Del 27 de setembre a l’1 d’octubre es van celebrar les jornades REHabilita, organitzades pel Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATEEB), conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com d’altres col·legis professionals, entitats i empreses del sector de l’edificació. Aquestes jornades tenen com a objectiu difondre la cultura del manteniment dels edificis. En aquesta edició, a més, també s’ha fet especial èmfasi en l’impacte del Fons Next Generation de la Unió Europea i en el paper de la rehabilitació en els plans de recuperació econòmica post-Covid.
Les activitats estaven dirigides sobretot a un públic professional amb conferències tècniques, tallers i visites d’obra i una fira virtual en què han participat empreses i entitats vinculades al sector. No s’ha volgut oblidar, però, el públic general i per això es va llançar Missió Rehabilita, un programa presentat per la periodista Cristina Puig on personalitats de diversos àmbits expliquen els beneficis de la rehabilitació i professionals del sector resolen dubtes i ofereixen consells a la ciutadania per millorar el manteniment de la llar. El programa va comptar amb la participació del gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, Gerard Capó.
“Necessitem que la rehabilitació s’estengui per tota la ciutat i per tot el país”
Durant la inauguració de REHabilita, la segona tinenta d’Alcaldia, Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, va insistir en el repte i l’oportunitat que es planteja al sector i a la societat per abordar qüestions com l’emergència climàtica, la salut i l’ocupació. “Hem de donar una volta a aquests reptes i transformar-los en oportunitats per convertir-nos en un referent de l’urbanisme i l’arquitectura. El segle XXI va de regenerar i rehabilitar. Ara és el moment i Barcelona la ciutat”. Va ser en l’acte d’inauguració del passat 27 de setembre, on Sanz també va explicar el compromís del consistori en matèria de rehabilitació. “Necessitem que la rehabilitació s’estengui per tota la ciutat i per tot el país”. En aquest sentit, la segona tinenta d’Alcaldia va explicar que aquesta voluntat es tradueix en les més de 7.000 llicències d’obra major que s’han tramitat des del 2015 a la ciutat, un 85% de les quals corresponen a obres de rehabilitació, en els projectes al sud-oest del Besòs per arribar a qui més ho necessita, i en la recent obertura de l’oficina de rehabilitació per agilitzar els processos de tramitació.
Per la seva banda, el president del CAATEEB, Celestí Ventura, va donar el tret de sortida a unes jornades centrades, sobretot, en els Fons Next Generation. A l’acte d’inauguració, Ventura va aprofitar per llegir un manifest que vol fer reflexionar sobre els beneficis que la rehabilitació aporta i els Fons Next Generation, els quals “representen una oportunitat que, com a societat i com a sector, no podem desaprofitar”. En aquest sentit, el president delegat de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Pere Pons, també els va voler destacar com una “ocasió històrica i única per millorar el parc d’habitatge, la qualitat de vida de la ciutadania i per reactivar una economia en clau verda”. I la consellera del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Violant Cervera, va remarcar que aquestes ajudes “ens han de permetre afrontar els reptes de rehabilitació orientats al canvi climàtic i a dinamitzar un sector clau en la nostra economia”. “Catalunya ha d’aprofitar l’expertesa dels seus professionals i la trajectòria de les seves empreses i institucions per empènyer al màxim aquesta oportunitat”, va afegir.
Els fons Next Generation, una oportunitat per un parc d’habitatge més eficient
Dins el REHABilita, el passat 29 de setembre es van celebrar unes jornades professionals en les que representants de les administracions públiques i experts en rehabilitació van parlar sobre per què i com rehabilitar, i com gestionar i finançar la rehabilitació. Gran part de la jornada es va centrar en els ajuts Next Generation i l’oportunitat que representen per sortir de la pandèmia i transformar la nostra economia creant oportunitats de treball i crear una societat més resilient que potenciï l’eficiència energètica i faci front a l’emergència climàtica.
Des de les últimes legislatures, la rehabilitació ha estat un element clau per a l’Ajuntament de Barcelona i en els darrers anys el consistori ha treballat en un model basat en tres eixos estratègics: les persones i la salut; l’eficiència energètica i la sostenibilitat; i la millora de l’economia. Així ho va explicar la cap del Departament Foment de la Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Ana Rigalt, a la taula rodona ‘Com finançar la rehabilitació avui?’, on també hi van participar el director de Qualitat Edificació i Rehabilitació Habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jordi Sanuy, i la cap d’Unitat d’Edificis de l’Institut Català d’Energia, Ainoha Mata.
Rigalt va explicar els objectius de futur per a la ciutat en termes de rehabilitació. Segons va apuntar, la previsió del consistori és rehabilitar prop de 94.000 habitatges fins al 2030, un fet que contribuiria a reduir la demana energètica de l’edifici vora el 30,40%, a generar uns 20.000 llocs de treball i a beneficiar unes 27.500 persones l’any, amb una especial incidència en les zones més vulnerables de la ciutat. En aquest sentit, Ana Rigalt va fer especial èmfasi en la voluntat de destinar les ajudes a persones i col·lectius més vulnerables, i va remarcar la necessitat de no perdre de vista l’eficiència energètica i la resiliència climàtica. “Volem reactivar l’economia apostant per una renovació del sector de la construcció i les energies renovables per posicionar Barcelona com un referent de la regeneració energètica del Mediterrani.
A la taula rodona, els Fons Next Generation van ser un dels temes centrals. Tant el director de Qualitat Edificació i Rehabilitació Habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jordi Sanuy, com la cap d’Unitat d’Edificis de l’Institut Català d’Energia, Ainoha Mata van insistir en l’oportunitat que representen. “Hi ha un potencial d’impulsar una rehabilitació d’uns 25.000 edificis l’any i reduir considerablement el consum d’energia. Això representa un canvi energètic però també un canvi cultural”, va apuntar Sanuy. “Hem de reduir la demanda i el consum energètic, usar energies renovables i contribuir a una bona gestió energètica”, va afegir Mata, qui va fer un repàs dels programes d’ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis. I és que a finals de novembre s’obrirà una nova convocatòria, aquesta vegada dirigida a habitatges en municipis de repte demogràfic.
Va tancar la jornada la consultora per a Nacions Unides i la Comissió Europea en temes relacionats amb la resiliència i l’eficiència energètica, Amaya Celaya, amb una conferència en que reflexionava sobre el paper de la rehabilitació en el marc de les Agendes Globals. Celaya va explicar que passem el 90% del nostre temps dins d’edificis i que aquests contribueixen a la nostra salut i a la nostra productivitat. A més a més, va recordar que els edificis consumeixen el 40% de l’energia i un 65% no són eficients. Tenint en compte aquestes dades, a Espanya s’haurien d’estar renovant entre el 2 i el 3% dels edificis, i només s’està renovant un 1%.
Hi ha, per tant, molta feina a fer en la rehabilitació. Una feina que, com va recordar Celaya, té un efecte més global del que podem pensar. Des del punt de vista dels Objectius del Desenvolupament Sostenible, la rehabilitació d’edificis pot tenir efectes positius en els que tenen a veure amb la salut i el benestar de les persones, amb l’economia circular i la producció responsable o en la generació de llocs de treball i la reducció de la inequitat. Poden, també, ajudar-nos a reduir els riscos i a aconseguir una millor resiliència. Celaya va recordar que, quan pensem en riscos, ja no només pensem en desastres naturals sinó també en altres desastres com la crisi econòmica i la pandèmia. I en aquest sentit, els edificis poden tenir un paper clau en fer-nos més reslients al canvi climàtic millorant l’eficiència energètica i protegint la població vulnerable. Com deia el lema d’aquest any del REHABilita, si volem canviar el món, comencem per casa nostra. I rehabilitant els edificis aconseguirem també un planeta millor i més eficient i sostenible.