El programa de rehabilitació i regeneració urbana finançat amb els fons Next Generation ja ha mobilitzat el 82% dels 111,5 M€ disponibles destinats a millores d’eficiència energètica i d’accessibilitat, entre altres actuacions. Des que es van posar en marxa el 2022, s’han rebut sol·licituds per reformar prop de 8.700 habitatges, una demanda molt superior al ritme habitual de rehabilitació residencial a la ciutat.
Barcelona té una assignació total de gairebé 170 M€ per a la rehabilitació i regeneració urbana, 111,5 milions d’euros provenen del fons Next Generation, als quals s’han sumat 58 M€ complementaris aportats pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
Hi ha nou convocatòries, set de les quals són amb el finançament dels fons Next Generation:
- Ajuts a la rehabilitació de l’edifici (programa 3 Edificis)
- Ajuts a la rehabilitació de l’habitatge (programa 4 Habitatge)
- Ajuts a la rehabilitació dels 23 barris del Pla de Barris (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació dels edificis d’habitatge públic (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació del barri de Canyelles (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació dels barris inclosos en els àmbits de regeneració urbana (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació d’interiors d’habitatges per incorporar a la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona
- Ajuts a la rehabilitació per a actuacions d’accessibilitat
- Ajuts a l’elaboració del Llibre de l’edifici i projectes
Dues d’aquestes línies, la del Pla de Barris i la destinada a finques d’altres barris, ja han superat la dotació prevista, i es preveu que aviat ho faci també la línia per a edificis públics. El Programa1 Barris concentra més del 58% del pressupost total i el 56% de totes les sol·licituds, mentre que el Programa 3 Edificis n’aplega el 34% i la línia d’interiors d’habitatges, el 10%. A banda, s’han tramitat més de 13.000 peticions per al Llibre de l’edifici i projectes de rehabilitació.
Les intervencions han estat, principalment, en finques amb uns 70 anys d’antiguitat i, a més de les actuacions de renovació energètica, imprescindible per optar als ajuts Next Generation, destaquen les millores d’accessibilitat i les energies renovables. Al programa Barris, el 45% de les peticions incorporen millores d’accessibilitat i el 34%, instal·lació d’energies renovables, als altres barris les xifres són del 17% i del 48%, respectivament. Una de les actuacions més sol·licitades ha estat la instal·lació d’ascensors, ja que més de la meitat de les finques no en tenia.
El cost mitjà d’una rehabilitació per habitatge se situa entre 33.000 i 39.000 euros, amb subvencions que n’assumeixen prop del 64%. Les actuacions permeten reduir en un 56% la demanda energètica i prop d’un 59% el consum d’energia primària no renovable, dades que evidencien l’impacte ambiental i econòmic del programa.
Aposta municipal per la rehabilitació
La rehabilitació residencial contribueix a modernitzar un parc d’habitatge on el 87% dels edificis es van construir abans del 1980 i el 81% tindrien una qualificació energètica E o inferior. Rehabilitar façanes, instal·lacions i accessos no només millora la qualitat de vida i la seguretat, sinó que també avança cap a la neutralitat climàtica i contribueix a reduir la pobresa energètica.
Aquesta línia d’acció s’emmarca en el Pla Viure, el full de ruta municipal per universalitzar el dret a l’habitatge, que situa la rehabilitació, la sostenibilitat i l’accessibilitat com a eixos prioritaris juntament amb la creació de nou habitatge assequible.