Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona presenta els resultats dels cinc primers anys del Pla del Dret a l’Habitatge

11/11/2021 - 13:34

Habitatge. S’ha fet una valoració de la feina feta en l’ampliació del parc públic, les eines per fer front a l’emergència habitacional i l’impuls de la rehabilitació, entre altres.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB) va celebrar la seva plenària al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona ahir. És la primera plenària presencial després de la pandèmia i s’ha centrat en la presentació i el balanç de les activitats dutes a terme durant els primers cinc anys del Pla pel Dret a l’Habitatge.

El CHSB, fundat l’any 2007, neix en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. És un òrgan consultiu i de participació sobre la política d’habitatge de la ciutat format per representants polítics, empreses, entitats i experts en habitatge.

Balanç dels primers cinc anys del Pla pel Dret a l’Habitatge

El punt principal d’aquesta sessió plenària ha estat el balanç dels primers cinc anys del Pla pel Dret a l’Habitatge, que té una durada de deu anys. “Ara que ens trobem a la meitat d’aquest pla és un bon moment per veure on som i revisar prioritats tenint en compte el nou context”, ha explicat la regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucia Martín. El representant de l’Observatori DESC, Guillem Domingo ha agraït aquesta feina que no es fa sempre, ja que “sovint els plans ni s’aproven o es guarden en un calaix sense revisar-los”. Durant la sessió també s’han recollit les aportacions de les tres sessions de participació celebrades al llarg de l’estiu. En aquestes sessions hi ha participat 40 entitats.

Lucía Martín, ha estat l’encarregada de presentar al consell l’informe de valoració del Pla pel Dret a l’Habitatge. Un dels objectius principals és l’ampliació del parc d’habitatge assequible, no només a partir de la promoció de nous habitatges sinó també amb altres estratègies com l’adquisició d’habitatges, la captació d’habitatge privat o els ajuts al lloguer per evitar la pèrdua de l’habitatge. A finals de 2020, les administracions públiques han ofert suport en l’accés o el manteniment de l’habitatge a 32.000 unitats de convivència. Pel que fa a les accions previstes en el Pla del Dret a l’Habitatge, algunes han complert o superat les previsions com ara la promoció d’habitatge assequible, on se n’han construït gairebé 7.000 respecte als 5.696 previstos, o l’adquisició d’habitatges. Han quedat per sota el previst la captació d’habitatge privat i els ajuts al lloguer. Una de les apostes importants ha estat la promoció d’habitatges público-comunitaris a través del conveni ESAL. El representant de Sostre Cívic, David Guàrdia, ha volgut valorar l’aposta de l’ajuntament per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que té un fort compromís amb la sostenibilitat, l’economia de proximitat i la dinamització comunitària.

Un altre punt destacat del pla és la informació i la transparència. “Necessitem disposar de dades i estudis sobre polítiques d’habitatge. Sovint la falta de polítiques públiques ve de la falta d’informació”, ha explicat Martín. En aquest sentit ha destacat la creació d’entitats com l’Observatori Metropolità d’Habitatge o la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge. També del cens d’habitatges buits, una demanda històrica dels moviments pel dret de l’habitatge. Ara sabem que a Barcelona hi ha 10.052  pisos buits, que representen l’1,22% del total. Aquesta xifra està molt lluny del 3% que es creia que hi havia. També ha destacat la creació l’any 2017 de l’Índex de Referència de Preus del Lloguer que ha servit de base, entre altres, per la Llei de Regulació del Lloguer.

Un altre bloc important del Pla pel Dret a l’Habitatge és el de l’emergència habitacional i les mesures anti-assetjament i de disciplina de l’habitatge. Pel que fa a la mesa d’emergència Martín ha dit que és “l’assignatura pendent”. Durant aquests cinc anys s’han adjudicat 1.108 habitatges, però n’hi ha 567 a l’espera. Ha destacat, també, que durant aquests anys s’ha atès a nous col·lectius que, tot i trobar-se entre els més desfavorits, quedaven fora de la Mesa d’Emergència. S’ha eliminant el requisit de tenir uns ingressos mínims i introduint col·lectius com les famílies sense títol habilitant o en situacions de violència masclista, entre altres requisits. En aquest sentit la representant de la comissió permanent del CHSB, Lourdes Garcia, ha parlat de la importància de no parlar d’emergència sinó de prevenció quan parlem de la pèrdua d’habitatge. Ha reivindicat que no podem parlar de Mesa d’Emergència si hi ha una llista d’espera de dos anys i ha recordat que “fa molts anys que parlem de 600 famílies esperant un pis”. Garcia ha recollit les propostes de la sessió participativa que demanaven un increment de la col·laboració entre administracions per fer front a l’emergència habitacional i un augment dels recursos per fer-ho front.

Des de la Unitat d’Anti-Assetjament també s’ha fet una feina molt important de vigilància del desplegament de la llei catalana de regulació dels lloguers, de l’assetjament i del mal ús d’habitatge protegit. S’ha fet, entre altres, una inspecció del parc privat d’habitatge protegit, una actuació que no s’havia fet mai fins ara. Tot i que no ha quedat recollit en l’informe perquè és molt recent, Martín també ha recordat que fa poc l’Ajuntament ha imposat la primera sanció a un propietari per l’incompliment de la regulació dels preus dels lloguers. Des del Sindicat de Llogateres han recordat que cada setmana reben contractes que incompleixen la Llei de regulació de preus del lloguer. “És una llei modèlica sobre el paper, però s’ha de posar a la pràctica”, ha dit la seva portaveu Carme Arcarazo.

Una altra aposta clau del Pla pel Dret a l’Habitatge és la rehabilitació. En aquest sentit la regidora ha destacat l’aposta per fer arribar els ajuts a la rehabilitació als sectors que en quedaven fora per dificultats socials o econòmiques. Per això s’ha incrementat la dotació dels ajuts a la rehabilitació de finques d’alta complexitat, de rehabilitació d’interiors i per a persones en situació de vulnerabilitat. També s’ha treballat per vincular aquests ajuts a barris i no només edificis per impulsar la regeneració urbana i de l’espai públic. En aquest sentit, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha parlat de la necessitat de vigilar que la rehabilitació de les zones d’alta complexitat no creï efectes adversos i acabi fent que pugin els preus del lloguer d’aquesta zona i, per tant, s’expulsi als veïns. Martín ha explicat que en el cas dels ajuts que atorga l’Ajuntament de Barcelona, estan condicionats a garantir una estabilitat de preus. I el vicepresident segon del CHSB i secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, ha remarcat que molts d’aquests ajuts estan vinculats a l’eficiència energètica i, per tant, acabant repercutint en un estalvi per les persones que viuen en aquests habitatges.

Noves emergències i Pla Territorial Sectorial d’Habitatge

La plenària, però, també ha servit per posar sobre la taula les preocupacions dels participants en matèria del dret per l’habitatge. Un dels punts importants que Carles Sala ha posat sobre la taula ha estat la futura aprovació del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge. Aquest pla preveu crear 900.000 llars assequibles en els propers vint anys amb la col·laboració de Generalitat, Estat i Ajuntaments. En aquest sentit el representant de l’Observatori DESC, Guillem Domingo, ha dit que és una bona notícia que es reactivi i ha reclamat una futura sessió per veure com encaixa aquest pla amb les polítiques impulsades des de Barcelona i seure amb totes les administracions implicades per veure com s’assoleixen aquests objectius.

Una altra preocupació han estat les noves emergències habitacionals. En aquest sentit tant la representant de la PAH, Lucía Delgado, com la representant de la Taula del Tercer Sector, Sonia Lacalle, han parlat del relloguer d’habitacions, una solució que han buscat els sectors més vulnerables i que sovint no poden accedir a la mesa d’emergència. En aquest sentit Lucía Martín ha recordat que aquesta és una realitat que es va posar de manifests els primers mesos de pandèmia i l’Ajuntament ha volgut fer-hi front pagant aliments i lloguers d’habitacions. La prohibició del lloguer d’habitacions per menys de 31 dies que es vol impulsar és per evitar-ne l’ús turístic, no per anar en contra del relloguer d’habitacions en persones vulnerables. Tot i això ha recordat que la clau és prevenir i evitar impagaments i desnonaments.

Noves incorporacions

Aquesta sessió plenària ha servit també per donar la benvinguda a les noves incorporacions. Per una banda s’ha aprovat l’elecció del director de la Fundació Família i Benestar Social, Josep Maria Puig com a vicepresident primer del consell. De Puig s’ha destacat que és una persona implicada en la problemàtica de l’habitatge social des de l’inici. També s’hi han incorporat com a nous membres l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i la coordinadora de fundacions promotores i gestores d’habitatge social de lloguer de Catalunya COHABITAC. A més a més s’ha presentat la constructora d’habitatge protegit CEVASA, que s’hi va incorporar en l’última plenària no presencial. Com a expertes s’hi han incorporat l’assessora jurídica i experta en dret i arrendaments urbans, Elga Molina i la professora de la Universitat de Barcelona, Montse Pareja.

 

Comparteix aquest contingut