La política i les accions de consens han estat pal de paller de la posició municipal dins de les jornades ‘Demanda i necessitats residencials: els reptes d’avui per accedir a un habitatge digne’, que han reunit a professionals del sector públic i privat de l’habitatge. El comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, ha destacat l’acord signat entre l’Ajuntament i la Generalitat, en què el consistori cedeix al Govern català diversos solars municipals per construir 1.700 pisos públics. Aquest acord representa l’esforç comú i el consens amb relació a l’habitatge, la línia de treball que cal seguir per poder actuar i aportar solucions a les necessitats actuals del sector.
En una ciutat tensionada per una demanda d’habitatge heterogènia, es necessiten solucions de consens. Aquesta ha estat la línia de treball exposada pel representant del consistori. Aquesta demanda “glocal”, segons Riera, es caracteritza, precisament, per les necessitats diferenciades de la gent que ja viu a Barcelona i la gent que vol anar a viure a la capital catalana. Així, en la seva intervenció, el comissionat ha destacat que dels 800.000 habitatges que hi ha a la ciutat, 650.000 són de primera residència, mentre que els altres estan dedicats a usos no residencials, com turístics i despatxos professionals.
Per a Riera, cal apostar per impulsar polítiques que garanteixin l’accés a l’habitatge, “que és un deure de les administracions”. Per fer-ho, és necessari fomentar la prevenció i planificació, enfortint la línia de treball enfocada en muscular “la maquinària d’ajuts al lloguer”. En aquest sentit, també, ha advocat per impulsar un nou Pla d’Habitatge de l’Ajuntament, per tal d’“interpel·lar tota la ciutat” (institucions, tercer sector i sector privat).
En últim lloc, en una intervenció en el torn obert de preguntes posterior a la conferència inaugural de Carme Trilla, el comissionat ha explicat que “el paquet de polítiques d’habitatge es divideix en estructural i en atenció a l’emergència”, i ha admès que fins ara “hi ha hagut molta política de reacció i poca de prevenció”.
Unes jornades transversals
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha acollit, el 20 i 21 de febrer, aquestes jornades organitzades per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona-Centre Ernest Lluch (CUIMPB). Durant dos dies s’ha posat de manifest com han afectat els canvis socials, polítics, econòmics i tecnològics a la demanda i les polítiques d’habitatge.
En les taules rodones hi han participat experts en la matèria i representants de les administracions públiques: Govern espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Ajuntament de Barcelona. En nom del consistori barceloní, a més del comissionat d’Habitatge, ha intervingut Joan Recasens, adjunt a la gerència de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB).
Canvi de valors en relació amb l’habitatge
El primer dia, després de la benvinguda de Margarita León, directora acadèmica del CUIMPB-Centre Ernest Lluch, i de Carme Trilla, presidenta de l’O-HB, ha tingut lloc la presentació de la jornada, en què han participat Marina Berasategui, secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya; Ana María Martínez, diputada delegada d’Habitatge de la Diputació de Barcelona; Miguel Comino, conseller delegat d’Habitatge de l’Àrea d’Administració i Territori de l’AMB; i Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
Els representants públics han explicat quins són els eixos en matèria d’habitatge que segueixen les respectives administracions i han coincidit a afirmar que les polítiques públiques d’habitatge s’han d’adaptar als canvis de la societat: canvis de valors, de cultures, en la perspectiva de gènere, en els models de famílies, en el règim de tinença o en els processos migratoris. També han mencionat la bretxa entre els ingressos de la població i els preus dels pisos; l’habitatge com un dret fonamental; i que les polítiques en aquest àmbit tenen una afectació de manera clara en el benestar de la ciutadania.
El jovent protagonitza la segona jornada
Un dels col·lectius que té més dificultats per accedir a un habitatge digne és el jovent. Els sous baixos i els preus dels lloguers desorbitats són un obstacle perquè les persones més joves puguin gaudir de l’emancipació. En el segon dia de les jornades, s’han celebrat sessions sobre l’estat de l’emancipació residencial a Catalunya, sobre la situació residencial dels joves i sobre les polítiques d’habitatge per facilitar-ne l’accés.
En aquesta última, titulada ‘Una mirada multinivell a les polítiques d’habitatge per facilitar-ne l’accés a les persones joves’, ha intervingut Joan Recasens, adjunt a la gerència de l’IMHAB, juntament amb Francisco Javier Martín, director general d’Habitatge i Sòl del Govern d’Espanya; Xavier Roig, director Operatiu de Coordinació de Sistemes d’Informació i Atenció Ciutadana de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya; David Mongil, cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona; i Amadeu Iglesias, director-gerent de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) de l’AMB.
Recasens ha presentat una sèrie de dades relatives als joves de la ciutat i l’àmbit de l’habitatge.
- El 83% de joves de Barcelona viu de lloguer (mentre que pel que fa a la població en general, aquest percentatge baixa al 40,1%), tot i la dificultat que suposa la gran diferència entre els salaris i els preus dels lloguers.
- De mitjana, les persones joves a la ciutat gasten 545 € al mes en l’habitatge, el que suposa el 40% dels seus ingressos. Per poder pal·liar aquest esforç, el 34% de joves emancipats reben ajuts.
- Del total de joves de Barcelona, el 26% (9.360) està inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial de l’Ajuntament.
- El preu mitjà dels habitatges inclosos en la borsa de lloguer jove de l’Ajuntament és de 624 € al mes.
- Entre el jovent, la demanda de pisos de lloguer és molt més alta respecte a la demanda de pisos de compra.
- El 27% de joves comparteix pis, tot i que el 56% d’aquests preferiria no fer-ho.
- La població jove va en increment a Barcelona i considera l’accés a l’habitatge com a primer problema.
Respecte a les accions per fomentar l’habitatge assequible a la ciutat, Recasens ha fet referència al Pla per al Dret a l’Habitatge 2016-2025 i a les promocions directes.
En el període 2016-2023, 6.551 pisos s’han afegit al parc d’habitatge assequible gràcies a aquest Pla. També ha volgut destacar que el 30% dels habitatges construïts per l’Ajuntament es reserven per a joves i que, entre aquest any i el següent, aquesta xifra serà de 250 habitatges.
Ja en el torn de preguntes, el representant de l’IMHAB ha valorat la feina del Departament de Disciplina de l’Ajuntament perquè els habitatges buits que no compleixin la llei puguin ser sancionats.