Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

El FHAR inicia la quarta edició amb una radiografia del sector de l’habitatge assequible a Barcelona

08/05/2025 - 13:05

Habitatge. La falta d’inversió de l’estat des de 2013, la desigualtat en l’accés a l’habitatge i la rehabilitació del parc públic han centrat el debat dels experts.

El Fòrum de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (FHAR) ha iniciat la seva quarta edició amb una jornada on s’ha posat sobre la taula l’estat actual de l’habitatge de Barcelona, un tema que és de les primeres preocupacions entre la ciutadania i que, tal com s’ha destacat, també ho comença a ser per les administracions.  

“L’habitatge és el tema que, en aquests moments, ocupa més esforços del govern de Barcelona”, assegurava en aquest sentit l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que ha sigut l’encarregat d’inaugurar la jornada. Una ponència en la qual ha assegurat que l’administració ha d’intervenir en el mercat per donar resposta als problemes davant els quals no s’ha sabut autoregular, amb mesures com la regulació del lloguer o la declaració de zona tensionada que, l’any 2028, permetrà recuperar per a ús residencial 10.000 habitatges que actualment tenen llicència d’ús turístic.  

Aquest increment de l’interès de les administracions públiques per l’habitatge també ha sigut celebrat per l’economista i soci fundador de Promo Assessors Consultors, Agustí Jover, que en la seva intervenció ha identificat clarament un dels principals orígens de la manca de parc públic a Catalunya: la falta de finançament per part de l’estat des de 2013, que va provocar que es passés de produir més de 5.200 habitatges protegits anuals fins al 2012, a 1.196 de mitjana entre 2013 i 2023, perdent un 75% del volum de producció. 

 Davant d’aquesta situació, i tot i l’esforç de la Generalitat que ha destinat el 0,7% del seu pressupost entre 2013 i 2023 a l’habitatge (per sobre del 0,24% de l’estat), Jover ha assenyalat la col·laboració publicoprivada com la via per aportar solucions, on l’administració asseguri un marc jurídic estable per atraure la inversió privada i on es revisi la política fiscal de l’habitatge de lloguer. 

Pla Viure, clau per al futur més immediat de la ciutat 

Joan Ramon Riera, Comissionat d’Habitatge a l’Ajuntament de Barcelona, ha sigut l’encarregat de presentar el Pla Viure, el full de ruta estratègic de l’Ajuntament per donar solució als problemes d’habitatge de la ciutat.  

Una problemàtica encapçalada per l’alt preu, fruit d’un mercat tensionat per la manca d’oferta, pel creixement de la demanda del turisme, per l’increment de demografia d’origen migratori amb necessitats immediates d’habitatge, i per un canvi cultural amb nous models de família més petits, que requereixen més unitats d’habitatge.  

Aquest alt preu provoca que el problema de l’habitatge ja no només afecti les persones en risc de vulnerabilitat, sinó a tota la classe mitjana. Una situació, davant la qual el Pla Viure vol impulsar accions com l’activació del sòl, l’increment dels recursos públics que, a la vegada, serveixi per crear aliances i atraure una major inversió privada o l’aposta per la rehabilitació i millora del parc d’habitatges ja existent. 

A més d’aquestes mesures, el Pla Viure té un objectiu clar: entregar 4.000 habitatges protegits per mandat. Així ho ha assenyalat Ivan Gallardo, cap del Departament de Promoció d’Habitatge Protegit de l’Ajuntament de Barcelona, que junt amb Núria Colomer, Sòcia Fundadora de Celobert, han sigut els encarregats de la ponència relativa als models de participació d’habitatge on s’ha destacat la necessitat de la participació ciutadana i política en la identificació de les necessitats i la definició d’estratègies efectives com en el Pla d’Habitatge de l’Ajuntament.  

Administració, constructors i tercer sector debaten sobre el futur de l’habitatge

El FHAR, com bé ha destacat l’arquitecta i periodista Núria Moliner, encarregada de conduir tot el Fòrum, és un espai per parar i pensar com fer front al repte que tothom tingui accés a l’habitatge digne.  

 Aquest ha sigut, precisament, el tema de debat entre Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya; Josep Antoni Martínez, president del Gremi de la Construcció de Barcelona i comarques; i Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. 

 Un debat on el Pla 50.000 de la Generalitat que vol impulsar aquesta quantitat d’habitatges assequibles de lloguer en els pròxims 5 anys, ha tingut un gran protagonisme; però on també s’ha parlat de l’alt cost del sòl i sobre la necessitat de diferenciar entre les causes del problema de l’habitatge (les que fan que el mercat es tensioni) i les conseqüències (augment dels preus que el fan inaccessible per a moltes famílies).  

Rehabilitació del parc públic: clau per a les comunitats en situació precària 

La rehabilitació dels habitatges ha centrat la part final de la primera jornada amb dues taules de debat on s’ha destacat la importància d’aquestes actuacions per garantir un parc en bones condicions. 

En la primera, moderada pel periodista Oriol Carreras, s’han posat sobre la taula diferents estratègies en matèria de rehabilitació, que milloren àmbits com l’eficiència energètica, la sostenibilitat o l’accessibilitat; així com el paper dels fons Next Generation en el finançament d’aquests projectes. 

Hi han intervingut Anna M. Font, de l’Ajuntament de Barcelona; Montserrat Prado, de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà: Jordi Sanuy, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i Celestí Ventura, del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona. 

La segona taula, ha centrat el debat de la rehabilitació en entorns vulnerables, on al mal estat dels edificis (per la seva antiguitat o la baixa qualitat constructiva), s’uneix a una realitat econòmica, social i cultural que no sempre afavoreix la intervenció. En aquest sentit, s’han donat exemples no només de la problemàtica que es presenta, sinó també de l’acompanyament que es proporciona en aquests casos per part de les administracions.  

En aquesta taula, hi han participat Sara Gasull, de l’IMHAB; Marta Martínez; de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya; Àlex Montes, de Foment de Ciutat i Glòria Viladrich, de l’Institut Municipal d’Urbanisme; moderats per l’arquitecta Núria Pedrals.