Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

El FHAR tanca la seva quarta edició consolidant-se com a punt de trobada del sector de l’habitatge

12/05/2025 - 12:01

Habitatge. Durant l’última jornada del Fòrum, experts de diferents comunitats i països han pogut explicar la seva experiència i compartir coneixements

La tercera i última jornada del FHAR 2025 ha posat tot el seu focus en compartir experiències des de diferents àmbits del món de l’habitatge, però també des de diferents realitats geogràfiques.

Així, el Fòrum de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (FHAR) s’ha alçat com un punt de trobada essencial on sumar coneixements, compartir vivències i, en definitiva, debatre sobre solucions que ajudin a afrontar el problema de l’habitatge, on la falta d’oferta i la dificultat en l’accés han sigut els punts més assenyalats durant tota aquesta quarta edició del FHAR.

Accés a l’habitatge: un problema que es repeteix arreu d’Europa
Durant la tercera jornada, les persones assistents han pogut comprovar com aquesta problemàtica no és única de la ciutat de Barcelona, sinó que es repeteix en totes les grans ciutats europees. De manera concreta, han pogut conèixer a fons el cas de París, presentat per Beatriz García, responsable de programes de Paris Habitat.

París, com explicava García, és la ciutat més densa d’Europa, amb barris que arriben als 39.000 habitants per quilòmetre quadrat, per la qual cosa la provisió d’habitatge assequible és un gran repte que afronten des de diferents perspectives: fixant una quota d’habitatge social en zones de dèficit o superdèficit, reservant parcel·les per a creació d’habitatge social, regulant el preu per a la compra d’habitatges a promotors, potenciant el dret de compra preferencial o impulsant la transferència de comercialitat.

La promoció d’habitatge públic i assequible abordada des de diferents àmbits
Després de veure el cas de París, el debat al FHAR s’ha centrat a analitzar la l’actualitat de la promoció d’habitatge públic. Així, en una taula moderada pel gerent de l’IMHAB, Gerard Capó, s’ha pogut conèixer com entitats públiques de diferents comunitats autònomes aborden temes com la generació de sòls, el finançament, els sistemes constructius i la gestió.

 La taula de debat ha estat conformada per Hilda González, presidenta de GHS; Yolanda Larrubia, cap de servei de Promoció i Gestió de Sòl a l’IMPSOL; Susana Cayuelas, directora general de l’Agència d’Habitatge i Rehabilitació d’Andalusia (AVRA) i Lorena Reula, directora gerent de la Societat Municipal Saragossa Habitatge.

Totes elles han explicat la realitat que viuen en la seva tasca diària, que inclouen particularitats demogràfiques diferents, però coincidint en que la generació dels sòls és un dels aspectes més complexos, especialment en les ciutats més grans, i en la importància d’agilitzar la tramitació de canvis d’usos o les llicències.

On també han coincidit ha sigut en destacar la necessitat d’aconseguir fons per múltiples vies (pròpies, subvencionades o amb finançament privat), en l’aposta per la rehabilitació, en l’impuls dels nous sistemes de construcció industrialitzada o en la gestió del parc d’habitatge posant als ciutadans al centre.

L’última taula del FHAR 2025, també ha servit per debatre sobre la promoció d’habitatge, però en aquest cas accessible, podent conèixer diferents experiències del sector públic i privat per aconseguir posar al mercat més pisos a un preu que els ciutadans puguin assumir.

Moderats pel president de l’Associació Espanyola d’Habitatge i Sòl (AVS), José María López; al debat hi han intervingut Jerónimo Escalera, gerent d’EMVS Madrid; David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic SCCL; Donato Muñoz, conseller delegat de CEVASA; Liliana Reyes, secretaria del Barcelonès i Migracions CCOO Catalunya; i Manel Rodríguez, CEO del Grup SALAS.

Cadascun ha explicat les seves fórmules per aportar habitatge assequible al mercat, des del model públic, al cooperatiu o el de les fundacions, però també han posat sobre la taula els problemes que es troba el sector i que impedeixen arribar a un nivell de producció suficient per donar resposta a la demanda actual d’habitatge, especialment a zones tensionades com les grans ciutats.

El desenvolupament del sòl, l’aposta des de l’àmbit públic per destinar fons, la fiscalitat del sector, l’accés a finançament més assequible o la necessitat d’impulsar la col·laboració publicoprivada per continuar aportant habitatge que puguin pagar els ciutadans, especialment els més joves o amb rendes més baixes, són alguns dels aspectes que s’han posat sobre la taula.

L’habitatge, un repte de ciutat
Laia Bonet, primera tinenta d’alcalde, ha sigut l’encarregada de tancar la quarta edició del FHAR amb una intervenció on ha reconegut la importància d’aquest fòrum per compartir horitzons i establir estratègies que permetin situar l’habitatge com la cinquena pota a l’estat del benestar.

A més, ha assenyalat l’habitatge com un repte de ciutat, tant des del punt de vista de la rehabilitació, que permeti millorar l’estat del parc públic, com de la regeneració urbana, amb especial interès en les zones més vulnerables.

Un repte que, ha assegurat, necessita la vinculació de tots els sectors de la societat, des de l’administració pública a tots els nivells, com del sector privat i les entitats sense ànim de lucre.