Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

    • https://www.youtube.com/watch?v=hIvmlDFxrxE
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
  • Construcció industrialitzada, rehabilitació i emergència habitacional

    El Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR) és una iniciativa de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) de l’Ajuntament de Barcelona, que té per objectiu reunir els professionals del sector, públic i privat, per tal de debatre, treballar i realçar el futur del dret a l’habitatge a la ciutat.

    La tercera edició d’aquest esdeveniment va tenir lloc el 28 i 29 de novembre al recinte Palo Alto Barcelona, al bell mig del Poblenou. En total, una trentena d’experts nacionals i internacionals van aportar el seu coneixement en diverses taules rodones i conferències que van tenir, principalment, tres temes en el focus del debat: l’aposta per la construcció d’habitatges a partir de mètodes industrialitzats; l’impuls a la rehabilitació d’edificis en diferents punts de la ciutat; i les múltiples conseqüències de l’emergència habitacional.

    Temes, tots ells, complexos que van generar múltiples opinions entre els ponents, i que van posar sobre la taula reptes com la necessitat d’ampliar l’actual parc públic d’habitatges, establir una regulació als preus del lloguer i aturar un procés de gentrificació que ja deixa empremta en molts barris de la ciutat. El FHAR d’enguany, però, també va mostrar alguns dels grans avenços que està vivint Barcelona en termes d’habitatge, com la progressiva penetració de la construcció industrialitzada en noves promocions, el creixement dels allotjaments APROP i l’expansió d’ajudes a la rehabilitació. 

    En l’últim bloc de sessions del dia, l’esdeveniment també va comptar amb la celebració de visites per conèixer de primera mà alguns dels projectes municipals.

    El FHAR s’emmarca dins del cicle de jornades i conferències que l'IMHAB ha impulsat des de 2016 per reflexionar sobre els reptes de futur del sector.

    L'opinió dels experts

    Lucía Martín

    Regidora d'Habitatge i Rehabilitació de l'Ajuntament de Barcelona.

    Temes a debat: Mesures contra la gentrificació. La regulació dels preus del lloguer. El paper de l'administració pública. La tercera edició del FHAR.   

    Javier Burón

    Gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona.

    Temes a debat: L'impuls a la rehabilitació. L'ampliació del parc públic d'habitatge. El projecte de llei d'habitatges.

    Doris González

    Secretària executiva de condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.

    Temes a debat: Les desigualtats en l'habitatge a Xile. El paper de l'administració pública. L'habitatge vist com a un dret. Barcelona com a model de referència.

    Anna Ramos

    Directora de la Fundació Mies van der Rohe.

    Temes a debat: Barcelona, un laboratori d'innovació. La funció dels models de construcció. Barcelona, capital mundial de l'arquitectura el 2026.

    Daniel Ibáñez

    Arquitecte fundador d’Urbanitree i director de l’IAAC.

    Temes a debat: L'ús de la fusta en la construcció d'habitatges i les seves propietats. L'aposta d'Europa per l'ús d'aquest material. Barcelona, referència a l'Estat. El paper de l'administració pública.

    Katalin Gennburg

    Diputada al Parlament de Berlín per Die Linke.

    Temes a debat: Les causes de l'emergència habitacional. L'estat de l'habitatge a Berlín. L'habitatge com a dret social.

    Lluís Roig

    Director executiu de Tribuna Arquitectura i Arquitecte de l'APROP de Glòries.

    Temes a debat: L'evolució de la construcció industrialitzada a Catalunya. El paper de l'administració pública.

    Celia Galera

    Fundadora i directora del Grup Habitat Futura.

    Temes a debat: Rehabilitació d'edificis. Transformació energètica de la ciutat. El paper de les comunitats de veïns.

    Megan Bishop

    National Secretary, Living Rent (Sindicat de llogaters d’Escòcia).

    Temes a debat: L'habitatge com a dret fonamental. L'estat del lloguer a Escòcia. El poder dels moviments socials.

    Christophe Hutin

    Arquitecte del projecte de rehabilitació Grand Parc Bordeaux amb Lacaton & Vassal i Frédéric Druot.

    Temes a debat: La sostenibilitat en la construcció i rehabilitació d'habitatges. El benestar dels ciutadans. 

    Les ponències del FHAR 2022

    FHAR 2022: estratègies contra la gentrificació

    28 de novembre  (9:30h)

     

    Tema

    Presentació de la tercera edició del FHAR, on es posen sobre la taula tres blocs temàtics d'actualitat com són l'emergència habitacional, la rehabilitació d'habitatges i la construcció industrialitzada.

     

    Presenta 

    · Núria Moliner (Arquitecta, investigadora i comunicadora)

     

    Ponents 

    · Vanesa Valiño (Cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona)

    Habitatge públic industrialitzat en fusta

    28 de novembre (10:00h)

     

    Tema

    Diferents experts en nous models de construcció, més sostenibles i compromesos amb el medi ambient, analitzen l'aposta de Barcelona per la fusta, un material a l'alça en la construcció d'habitatges. 

     

    Presenta 

    · Daniel López (Arquitecte a l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona)

     

    Ponents 

    · Josep M. Fabregat (Fabregat&Fabregat Arquitectes) 

    · Maria Assís (COMA Arquitectura)

    · Daniel Ibáñez (Arquitecte fundador d'Urbanitree i director de l'IAAC) 

    · Isabel Pérez (Vivas Arquitectos)

    Habitatge públic industrialitzat modular i APROP

    28 de novembre (12:00h)

     

    Tema

    Anàlisi de l'evolució de la construcció d'habitatges mitjançant sistemes industrialitzats, com els innovadors allotjaments APROP de Barcelona, a partir de l'opinió de diferents professionals amb experiència en aquest camp.

     

    Presenta 

    · Cecília Colomer (Arquitecta a l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona)

     

    Ponents 

    · Marc Obradó (Exe Arquitectura)

    · Yaiza Terré (Yaiza Terré Arquitectura)

    · Irene Subils (Arquitecta a la Gerència de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI)

    · Lluís Roig (Tribuna Arquitectura)

    Industrialitzar per rehabilitar millor

    28 de novembre (13:00h)

     

    Tema

    Debat entre dues prestigioses figures internacionals on Anna Ramos aporta una visió global de la interconnexió de l'arquitectura amb projectes d'habitatge social recents, i Christophe Hutin mostra el seu projecte de rehabilitació de tres grans blocs d'edificis a Bordeus, mereixedor del Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea.

     

    Ponents 

    · Anna Ramos (Directora de la Fundació Mies van der Rohe)

    · Christophe Hutin (Arquitecte del projecte de rehabilitació Grand Parc Bordeaux amb Lacaton & Vassal i Frédéric Druot)

    Els lloguers a Europa, regulacions contra l'especulació

    28 de novembre (16:30h)

     

    Tema

    L'expert i investigador en dret a l'habitatge, Andrei Quintiá, aporta una visió global de l'estat dels lloguers a tota Europa, el seu marc regulador i les complexes mesures a prendre per part de les administracions per tal de millorar l'escenari actual.

     

    Ponents

    · Andrei Quintiá (Investigador post-doctoral a la facultat de Dret de la Universitat de Groningen)

    Escòcia, Berlín i Barcelona, estratègies contra la gentrificació

    28 de novembre (17:00h)

     

    Tema

    L'habitatge tractat com un bé mercantil amb què especular, i no com a un dret social, és un dels problemes que pateixen Barcelona, Berlín i Escòcia. Tres representants de cada territori comparteixen diagnosi i possibles solucions.

     

    Presenta 

    · Carme Arcarazo (Sindicat de llogateres de Barcelona)

     

    Ponents 

    · Megan Bishop (National Secretary, Living Rent (Sindicat de Llogaters d’Escòcia))

    · Katalin Gennburg (Diputada al Parlament de Berlín per Die Linke)

    · Lucía Martín (Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona)

    Rehabilitar amb criteris socials i ambientals

    29 de novembre (9:30h)

     

    Tema

    Barcelona ha fet un salt molt notable en la rehabilitació d'edificis, com expliquen, des de diferents perspectives, quatre experts en aquest tema. Col·lectivitzar el procés de rehabilitació i apostar per un model més circular i energèticament més sostenible són alguns dels punts que es posen sobre la taula.

     

    Presenta 

    · Núria Moliner (Arquitecta, investigadora i comunicadora)

     

    Ponents 

    · Anaïs Bas (Sòcia de Cíclica [space · community · ecology])

    · Albert Sagrera (President de Batec i arquitecte assessor ambiental soci de Societat Orgànica)

    · Celia Galera (Fundadora i directora del Grup Habitat Futura)

    · Isabella Longo (Directora de Projectes, BIT Habitat, Centre d’Innovació Urbana de l’Ajuntament de Barcelona)

    Fons Next Generation: límits i possibilitats

    29 de novembre (11:30h)

     

    Tema

    L'impuls a la rehabilitació d'edificis s'ha vist beneficiat, en part, per l'arribada dels Fons NextGen de la Unió Europea. A qui pot beneficiar i en quina mesura, i com es pot mantenir aquesta aposta un cop s'acabin els fons són parts imprescindibles del debat.

     

    Presenta 

    · Irene Escorihuela (Directora de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals)

     

    Ponents 

    · Javier Burón (Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona)

    · Elsa Ibar (Directora de programa dels fons Next Generation, Generalitat de Catalunya)

    · David Guàrdia (Habicoop - Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya i Sectorial d’Habitatge de la Xarxa d’Economia Solidària)

    · Anton Gasol (Ex-Degà i conseller de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya)

    Polítiques d'habitatge des d'una perspectiva global

    29 de novembre (13:00h)

     

    Tema

    L'emergència habitacional es viu de manera molt diferent en cada territori, però algunes de les grans problemàtiques que la caracteritzen són comunes en importants ciutats espanyoles com Cadis i València, i en una capital com Santiago de Xile. Un representant polític d'habitatge d'un d'aquests territoris exposen la seva realitat.  

     

    Presenta 

    · Vanesa Valiño (Cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona)

     

    Ponents 

    · Alejandro Aguilar (Secretari d’Habitatge i Funció Social de la Comunitat Valenciana)

    · Eva Tubío (Regidora d’Habitatge, Salut i Serveis Comuns de l’Ajuntament de Cadis) 

    · Doris González (Secretària executiva de condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile)