Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

L’IMHAB presenta al Construmat les solucions d’innovació i sostenibilitat en la construcció d’habitatge públic

21/05/2025 - 12:54

Habitatge. L’Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb l'habitatge públic que va més enllà de l’accessibilitat econòmica, apostant per la qualitat de vida, l’eficiència energètica i la cohesió social.

La Fira de Barcelona acull aquesta setmana el Construmat, la cita de referència del món de la construcció i rehabilitació, i, un cop més, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), està present amb el seu model en favor de l’habitatge sostenible, innovador i d’alta qualitat. 

Així ha quedat patent durant la ponència de Gerard Capó, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, de l’IMHAB i del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que ha posat sobre la taula el repte que enfronta la ciutat, amb un dèficit de 90.000 pisos i on el 44% de la població ha de dedicar més del 40% dels seus ingressos a pagar l’habitatge.
Davant d’aquesta situació, tal com ha assenyalat Capó, Barcelona està impulsant un model on la col·laboració d’ens públics i privats és clau per donar resposta a l’objectiu de fer més habitatges, construir-los més ràpidament i fer-los més sostenibles i econòmics. 
Però no només la construcció de noves promocions ajuda a afrontar la manca d’habitatge, també ho fa l’aposta per la rehabilitació i regeneració urbana, un increment en el finançament per part de l’estat i un marc regulador i impositiu favorable, així com abordar la problemàtica amb mirada metropolitana. 
Una suma de factors que permeten que, des de l’IMHAB, actualment es gestionin més de 10.000 habitatges públics i se segueixin impulsant noves promocions on es posa al centre la qualitat de vida, l’eficiència energètica i la cohesió social de les comunitats.

Projectes, vídeo immersiu i ulleres de realitat virtual a l’estand de l’IMHAB

A l’espai expositiu de 98 m², l’IMHAB mostra als visitants un total de 9 promocions acabades d’habitatge públic a la ciutat de Barcelona. A més de maquetes per a cada projecte, incorpora ulleres de realitat virtual per descobrir com són aquests habitatges per dins, així com un vídeo immersiu posant en valor l’habitatge assequible, de qualitat, sostenible i eficient que genera comunitat.
Així, es poden conèixer projectes com el dels 72 habitatges de lloguer social al carrer Ulldecona, amb estructura sostenible i consum gairebé zero; la promoció de Veneçuela amb 151 habitatges —dels quals 60 són per a gent gran—, espais bioclimàtics i horts urbans; i edificis construïts amb fusta com els dels carrers Binèfar i Pallars, que redueixen l’impacte ambiental. També es destaquen els habitatges amb serveis per a persones grans a Casernes C i el gran projecte d’Illa Glòries amb 238 habitatges amb protecció oficial, plaques fotovoltaiques i cobertes ajardinades.

L’IMHAB es fixa l’objectiu d’assolir un parc públic de 15.000 pisos el 2027

L’IMHAB preveu una important acceleració en la seva política de construcció d’habitatge, en el marc de l’estratègia fixada pel Pla Viure, començant amb la mobilització de sòl per a la construcció de 10.000 nous pisos en els propers anys.
Concretament, durant aquest 2025 es preveu l’entrega de 1.000 habitatges que se sumen als 1.000 ja entregats entre juny de 2023 i desembre de 2024. Aquesta producció s’accelerarà fins a arribar als 5.000 habitatges entregats fins al 2027, que conformaran un parc públic amb un total de 15.000 pisos, consolidant així el compromís amb l’ampliació de l’habitatge assequible a la ciutat.