Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

“La Chalmeta és especial perquè formes part d’una família, i tenir veïnatge a la ciutat és molt difícil”

05/03/2022 - 16:53

Habitatge. Se celebra la inauguració de La Chalmeta, la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús al barri de la Marina del Prat Vermell, al districte de Sants-Montjuïc, on hi viuen 32 famílies.

El regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, i la cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació, Vanessa Valiño, han participat a la festa d’inauguració de La Chalmeta, la cooperativa d’habitatge al barri de la Marina del Prat Vermell, al districte de Sants-Montjuïc. La festa d’inauguració dels habitatges de La Chalmeta ha tingut lloc al mateix edifici, en una jornada que ha comptat també amb un concert familiar a càrrec del grup Ambauka i tallers infantils de circ i maquillatge.

La jornada ha començat amb els parlaments dels representants. El regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, ha donat importància a la transformació i al procés de millora urbana i d’habitatge que, poc a poc, s’està duent a terme al barri. “Gràcies a La Chalmeta, gent jove s’ha pogut independitzar i les famílies han pogut accedir a un habitatge assequible. És molt important que ho puguin fer en el seu barri”, ha explicat. També ha posat en valor l’organització, la comunitat, la diversitat i el caràcter popular de La Chalmeta: “Cal que l’articulació no només sigui a través de pedra sinó també a través de persones amb la dinamització social”. Per la seva banda, la cap de Gabinet de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació, Vanessa Valiño, ha explicat que aquest és el resultat d’un esforç conjunt. “Això ha estat possible perquè, a més de l’Ajuntament, també hi ha hagut un moviment cooperatiu de cessió d’ús que ha aposat per aquestes noves maneres de conviure, i uns veïns i veïnes que han treballat moltes hores perquè aquest projecte sigui una realitat”. En aquest sentit, Valiño ha destacat que La Chalmeta no és un projecte aïllat, sinó que forma part d’una aposta important per promoure l’habitatge públic i l’habitatge cooperatiu a la ciutat. Des de finals de 2020, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació, i les entitats sense ànim de lucre del sector de l’habitatge social i cooperatiu tenen un conveni per tal de tramitar i agilitzar els processos d’assignació de sòl. Aquest conveni té un abast de 1.000 habitatges que s’hauran de construir o rehabilitar en sòl i edificis de titularitat municipal, el 60% del qual seran de lloguer social i assequible, i el 40%, cohabitatge. “La Chalmeta està complint amb el seu objectiu d’aconseguir habitatge cooperatiu a preu realment assequible, i on sigui la gent diversa i del barri la que en pugui gaudir”, ha afegit. A la festa d’inauguració també hi han intervingut el membre de la cooperativa d’habitatges Llar Jove, Paco Herrero, que ha explicat com va sorgir el projecte i la importància que fos per a la gent del barri, i el president de la comunitat de veïns de La Chalmeta, David Lorente: “Durant el procés ens hem pogut imaginar la vida aquí, compartint en comunitat i decidint conjuntament. Aquest barri l’hem de continuar imaginant com el volem, i La Chalmeta és l’inici”, ha explicat. A continuació, s’ha cantat el tema Imagine, de John Lennon, i s’han dut a terme diverses visites guiades a alguns dels habitatges.

En un d’ells hi viu, des de l’octubre, Rosa Garcia. “La Chalmeta és especial perquè formes part d’una família i tenir veïnatge a la ciutat és molt difícil”, apunta. “No només és inhòspit el tema de pagar molt per al teu habitatge, sinó que a més et trobes sola i no controles res del procés. I aquí ho controles, porta un esforç, però és un plaer. A nivell social, la creació d’aquesta xarxa preveu moltes coses, com la salut emocional individual i la salut social de la comunitat”, afegeix.

Per la seva banda, Karen Aber Pans, que hi viu des del setembre, ha valorat molt positivament La Chalmeta pel fet que aquest tipus de model “també s’estigui obrint als barris més populars”. També ha donat molta importància al contacte entre veïns. “Amb els mesos te n’adones que, d’una forma molt orgànica, fas vida en comunitat. Abans d’entrar a casa, passes per l’espai comú”.

Habitatge assequible per a 32 famílies

Situada a l’interior de la plaça de la Chalmeta, aquest edifici promogut i gestionat per la cooperativa Llar Jove – Marina del Prat Vermell SCCL, és el resultat del concurs que el maig de 2017 l’Ajuntament de Barcelona, a través del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, va convocar per a construir-hi un edifici en règim de cessió d’ús per 75 anys.

Després de cinc anys, La Chalmeta ja és una realitat, i acull un total de 32 famílies. En total, l’edifici consta de 4 habitatges d’1 dormitori, 12 de 2 dormitoris i 16 de 3 dormitoris i oscil·len entre els 44m2 i els 80m2 de superfície. A més, compta amb espais comuns i, tant aquests, com els privats, estan adaptats a la mobilitat reduïda.

El projecte arquitectònic, dissenyat pels estudis Pau Vidal Arquitectes + Vivas Arquitectes Barcelona SLP, Coop Geeni SCCL, Gestió Casa Jove, Arquitectura Sana i FGC Advocats entre d’altres, proposa un edifici amb baix impacte ambiental i constructivament saludable tant per a les famílies com per a l’entorn, i amb l’objectiu de reduir-hi significativament la demanda energètica. En paral·lel, s’empodera els residents amb diverses formacions sobre l’ús i manteniment de l’edifici per incorporar hàbits de vida saludables: com ventilar, com estalviar energia a partir del tipus de bombetes, consells per fer un bon ús de la tecnologia o pautes per a la neteja, etc.

Cooperativisme i foment del teixit social al barri

La Chalmeta és un dels exemples de cohabitatge, un model molt estès al nord d’Europa i instal·lat amb força a Barcelona com una opció avantatjosa. El model que impulsa l’Ajuntament es caracteritza per la vida comunitària i l’autoorganització de les persones que integren les cooperatives, intervenint en la presa de decisions ja des del primer moment en què es projecta l’edifici. Amb aquest model, els socis i les sòcies són també veïns i veïnes, i després d’una aportació anual paguen una quota per l’ús de l’habitatge. La Chalmeta està formada per una comunitat participativa, diversa, inclusiva i intergeneracional, i un dels seus principals objectius és la difusió dels valors cooperatius i la integració al barri, tot creant un teixit veïnal cohesionat, compromès i obert a la ciutat. Per exemple, un dels seus espais és la cooperativa de consum alimentari Keras Buti, que desenvolupa una economia social i solidària promovent el consum de proximitat i la cistella ecològica, a més de vincular-se al barri des de la recuperació de la memòria històrica. En aquest sentit, les 32 famílies articulen una comunitat que desplega els valors cooperatius en tota la seva extensió, apoderant-les en totes les seves decisions, des de les formes de governança, convivència, usos dels espais comuns i també de relacions externes amb el barri per crear comunitat més enllà del propi edifici.

Precisament l’edifici rep aquest nom en honor a la cooperativista Micaela Chalmeta (1858-1951), fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona i àvia de la periodista Marina Ginestà.

Habitatge cooperatiu a la ciutat

Aquesta és la quarta promoció d’habitatge cooperatiu que s’alça a Barcelona impulsat per l’Ajuntament i delegat en diferents cooperatives. Juntament amb les promocions de Princesa (a Ciutat Vella), La Borda (a Can Batlló, Sants-Montjuïc) i La Balma (al Poblenou), ja són 85 unitats familiars les que viuen en habitatges d’aquestes característiques. A més, es troben molt a prop del final de les obres dues promocions més, com són La Xarxaire, a la Barceloneta, i la de Pla de Cirerers, a Nou Barris, que plegades sumen 37 habitatges més. A banda, l’Ajuntament ha assignat nou solars més a diferents cooperatives, nou edificis d’habitatge cooperatiu més que aplegaran 195 pisos més. D’entre les promocions previstes es troben experiències pioneres com habitatges cooperatius per a gent gran i per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Comparteix aquest contingut