Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

    ->
  • ->
  • ->El Regidor d´Habitatge, Josep Maria Muntaner, durant la seva intervenció
  • El Regidor d´Habitatge, Josep Maria Muntaner, durant la seva intervenció
  • ->
  • ->
  • ->

Els nous reptes de l’habitatge

La jornada 'Habitatges que fan ciutat' va tractar temes com l'habitatge assequible i els diferents aspectes que han de permetre mantenir el parc existent i generar‐ne de nou, vetllant per mantenir els residents i evitar la seva expulsió.

Concretament, es va debatre sobre la rehabilitació, els mecanismes per fer front a la gentrificació, els reptes per generar preus assequibles pels lloguers i els nous models d’habitatge.

Conferències del matí

Bloc I: Rehabilitació per a la transformació social

Reptes d'una política municipal de rehabilitació que millori els habitatges
Jordi Amela, Director de Rehabilitació del Consorci de l'Habitatge de Barcelona

Programa de rehabilitació d'habitatges amb finalitat social
Jordi Cuyàs, Coordinador de Projectes Estratègics de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès

La rehabilitació d'habitatges a partir d'eines urbanístiques
Núria Parlón, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

L'activació d'habitatge buit a través de la rehabilitació
Helen Williams, Directora d'Empty Homes national campaigning charity, Londres

Bloc II: Mecanismes per fer front a la gentrificació

La transformació de l'ús residencial i la substitució de la població per nous col·lectius
David Bravo, arquitecte assessor de l'Ajuntament de Barcelona

Experiències internacionals de regulació dels allotjaments turístics
Antonio Paolo Russo, Universitat Rovira i Virgili

Les polítiques antigentrificació a Berlín
Andrej Holm, sociòleg urbà, exsecretari d'Estat d'Habitatge a Berlín

Processos de substitució i renovació de la població a Barcelona
Antonio López Gay, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics

Conferències de la tarda

Bloc III: Reptes per generar habitatge de lloguer assequible

Els reptes per disposar d'un parc de lloguer assequible
Javier Buron, Gerent d'habitatge, Ajuntament de Barcelona

L'Experiència de les associacions d'habitatge assequible
Jeroen Van Der Veer, Federació de Housing Associations d'Amsterdam

La generació d'un parc de lloguer assequible a partir de la captació d'habitatge buit
Patricia Val, Directora General de la societat pública de lloguer Alokabide, Govern Basc

Els sindicats de llogaters i llogateres: un mecanisme per defensar drets
Barbara Steenbergen, International Union of Tenants

Bloc IV: Promoció col·lectiva i nous models d'habitatge

Els reptes per generar un nou model d'accés a l'habitatge a la ciutat
Vanesa Valiño, Cap de gabinet de la Regidoria d'Habitatge de Barcelona

Estratègies col·lectives de posada en ús d'habitatge buit a través de projectes col·lectius en l'àmbit europeu
Eva Morales, arquitecta

Cohousing senior, un nou model d'habitatge amb serveis 
Paloma Rodríguez i Victoria Lerroux, Trabensol-Centro Social de Convivencia para Mayores

Una mirada alternativa a la construcció d'habitatges 
Anupama Kundoo, arquitecta

L'opinió dels experts

La gentrificació a Barcelona

Antonio López Gay

Centre d’Estudis Demogràfics

Les associacions d'habitatge

Javier Buron, Gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona

Jeroen Van Der Veer, Federació de Housing Associations d'Àmsterdam

 

Comparteix aquest contingut