Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Experts i representants polítics debaten sobre la nova llei d’habitatge en una jornada de treball

18/10/2021 - 12:09

Habitatge. La Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, participa en una taula rodona sobre les bones pràctiques de les administracions en polítiques d’habitatge

Els dies 18 i 19 d’octubre experts, legisladors i activistes debaten sobre la nova Llei Estatal d’Habitatge en una jornada de treball que porta per títol “Llei estatal d’Habitatge: un nou paradigma”. Al llarg d’aquests dos dies es debatran tots els aspectes que tenen a veure amb el dret a l’habitatge: polítiques d’habitatge i bones pràctiques de les administracions, regulació dels lloguers, urbanisme sostenible, desnonaments i emergència habitacional i experiències internacionals.

La vicepresidenta segona i Ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau obriran les jornades. La Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, participarà en una taula rodona que analitzarà el paper de les administracions públiques com a garants del dret a l’habitatge centrant-se en exemples de bones pràctiques. Aquesta taula estarà moderada per Lídia Muñoz, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat i directora d’Habitatge Metropolis Barcelona. El gerent d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Buron, participarà a la taula sobre pressupostos i fiscalitat.

Les jornades comptaran també amb la participació d’experts en habitatge entre els quals destaquem la doctora en Dret i assessora jurídica en habitatge, Elga Molina, l’advocat urbanista i expert en polítiques urbanes, Iñigo Maguregi, l’economista i professora de la UB, Montse Pareja Eastway i el catedràtic de dret administratiu de la UB, Julio Ponce.

Aportacions de l’Ajuntament de Barcelona a la Llei Estatal d’Habitatge

L’Ajuntament de Barcelona ha fet arribar al Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d’Espanya una proposta d’articulat perquè la futura llei estatal d’habitatge provoqui un canvi estructural de les polítiques d’habitatge a tot l’Estat. La proposta posa sobre la taula quatre objectius, que es basen en la necessitat d’ampliar el parc de lloguer social i assequible, canviar cap a un nou model econòmic en contra de l’especulació immobiliària i que incentivi el lloguer, atendre l’emergència habitacional i la regulació del lloguer, i construir un nou model de governança de les polítiques públiques d’habitatge amb la participació de tots els agents socials.

Un dels punts claus de la proposta és la regulació de preus del lloguer, imprescindible perquè es blindi la regulació catalana. La proposta de l’Ajuntament de Barcelona aposta per un règim legal que obligui les administracions públiques a declarar part o tot un municipi com a zona de mercat tensionat quan es donin certes circumstàncies. En aquest sentit, els preus del lloguer no podran superar ni el preu del contracte anterior ni el preu marcat per l’índex de preu de referència i serà possible incrementar el preu fins a un 10% en funció de les característiques concretes de l’habitatge llogat. A més a més del preu, la norma haurà d’incorporar la modificació de lleis vigents com la Llei d’Arrendaments Urbans, s’incorporaran condicions restrictives per garantir almenys una primera renovació del contracte passant de 5 i 7 anys a 10 i 14 anys de durada, i es crearà un registre administratiu de lloguers per lluitar contra el frau.

Un altre aspecte clau és la protecció de les famílies en situació de vulnerabilitat. Quant a la prohibició dels desnonaments oberts, el text legal proposat preveu la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) de manera que la mediació hagi de ser obligatòria. La propietat, amb l’excepció d’aquells particulars que al seu torn es trobin en situació de vulnerabilitat, haurà d’acreditar haver intentat prèviament la mediació.

Pel que fa al lloguer social, aquest haurà de ser d’oferiment obligatori en el cas d’impagament de lloguer i ocupacions sense títol habilitant quan la propietat sigui un gran tenidor, una entitat financera i fons d’inversió, així com també en aquells casos d’execucions hipotecàries.

Un altre punt clau de la proposta és l’impuls de l’habitatge protegit. La proposta estableix l’objectiu d’arribar a un mínim del 15% d’habitatges socials en un termini màxim de 20 anys a tots els municipis de més de 5.000 habitants i promoure la rehabilitació del parc existent. Per fer-ho, es preveu un increment de la despesa pública de l’1% del PIB en un termini de cinc anys, i de l’1,5% en deu anys.

Per aconseguir-ho, s’incentivarà la compra publica de parc existent a través de drets d’adquisició preferent seguint el model francès, pel qual les administracions públiques poden comprar habitatge lleugerament per sota del preu de mercat. La norma estatal haurà de permetre a les comunitats autònomes i als municipis a poder intervenir en la promoció privada i donar cobertura a iniciatives com la de destinar el 30% de noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge protegit. Martín ha recordat que aquesta mesura ja ha estat aprovada a Barcelona i que la proposta de l’Ajuntament pretén blindar-la a través de la Llei Estatal d’Habitatge.

A banda, en zones amb marge de creixement, com l’àrea metropolitana de Barcelona, s’estableixen unes reserves estatals mínimes d’habitatge protegit tant en sòl urbanitzable com en sòl ja urbanitzat. La proposta persegueix, a més, canviar el règim jurídic de l’habitatge protegit de totes les comunitats autònomes perquè a partir de l’aprovació de la llei totes les noves promocions d’HPO mantinguin la qualificació i protecció de manera permanent.

Una altra línia d’acció proposada per l’Ajuntament és la lluita contra l’especulació immobiliària i l’impuls del lloguer. La proposta contempla la fiscalitat com una eina imprescindible per a aquest fi i preveu orientar les bonificacions fiscals tant per a empreses com per a particulars cap al lloguer per sota dels índexs de preus, al lloguer protegit i la rehabilitació.

En aquest sentit, es preveu mantenir les bonificacions actuals de l’impost de societats que tenen societats de gestió immobiliària com les entitats de lloguer d’habitatges (EDAV), les SOCIMIs i les institucions d’inversió col·lectiva (IIC), només quan destinin almenys la meitat dels seus actius al lloguer d’habitatges, amb diferents proporcions de lloguer protegit o per sota dels índexs de preus de manera obligatòria. Amb aquestes mesures s’estima que podria arribar a 100.000 lloguers protegits i a 100.000 més a preus per sota dels índexs de referència.

Pel que fa a particulars, propietaris de més de 3 milions d’habitatges a tot l’Estat, l’actual model fiscal estableix una reducció del 60% dels ingressos per lloguer a l’hora de tributar l’IRPF. La nova proposta limitaria aquesta bonificació a 7 habitatges en lloguer, un límit que no s’aplicaria en cas que els habitatges es destinessin a lloguer assequible o protegit. En aquest supòsit, a més, la reducció del 60% s’ampliaria al 80 i al 99% respectivament. A més, per tal d’incentivar la rehabilitació d’habitatges, la reducció per tributar l’IRPF es podria ampliar al 70% en cas que aquest es rehabiliti. Per últim, es proposa també que les ajudes públiques a la rehabilitació o lloguer de l’habitatge estiguin exemptes de tributació.

Finalment, l’Ajuntament també proposa establir un marc jurídic adequat perquè tots els agents implicats puguin participar a formular i avaluar les polítiques públiques d’habitatge. Aquests agents són administracions, empreses i particulars que produeixen i comercialitzen serveis immobiliaris, i també el teixit associatiu format per persones que viuen de lloguer i també famílies hipotecades de renda mitjana i baixa. Per aconseguir-ho, les administracions públiques hauran de regular i incentivar la creació d’associacions d’arrendadors i inquilins, que a Barcelona i al conjunt del territori viu un fenomen d’expansió en forma dels sindicats d’habitatge, un tipus d’organització molt present a altres països europeus com Alemanya.

Comparteix aquest contingut