Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Barcelona, protagonista de l’estudi del CIDEU sobre el dret a l’habitatge a Iberoamèrica

26/05/2023 - 14:27

Habitatge. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) presenta una mostra de millors pràctiques en polítiques locals impulsades per ciutats com Barcelona, Buenos Aires i Bogotà.

L’accés a un habitatge com a dret humà fonamental per a una vida digna, i quins instruments tenen al seu abast les administracions locals per garantir-lo, són l’eix d’estudi de ’Garantir el Dret a l’Habitatge a Iberoamèrica: El rol dels Governs Locals’. Una publicació realitzada per la ‘Microxarxa de Dret a l’Habitatge’, que impulsa el Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. 

La nova publicació va ser presentada el passat dimecres 26 d’abril, mitjançant una sessió virtual, on es van subratllar algunes de les millors pràctiques que s’han dut a terme a ciutats rellevants de l’àmbit iberoamericà, algunes d’elles capitals de país, com Bogotà (Bolívia), Antioquia (Colòmbia), Montevideo (Uruguai), Buenos Aires (Argentina), Santiago (Xile), Los Cabos (Mèxic) i Barcelona.

Al llarg de la publicació s’analitzen mesures i instruments aplicats en l’habitatge a les ciutats mencionades, a partir de diferents perspectives, en un esforç conjunt per trobar solucions que ajudin a transformar l’accés a un bé de tant valor com és l’habitatge.

Entre altres casos, es posa el focus en la promoció i gestió de l’habitatge públic de lloguer a Bogotà i Barcelona, així com les polítiques urbanístiques i d’habitatge per a la generació de barris inclusius i sostenibles a Antioquia, l’autopromoció i gestió col·lectiva d’habitatge a Montevideo i Buenos Aires i la governança en polítiques d’habitatge a Santiago de Xile i Los Cabos.

En el cas de Barcelona, l’estudi fa una repassada a quatre qüestions primordials que marquen les polítiques d’habitatge implementades a la ciutat des del 2015, a més de reflexionar sobre com es pot promoure i gestionar un patrimoni municipal d’habitatge. 

En definitiva, un nou treball aportat pel CIDEU, un organisme format per 122 ciutats i 28 entitats col·laboradores que treballen en xarxa per millorar la vida de més de 120 milions de persones, acompanyant els governs locals iberoamericans a aplicar la cultura del pensament estratègic urbà per aconseguir ciutats més sostenibles i inclusives.