Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Barcelona intensifica la col·laboració amb el tercer sector per promoure l’habitatge assequible

27/05/2021 - 16:59

Habitatge. S’impulsen els primers cohabitatges per a gent gran i persones amb discapacitats intel·lectuals i la primera cooperativa de lloguer.

Després que la tardor passada se signés el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats sense ànim de lucre, fundacions i cooperatives que es dediquen a l’habitatge, ahir es van assignar els 12 solars que promouran i gestionaran aquestes entitats. En total, es tracta de 12 promocions que representen 373 habitatges previstos per a una primera fase del conveni. D’aquestes, set seran de cohabitatge i s’han assignat a cooperatives per a la construcció de 144 pisos. Les cinc restants suposaran 229 pisos, i seran adjudicades a promocions de lloguer. Es preveu que les obres d’aquesta primera fase es posin en marxa durant el 2022 i estiguin enllestides el 2024.

Així, i segons estableix el conveni, la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (FCHC) seran els actors encarregats de convocar i rebre les propostes de les entitats interessades en les promocions destinades al lloguer. Pel que fa a les promocions destinades a cohabitatge, ho seran la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de nou la FCHC. Un cop rebudes i elevades les considerades més adients, la taula formada per l’Ajuntament i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS), amb majoria municipal, serà qui aprovi les propostes definitives.

Iniciatives pioneres

D’entre les promocions previstes, destaquen iniciatives de cohabitatge destinades a la gent gran i persones amb discapacitats intel·lectuals. Pel que fa al cohabitatge, les cooperatives Sostre Cívic i Vida Cooperativa s’ocuparan d’impulsar, respectivament, cohabitatges per a persones grans i per a persones amb discapacitat intel·lectual, unes iniciatives pioneres i innovadores, llargament reclamades pel sector de l’habitatge cooperatiu. En concret, es tracta de les dues promocions situades a la Via Augusta, 375-381 i 383-387, i de la promoció situada al mateix carrer, als números 389-393, al districte de Sarrià – Sant Gervasi.

Pel que fa al lloguer, el conveni també reservava promocions on poguessin optar cooperatives de lloguer, una fórmula innovadora sense precedent a la ciutat de Barcelona, en la qual les persones llogateres passen a formar part de la cooperativa i accedeixen a la gestió de la promoció.

La llista completa de solars i edificis en aquesta primera fase és la següent:

Cohabitatge:

  • Can Batlló, c. Mossèn Amadeu Oller, 17-21, la Bordeta (Sants-Montjuïc). 40 habitatges. Assignat a la cooperativa Empriu, Habitatges Cooperatius, SCCL.
  • Edifici a rehabilitar a c. Rossend Arús, 36 i 38, Sants (Sants-Montjuïc). 7 habitatges. Assignat a la cooperativa La Domèstika de la Farga, SCCL.
  • Via Augusta, 375-381 i 383-387, Sarrià (Sarrià – Sant Gervasi). Dues promocions de 15 i 17 habitatges respectivament per a cohabitatge sènior. Assignades a la cooperativa Sostre Cívic, SCCL.
  • Via Augusta, 389-393, Sarrià (Sarrià – Sant Gervasi). 17 habitatges cooperatius per a persones amb discapacitat intel·lectual. Assignat a la cooperativa Vida Cooperativa, SCCL.
  • Gustavo Bécquer, 11X, Vallcarca i els Penitents (Gràcia). 25 habitatges. Assignat a la cooperativa Ruderal, SCCL.
  • 22@ Sector Balius, c. Pere IV, 115, el Parc i la Llacuna del Poblenou (Sant Martí). 23 habitatges. Assignat a la cooperativa Abril Poblenou, SCCL.

Lloguer:

  • Sant Martí, 12-16, el Raval (Ciutat Vella). 43 habitatges. Assignat a les fundacions Salas i Nou Lloc.
  • Edifici a rehabilitar a pg. Joan de Borbó, 44-45, la Barceloneta (Ciutat Vella). 18 habitatges. Assignat a la Fundació Hàbitat 3.
  • Ulldecona, 11.X, la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc). 84 habitatges. Assignat a les fundacions FIBS i Iniciativa Social.
  • Vallcarca, 110X, Vallcarca i els Penitents (Gràcia). 37 habitatges. Assignat a les fundacions Salas i Nou Lloc.
  • Binèfar, 26, la Verneda i la Pau (Sant Martí). 47 habitatges per a cooperativa de lloguer. Assignat a la cooperativa Fem Ciutat, SCCL.

Impuls en la col·laboració amb el sector privat sense ànim de lucre

Amb aquest conveni l’Ajuntament de Barcelona esdevé l’administració amb un programa de col·laboració amb cooperatives i fundacions més ampli de Catalunya i Espanya i representa el compromís de l’Ajuntament de Barcelona de seguir treballant en aquesta línia. En total, des del 2015 s’han impulsat un total de 10 promocions i 246 habitatges amb la cessió d’ús de solars a llarg termini a cooperatives, que sumats a les promocions que ara es posaran en marxa es converteixen en més de 600 habitatges a través de la promoció delegada.

Els pròxims mesos hi ha prevista una segona fase amb solars per uns 280 habitatges i la llista s’anirà ampliant fins a arribar als 1.000 habitatges durant els pròxims anys. Tal com estableix el conveni, d’aquest miler de pisos, aproximadament el 60% es destinaran al lloguer assequible i aproximadament el 40% al cohabitatge, amb la garantia que les persones que hi acabin vivint provinguin sempre del Registre de Sol·licitants d’HPO i es mantingui el control públic sobre l’ús dels habitatges.

Control públic

L’Ajuntament de Barcelona serà el titular del sòl d’aquestes promocions i en cedirà el dret de superfície a les cooperatives i fundacions beneficiàries, a les quals cobrarà un cànon passats els 25 anys de cessió. Això facilita la viabilitat financera dels operadors que durant els primers anys hauran de sufragar els costos de les obres. Un cop hagin amortitzat els crèdits, les entitats destinaran també el 50% dels resultats d’explotació a l’IMHAB o l’òrgan que es decideixi i aquestes aportacions serviran per finançar noves promocions delegades d’habitatge. Les entitats adjudicatàries gaudiran del dret de superfície per un termini de 99 anys.

Un dels avantatges de la gestió i promoció delegades a entitats privades sense ànim de lucre és que permet facilitar i agilitzar els processos de redacció de projectes arquitectònics i encarregar les obres a empreses constructores sense haver de convocar licitacions públiques. A la vegada, la cogovernança i mecanismes establerts en el conveni en garanteixen la transparència i control públics.

Pel que fa a les persones adjudicatàries d’aquests habitatges, totes hauran d’estar inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial. En el cas de les més de mil promocions de lloguer, les adjudicarà l’Ajuntament a través dels canals habituals. Pel que fa a les promocions de cohabitatge, tal com marca la llei, la cooperativa decidirà les persones que en formen part i que hauran d’estar inscrites al Registre de Sol·licitants.

La transparència ha estat molt important en tot el procés, per això La Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (FCHC), la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac) i l’Associació Xarxa d’Economia Solidària (XES) han creat una pàgina web per explicar-lo i donar el detall dels criteris de control i garanties públiques per assegurar l’interès general en l’adjudicació de projectes. A banda també s’hi pot trobar informació sobre com accedir com a persona usuària final als habitatges de lloguer i cessió d’ús.