntament de Barcelona per promoure l’habitatge assequible, públic i social. Ryan-Collins, que també és membre del consell del fòrum d’economia progressista (Progressive Economy Forum) del Regne Unit, ha manifestat que, amb les mesures que s’apliquen des de l’ajuntament: “Barcelona està donant forma al mercat de l’habitatge municipal, redirigint la direcció del mercat immobiliari”.

 

Reforma i recuperació a Europa

La pandèmia mundial de la COVID-19 i la guerra d’Ucraïna han deixat el continent europeu en una greu situació, tal com s’ha exposat a la segona sessió plenària ‘Reconstrucció: reforma i recuperació a Europa’. Durant aquest col·loqui, s’han presentat les polítiques europees d’habitatge com a mètode de transformació de la crisi a una nova oportunitat d’habitatge.

Alice Pittini, directora d’investigació a la federació ‘Housing Europe’, ha afirmat que des d’Europa s’ha d’impulsar la inversió pública per assegurar una transició energètica inclusiva per a tots els barris. Per la seva part, Julie Lawson, professora adjunta al centre d’investigació urbana de la Universitat RMIT (Austràlia), i Pavlo Fedoriv, investigador principal en noves polítiques d’habitatge a Ucraïna, han presentat els punts febles dels plans de reconstrucció actuals i una revisió exhaustiva del mercat del lloguer per reflectir les condicions en temps de guerra.

 

Networking i nous projectes

La primera jornada de l’ENHR ha finalitzat a la Cafeteria de l’ETSAB on s’han presentat cinc innovadors projectes relacionats amb el sector de l’habitatge a Barcelona com són: La Dinamo, una fundació que té com a objectiu principal promoure i consolidar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al territori; RE-DWELL, una plataforma d’investigació amb la finalitat de formar una nova generació de professionals amb el coneixement transdisciplinari necessari per aconseguir habitatge assequible i sostenible a Europa; Habitatge i salut – ASPB, entorn de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) on es demostra com les condicions d’habitatge poden repercutir sobre la salut física i mental de les persones; Radical Housing Journal, una revista que busca intervenir i reflexionar críticament així com divulgar estratègies d’activisme d’habitatge arreu del món; i, la Càtedra Barcelona Estudis Habitatge, una càtedra interuniversitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a impulsar la docència i la investigació en l’àmbit de polítiques públiques d’habitatge i rehabilitació.

Comparteix aquest contingut