Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

La xarxa XHIB allotja 4.612 persones en habitatges d’inclusió

02/06/2025 - 17:01

Habitatge inclusiu. En comparació amb el 2016 suposa un 26% més d’habitatges d’aquest tipus.

La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona (XHIB) treballa des del 2010 proporcionant habitatges des d’on persones en risc d’exclusió poden reconstruir la seva vida i on disposen de suport socioeducatiu, assessorament laboral i suport psicològic. El nombre de persones allotjades va créixer el 2023 en un 23% respecte al 2016.

La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona està formada per l’Ajuntament de Barcelona i cinquanta entitats sense ànim de lucre. Des del 2010 ofereix habitatges d’inclusió a persones que ho necessiten i els facilita l’accés a un allotjament digne i segur. Tot i que l’àmbit principal d’actuació de les diferents entitats de la XHIB és l’exclusió social, també es dona resposta a qüestions d’adolescència i joventut, infància, drogodependència, salut mental o diversitat funcional, entre altres.

Segons el cens d’habitatges d’inclusió elaborat per la XHIB l’any 2023, 4.612 persones van allotjar-se en aquests habitatges, un 26% més que l’any 2016. El nombre d’habitatges d’inclusió a la ciutat també ha anat en augment, de 667 l’any 2016 fins a 890 l’any 2023. Del total, 497 són amb suport, no tenen personal 24 hores i es presta seguiment socioeducatiu de manera regular; 371 són supervisats, amb poca presència de personal i amb seguiment socioeducatiu de manera puntual, i 2 són assistits, amb personal 24 hores i suport i seguiment socioeducatiu regular. El tipus i la intensitat del suport que s’ofereix en aquests pisos es modula d’acord amb les necessitats de cada unitat de convivència.

El perfil i la composició més comuns de les unitats familiars que resideixen als habitatges és la d’una parella amb o sense fills menors, seguida d’una família monoparental, amb ingressos d’uns 1.047 euros mensuals, que se situa per sobre del llindar de la pobresa. De mitjana s’hi estan uns 27 mesos.

Els habitatges d’inclusió van més enllà de l’oferiment d’un sostre, ja que proporcionen suport socioeducatiu, assessorament laboral, suport psicològic o assistència en la cerca d’una feina o formació, entre altres. Són un element clau per combatre la crisi de l’habitatge, per això en el darrer informe elaborat per la XHIB es fa palesa la necessitat d’ampliar en 221 la xarxa d’habitatges inclusius a la ciutat de Barcelona, per poder donar resposta a l’increment de demandes rebudes.

En aquest sentit, l’Ajuntament ja ha anunciat la propera convocatòria d’habitatges d’inclusió per a aquest any 2025, i es preveu incloure aquesta necessitat en el marc del nou Pla d’habitatge de Barcelona per tal d’incrementar-ne el parc. La XHIB també treballa per potenciar projectes com el cohabitatge, crear pisos destinats a perfils més crònics i de llarga durada o disposar d’una visió metropolitana de l’accés a l’habitatge per garantir un mateix servei a tots els municipis.