El festival d’arquitectura 48H Open House BCN arriba a l’onzena edició. El 23 i 24 d’octubre els visitants podran descobrir nous espais que habitualment no estan oberts al públic. Més de 275 activitats (visites a 227 edificis, 27 itineraris guiats i 21 itineraris lliures) formen la programació d’enguany del festival, que es durà a terme a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt i Sitges.
Quatre dels edificis que es podran visitar seran habitatges impulsats per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) i l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta dels projectes d’habitatge social Can Fabra i Bon Pastor i els habitatges cooperatius La Xarxaire i Cirerers.
Projecte situat a la nau G de l’antiga fàbrica Fabra i Coats que inclou 46 habitatges de lloguer social per a gent jove i la nova seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona. El projecte, del despatx Roldán Berengué Arquitectes i promogut per l’IMHAB, ha estat guardonat recentment amb el premi FAD Arquitectura 2021 en reconeixement de la capacitat de reconvertir una antiga fàbrica en habitatge social rehabilitant i conservant el patrimoni industrial i tenint en compte la sostenibilitat i la integració a l’entorn.
Adreça: carrer de Parellada, 7-11, 08030 Barcelona
Horari: diumenge, de 10.00 a 14.00 hores
Tipus de visita: visita guiada sense inscripció prèvia
Aquest projecte d’habitatges socials consta d’un bloc de 54 habitatges que, amb la voluntat de preservar el model de vida exterior que s’estilava a les cases barates del Bon Pastor (futurs habitants), incorpora espais intermedis entre l’espai públic i l’espai privat dels habitatges. El projecte d’aquest bloc, dut a terme a través del despatx Peris + Toral Arquitectes i promogut per l’IMHAB, consisteix en un procés de remodelació que es va iniciar el 2006.
Adreça: carrer de Biosca, 23, 08030 Barcelona
Horari: diumenge, de 10.00 a 14.00 hores
Tipus de visita: visita guiada sense inscripció prèvia
L’edifici, obra del despatx La Mar d’Arquitectes, s’integra en l’entorn històric a través de la façana i la planta baixa. El projecte proposa un edifici saludable, agradable i ambientalment sostenible. Per millorar-ne les condicions tèrmiques interiors, es preveu instal·lar ventilació creuada i protecció solar (persianes venecianes) als habitatges, així com dissenyar una coberta vegetal a l’edifici. D’altra banda, l’edifici es construeix amb fusta (material renovable que disminueix el pes de la construcció, la despesa energètica i les emissions de CO2 respecte a la construcció convencional) i preveu reaprofitar les aigües grises per a usos de reg i WC.
Adreça: passeig de Joan de Borbó, 10, 08003 Barcelona
Horari: dissabte, de 10.00 a 19.00 hores
Tipus de visita: visita guiada sense inscripció prèvia
Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici té un programa de 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, serà l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta (estructura de panells de fusta contralaminada CLT). L’edifici, obra del despatx Celobert, serà passiu, perquè tindrà una mínima demanda energètica pel que fa a la climatització i producció d’aigua calenta, i serà ecològic, perquè s’hi utilitzaran materials amb una mínima petjada ecològica i preferentment orgànics. Recentment s’han ofert visites en aquest edifici amb motiu de la Setmana de l’Alimentació Sostenible.
Adreça: carrer del Pla dels Cirerers, 2-4, 08042 Barcelona
Horari: diumenge, visites a les 10.00, 11.00, 12.00 i 13.00 hores
Tipus de visita: visita guiada amb inscripció prèvia
L’arquitectura mediterrània i Coderch, protagonistes de l’edició 2021
Enguany l’Open House BCN vol posar èmfasi en l’arquitectura mediterrània. L’objectiu és conèixer i entendre el passat, revisar-lo i poder dissenyar un futur millor i més sostenible per garantir una bona qualitat de vida.
D’altra banda, l’arquitecte homenatjat del festival és José Antonio Coderch de Sentmenat, deixeble de J. M. Jujol que va deixar una empremta en l’arquitectura mediterrània. La va modernitzar i la va adaptar als paràmetres del moviment modern, fusionant la funcionalitat de l’arquitectura rural amb les tècniques constructives del moment sense perdre’n l’essència. Edificis com les torres Trade (1968), el bloc d’habitatges de les Cotxeres de Sarrià (1968) i l’Institut Français de Barcelona (1975) són algunes de les seves obres.