Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La lluita pel dret a l’habitatge protagonitza l’arrencada del Fòrum d’Habitatge Cooperatiu de Barcelona

27/11/2022 - 21:47

Habitatge. Lucía Martín va encapçalar el passat dijous el debat d’obertura del Fòrum, que va tenir lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a gran protagonista.

El Palau Robert de Barcelona va acollir, el passat dijous 24 de novembre a la tarda, l’arrencada del Fòrum d’Habitatge Cooperatiu, que va portar com a consigna “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”. Un esdeveniment que va tenir lloc del 25 al 27 de novembre al campus de Ciutadella de la UPF i que va tenir, com a epicentre del debat, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que progressivament es va consolidant amb èxit a la ciutat de Barcelona. 

El debat d’obertura, previ a la celebració de les tres jornades que van tenir lloc de divendres a diumenge, va comptar amb la Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín. Junt amb ella, la van acompanyar la representant del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Carme Arcarazo; la membre de Coop57 i del moviment de l’habitatge cooperatiu, Maritza Buitrago; la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Carme Trilla; i la Secretària executiva de condominis, Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile, Doris González.

Totes elles van aportar la seva visió i experiència per conformar un relat que va tenir el dret a un habitatge digne i assequible com a punta de llança del debat. En aquest sentit, la lluita contra l’emergència habitacional i la regulació del mercat privat d’habitatges van ser alguns dels temes més analitzats per les ponents, que també van posar èmfasi en la gran importància de potenciar el parc públic d’habitatges a Barcelona.

“Encara hi ha molt camí per recórrer, però un cop finalitzem els habitatges projectats, el 2025, haurem doblat el parc públic que ens vam trobar el 2015”, ressalta Lucía Martín, que també va enumerar i explicar les diferents estratègies que s’han aplicat des de l’Ajuntament de Barcelona per atacar, des de totes les seves cares, una problemàtica molt significativa a la ciutat. 

Davant d’aquest escenari, pren importància el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que entre altres avantatges, “permet controlar el preu del lloguer, i així fer front a la realitat que tenim els darrers anys, on el creixement dels preus del lloguer està molt per sobre de l’evolució que tenen les rendes familiars”, com destaca Carme Trilla.

Així doncs, aquest debat d’obertura va donar peu a l’inici del Fòrum, que va comptar amb diferents ponències, converses i activitats, així com visites a projectes d’habitatge cooperatiu en convivència, com ara La Borda, La Chalmeta i Cirerers a la ciutat de Barcelona, i quatre més situades fora de la ciutat.

Un espai on conèixer experiències, compartir bones pràctiques i abordar els reptes actuals al voltant d’un model, el del cohabitatge, que proposa la recuperació de la vida en comunitat amb una propietat col·lectiva i una gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa.