Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La defensa del dret a l’habitatge, eix de la segona jornada de l’ISHF

08/06/2023 - 19:09

Habitatge. L’estat de l’habitatge social en països del sud d’Europa, les aliances publicoprivades i la rehabilitació d’habitatges, temes principals d’un segon dia de congrés amb gran afluència d’assistents.

El Palau de Congressos de Barcelona ha esdevingut, per segon dia consecutiu, seu del Festival Internacional de l’Habitatge Social, que té lloc del 7 al 9 de juny. En la segona jornada s’ha tractat un dels temes més rellevants del congrés, el dret a l’habitatge, que ha protagonitzat la primera sessió plenària del dia. Amb el títol ‘Sistemes d’habitatge emergents al Sud d’Europa’, han pujat a l’escenari de l’auditori experts i càrrecs electes que han aportat diferents perspectives al voltant de la qüestió.

La directora fundadora del UCL Institute for Innovation and Public Purpose, Mariana Mazzucato, i la directora global de The Shift, Leilani Farha, han exposat dades i xifres que expliciten a la perfecció la vulneració d’un dret humà fonamental com és l’habitatge. “El dret a l’habitatge s’enfronta al major negoci immobiliari del món, valorat en tres vegades el PIB mundial”, ha afirmat Farha. A més de la defensa d’aquest dret, la sessió ha permès tenir una radiografia de l’estat de l’habitatge social en diferents països del sud d’Europa.

Hi han participat l’alcalde de Villeurbanne i expresident de Housing Europe, Cédric Van Styvendael; la investigadora postdoctoral a la Universitat de Creta (Grècia), Dimitra Siatitsa; la tinent d’alcalde de Bolonya, Emily Clancy; la regidora d’habitatge i obres públiques de Lisboa, Filipa Roseta; el director de l’empresa EMVISESA, Felipe Castro; el doctor arquitecte i catedràtic de la ETSAB-UPC, Josep Maria Montaner; i el director de Placemaking Europe, Ramon Marrades.

Una defensa del dret a l’habitatge que ha de comptar, indefectiblement, amb el compromís de les entitats privades, com s’ha posat sobre la taula en la segona de les ponències celebrades a l’auditori, titulada ‘Barcelona-Catalunya Housing Model: Col·laboració publicoprivada i publicocomunitària per al subministrament d’habitatge assequible’. Precisament, Barcelona i Catalunya han estat pioneres en la implementació de col·laboracions entre el sector públic i el privat per tal d’incrementar el parc d’habitatge assequible, amb el conveni ESAL i la creació del primer proveïdor mixt d’habitatge publicoprivat (HMB).

Els encarregats de parlar-ne han estat la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Carme Trilla; la coordinadora de projectes de la cooperativa La Dinamo, Glòria Rubio; el conseller delegat de CEVASA, Donato Muñoz; el viceconseller d’habitatge del Govern Basc, Pedro Javier Jauregui; la cap de gabinet a la regidoria d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Vanesa Valiño; i el gerent de l’AMB, Ramon Torra.

Per acabar la jornada a l’auditori, la tercera i darrera ponència ha tingut la rehabilitació d’habitatges i la regeneració urbana com a temes d’anàlisi, amb els fons europeus Next Generation com a aliat clau per al desenvolupament de la transició energètica. 

Per comprovar el progrés assolit a Barcelona i Catalunya, sobre l’escenari han estat la directora de projectes de la Fundació Barcelona Innova, Isabella Longo; la directora del Grup Hàbitat Futura, Celia Galera; el gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme, David Martínez; el director general d’habitatge i sòl del govern d’Espanya, Francisco Javier Martín; i el director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge, Jose Antonio Artimez. I per complementar aquest debat amb una visió més internacional, els ha acompanyat la diputada del Parlament Europeu, Kim Van Sparrentak.

Un ventall temàtic molt divers

Més enllà de les tres sessions plenàries, l’ISHF es caracteritza per oferir una àmplia oferta de ponències simultànies, amb una gran varietat de temes vinculats a l’habitatge social i experts i professionals de prestigi internacional disposats a compartir els seus coneixements i experiències. Entre altres punts de debat, la segona jornada del congrés ha tractat l’adaptació de l’habitatge al canvi climàtic, l’accés a l’habitatge de persones amb necessitats especials, les ajudes al pagament del lloguer, l’habitatge cooperatiu i la lluita contra el sensellarisme.

Aquest divendres, el Palau de Congressos acollirà la tercera i darrera jornada de l’ISHF, encara amb importants experts pendents de compartir les seves idees en un programa de primer nivell.