Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Els projectes d’habitatge social i cohabitatge de Fabra i Coats i La Borda, finalistes a la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2021

23/06/2021 - 09:21

Habitatge. Les iniciatives són dues de les 70 obres seleccionades d’un total de 581 propostes.

El projecte d’habitatge públic de lloguer assequible per a joves i l’espai per a la Colla Castellera Jove de Barcelona Can Fabra ha estat seleccionat com a finalista de la convocatòria ‘Panorama d’Obres d’Arquitectura i Urbanisme’, a la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme.

El projecte, promogut per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona i construït a les naus industrial del recinte de Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu del Palomar, ha estat un dels 70 projectes escollits per passar a l’última ronda, que en premiarà 20 com al més rellevant de l’arquitectura i l’urbanisme espanyol dels últims anys. D’aquest projecte del despatx Roldán Berengué Arquitectes en destaca la rehabilitació i la conservació del patrimoni industrial per reutilitzar-ne les qualitats físiques, espacials i històriques i reforçar la naturalesa de l’edifici original. També s’ha posat en valor la promoció de l’habitatge social i el lloguer assequible a la ciutat. En aquest sentit, s’ha destacat l’aportació al barri de més de 28.000 m2 en equipaments i habitatge social.

Un dels altres projectes que també forma part dels 70 finalistes és La Borda, un projecte de recuperació de Can Batlló, un antic recinte industrial de finals del segle XIX situat al districte de Sants-Montjuic, en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona per 75 anys. Aquest projecte, al qual hi va participar la cooperativa d’arquitectes Lacol, es va convertir en el primer edifici d’obra nova de cohabitatge a la ciutat de Barcelona.

La Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme se celebrarà per primera vegada en una doble seu de forma paral·lela: del 28 de juny al 16 de setembre, al Pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona, i del 2 de juliol al 10 d’octubre al Patio Herreniano del Museo de Arte Contemporáneo Espanyol, a Valladolid. Sota el lema “Espanya buida, Espanya plena. Estratègies de conciliació”, l’edició d’enguany proposa una aproximació a la realitat territorial diversa amb la voluntat de traçar similituds i diferències que permetin definir punts de trobada pel que fa a territori, societat, sostenibilitat, gènere, demografia, col·lectivitat i economia. La realitat social i l’accés a l’habitatge són, doncs, temes clau en aquesta biennal. I és que tal com apunta el jurat, les obres seleccionades “responen als reptes de la societat, que es vinculen i arrelen amb els llocs on s’assenten i que aporten solucions per millorar el context social i cultural en què operen”.

Comparteix aquest contingut