Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

La sostenibilitat i la descarbonització centren el debat de la segona jornada del FHAR

09/05/2025 - 14:10

Habitatge. Els participants han pogut visitar diferents projectes d'habitatges a la ciutat i conèixer la nova publicació ‘Quaderns d’Habitatge’.

Els participants han pogut visitar diferents projectes d’habitatges a la ciutat i conèixer la nova publicació ‘Quaderns d’Habitatge’ 

Assolir la neutralització climàtica del sector de la construcció el 2050. Aquest és el compromís que s’ha adquirit a nivell europeu i un dels temes que ha centrat el debat dels experts durant la segona jornada del Fòrum de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (FHAR). 

 Actualment, la construcció és responsable del 40% de les emissions de gasos d’hivernacle i el 95% dels edificis de Catalunya construïts a partir de 1980 suspendrien en matèria d’eficiència energètica. Un punt de partida que, sense dubte, requereix l’esforç i de la implicació de tots els agents, des de l’administració fins als professionals del sector o els propis ciutadans. 

 Un camí que passa per la cerca de solucions constructives innovadores tant en les edificacions noves com en projectes de rehabilitació, incorporant l’experiència d’arquitectes, constructors i industrials i recolzant-se en els avenços tecnològics i en les noves tècniques constructives per aconseguir projectes més sostenibles, amb major eficiència energètica i que impulsin la descarbonització del parc d’habitatge de les ciutats. 

 El debat també ha fet referència a l’impacte que la millora de l’eficiència dels habitatges pot tenir en diferents àmbits, més enllà d’assolir els objectius de descarbonització. Així, l’efecte sobre la salut de les persones, l’accessibilitat o la millora en la seguretat estructural, també són elements claus que han d’impulsar les accions de millora en matèria de sostenibilitat en el sector de l’habitatge. 

Per parlar de tots aquests aspectes, el FHAR ha reunit als següents experts: Lluïsa Cendón, responsable d’innovació urbana a la Fundació Bit Habitat de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi París, arquitecte soci a París Camps Arquitectura; Licinio Alfaro, cap del Departament de Construcció Sostenible de l’ITeC; Marta Benedicto, sòcia Fundadora de Cierto Estudio; David Juarez, arquitecte a Straddle3; Daniel López, coordinador d’Obres del departament de Projectes i Obres de l’IMHAB i Greta Tressera, arquitecta i consultora internacional en ciutats neutres en carboni i resilients; a més del periodista Oriol Carreras. 

Visites tècniques per apropar diferents realitats constructives de la ciutat 

El matí de la segona jornada ha estat centrat en la realització de visites tècniques a algunes promocions d’habitatge públic. Així, a través de tres rutes diferents amb combinacions específiques, les persones participants han pogut conèixer alguns dels projectes actuals més representatius en diferents àmbits constructius. 

Concretament, s’han pogut visitar les promocions de construcció industrialitzada de Casernes J (c/Fernando Pesoa, 53-57); Marroc (c/ Marroc, 180-182) o Lola Iturbe (c/ Lola Iturbe Arizcuren, 13), on s’han aplicat noves tècniques constructives que permeten agilitzar processos i reduir l’impacte ambiental. També s’ha pogut visitar el projecte de rehabilitació Botella (c/ Botella, 16), on s’ha intervingut de manera integral un edifici d’11 habitatges públics per a lloguer social, 2 locals i 4 oficines.  

Però una de les visites que més expectativa ha generat ha sigut a la promoció d’obra nova d’Illa Glòries (pl. Glòries, 2-4-6), on s’han construït 238 habitatges de protecció oficial en quatre blocs, cadascun d’ells desenvolupat per un equip redactor diferent, que s’adjudicaran properament. 

Presentat el primer ‘Quaderns d’Habitatge’, centrat en la nova llei d’habitatge 

El FHAR també ha servit com a marc per presentar la 1a edició de ‘Quaderns d’Habitatge’, la nova publicació monogràfica impulsada per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). 

Aquesta primera edició se centra en la nova llei de l’habitatge, pel que s’ha convidat a alguns dels redactors dels articles a debatre sobre el tema. Durant el debat s’ha posat de rellevància l’impacte que ha tingut la nova llei en el mercat (tant d’habitatge públic com privat), així com les veus en contra que ha tingut la norma per voler intervenir l’habitatge i com, amb aquesta intervenció, el que es pretén és, precisament, corregir les desviacions del mercat. 

Hi han participat Carles Donat, codirector de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona; Griselda Fernàndez, directora de Serveis de Gestió del Parc Públic de l’IMHAB; Pablo Feu, jurista especialitzat en habitatge; i Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona: moderats per la periodista Laura Sangrà.