Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Barcelona proposa 30 solucions pràctiques per afrontar l’emergència climàtica

13/06/2025 - 21:25

Habitatge. L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’IMHAB i la fundació BIT Habitat, ha presentat la 'Guia per a la descarbonització de la rehabilitació', una eina pràctica amb solucions per la reducció de petjada de carboni.

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas ferm cap a la rehabilitació sostenible del seu parc edificat amb la presentació de la nova ‘Guia per a la descarbonització de la rehabilitació’, una eina pràctica, viva i operativa que recull 5 objectius estratègics, 21 línies d’actuació i una trentena de solucions concretes per reduir la petjada de carboni en el sector de l’habitatge. L’acte, celebrat avui, divendres 13 de juny a Ca l’Alier —exemple d’edifici rehabilitat al 2012 amb criteris de màxima eficiència— ha reunit representants institucionals, experts i professionals del sector públic i privat.

L’encarregat de donar la benvinguda institucional, Michael Donaldson, director de la Fundació BIT Habitat, ha subratllat la importància de la col·laboració publico privada. “Tenim un repte, però Barcelona té la capacitat de mirar lluny i transformar reptes en solucions innovadores. Aquesta guia és una eina pràctica resultat del coneixement i experiència en format pedagògic, que busca oferir un aprenentatge ràpid i accessible”.

El comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, ha remarcat l’ambició del projecte: “Rehabilitar tota la ciutat de Barcelona amb certificació energètica A requeriria uns 16.000 milions d’euros, un escenari utòpic que ens marca el full de ruta”.

Gerard Capó, gerent de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona (IMHAB), ha explicat com la ciutat s’ha adaptat al nou marc normatiu europeu, tot estructurant les línies d’actuació en cinc programes d’ajuts –per a barris, edificis i habitatges-  i en matèria de rehabilitació residencial finançats pels fons europeus Next Generation i regulats pel Reial Decret 853/2021. “Tenim l’objectiu de rehabilitar 11.600 habitatges per al 30 de juny de 2026 prioritzant els ajuts als barris”.  Per això, Capó ha afirmat que “cal destacar la necessitat de donar continuïtat a les estratègies després del 2026, garantint estabilitat i confiança al sector”.

La guia recull solucions en rehabilitació existents al mercat

La guia forma part del projecte Urbanew,  que va incloure una primera fase de crida als professionals per conèixer solucions en matèria de rehabilitació, tal com han explicat Lluïsa Cendón, responsable de projectes d’innovació urbana de la Fundació BIT Habitat, i Eduard Cabré, responsable de Relacions Internacionals de l’IMHAB. Així, aquesta iniciativa ha permès identificar i agrupar propostes innovadores tant del sector privat com públic.

El soci de Paris-Camps Arquitectura, Jordi Pardís, ha posat èmfasi en la necessitat d’oferir alternatives sostenibles i assequibles. “La guia és una eina col·laborativa, evolutiva amb solucions que ofereix la industria a unes necessitats concretes. A més, rehabilitar amb sistemes eficients no és més car que el fer-ho de manera tradicional”, ha assegurat.

Aplicació pràctica de la guia

Durant l’acte també s’han presentat algunes solucions per mostrar l’aplicació pràctica d’alguna de les propostes que es recullen a la guia:

  • Tallfusta ha exposat rehabilitacions industrialitzades amb façanes lleugeres i construccions de mòduls de fusta als tallers.
  • Leitat ha presentat finestres intel·ligents que adapten la transmissió tèrmica segons la temperatura exterior.
  • Praxis Resilient Buildings ha introduït un sistema de recuperació de calor en edificis amb un alt consum d’aigua, aconseguint un alt estalvi energètic.
  • Paris-Camps Arquitectura ha mostrat cobertes verdes multifuncionals que recullen aigua de pluja, redueixen l’efecte illa de calor i milloren la biodiversitat.

Greta Tresserra, vicepresidenta de l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat, ha conclòs la jornada recordant que el sector de la construcció és responsable del 40% del consum d’energia primària i que cal actuar amb urgència. De la mateixa manera, ha afirmat que tenim estratègies potents i reconegudes internacionalment, però que cal aplicar-les. Per últim, ha remarcat la importància de fer conèixer la rehabilitació també com una qüestió de salut i d’accessibilitat per tal d’implicar la ciutadania i passar de ser part del problema a ser part de la solució.

Actualment ja es pot descarregar la versió digital de la ‘Guia per a la descarbonització de la rehabilitació’.