Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Més del 60% de les agències immobiliàries accepten la discriminació ètnica en el lloguer d’habitatges

16/12/2021 - 11:50

Inclusió. Així ho revela l’estudi ‘Discriminació a la carta’, que s’ha realitzat a partir de 350 trucades fent-se passar per una propietat fictícia.

Un nou informe sobre l’exclusió del mercat de lloguer d’habitatge per motius ètnics, realitzat a partir de trucades a agents immobiliaris que operen a Barcelona, conclou que el 62% dels agents consultats accepten discriminar.

L’any 2020 es va presentar un primer estudi de discriminació en l’accés a l’habitatge i es van imposar dues sancions, l’una per oferir un habitatge “només a espanyols” i l’altra per un cas de discriminació directa, les primeres a tot l’Estat. El nou estudi, titulat Discriminació a la carta, detecta noves evidències d’aquesta pràctica discriminatòria en el sector.

Les 350 trucades s’han realitzat a diferents agències immobiliàries que operen a la ciutat en nom d’una propietat fictícia que vol llogar un habitatge i sol·licita que s’excloguin del procés de selecció “les persones immigrants”. De les respostes obtingudes per part dels agents immobiliaris contactats, se n’extreu que una àmplia majoria accepta explícitament la discriminació:

  • Acceptació de la discriminació: en el 62% dels casos es produeix l’acceptació per part de l’agent de la demanda discriminatòria i es deixa fora del procés de selecció el perfil assenyalat.
  • Facilitació de la discriminació: en el 24% dels casos l’acceptació de la discriminació no és directa, però es detecten diverses pràctiques que resulten igualment en l’exclusió de l’accés a l’habitatge al col·lectiu assenyalat.
  • No discriminació ètnica: en el 10% dels casos l’agent es nega a acceptar la proposta discriminatòria.
  • Evasió de la resposta: en el 4% dels casos l’agent evita donar resposta a la petició.

L’elaboració d’aquests estudis permet situar i quantificar l’abast d’aquest tipus de discriminació, determinar fins a quin punt està normalitzada en el sector i poder treballar conjuntament amb agents i entitats per erradicar-la. Els resultats s’han traslladat al Col·legi d’Administradors de Propietats Immobiliàries (API) i a la Cambra de la Propietat Urbana, i s’han posat a disposició els recursos que ofereix l’Oficina per la No Discriminació (OND) de formacions, recursos i mediació.

Presència de prejudicis i estereotips

En la petició discriminatòria de la propietat fictícia s’opta conscientment i únicament pel terme immigrant sense més explicacions d’origen ètnic, de religió o classe social, cosa que fa que s’interpreti que la discriminació va dirigida a les persones que provenen d’uns determinats països. Així, al llarg de l’experiment s’observa en les respostes dels agents immobiliaris una clara distinció entre la població “immigrant”, que respondria al perfil discriminat, i la població “estrangera”, que quedaria fora del públic diana.

Un altre aspecte rellevant que surt a la llum durant la realització de l’estudi és que es tracta d’una pràctica a l’ombra. El 19,4% dels agents manifesten de manera espontània que aquesta discriminació no es pot publicitar, sense que la propietat fictícia requereixi que el filtre s’apliqui ja en l’anunci de l’immoble.

El fet que la discriminació no es publiciti ni s’expliciti mai per part dels agents immobiliaris esdevé una primera dificultat a l’hora de provar que aquesta es produeix. En segon lloc, l’ús d’enganys i de mentides a les persones discriminades, estratègies que els agents admeten i queden recollides a l’estudi, posen encara més traves per poder-ho provar i, per tant, perseguir-ho, sancionar-ho i reparar el dany.

Més discriminació entre agències no col·legiades

L’estudi Discriminació a la carta ha permès detectar diferències substancials entre els comportaments de les agències col·legiades i de les no col·legiades. Tot i que l’acceptació de la discriminació és majoritària tant entre col·legiats com en no col·legiats, en aquests darrers suposen tres de cada quatre agents, una proporció que baixa lleugerament per sota de la meitat entre els col·legiats. Al mateix temps, signifiquen un nombre més alt els agents que rebutgen tota discriminació entre els col·legiats, un 15%, que els que no la rebutgen, amb una proporció de tan sols del 5%.

Comparteix aquest contingut