Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Com avançar cap a ciutats més sostenibles i resilients després de la covid-19

31/08/2021 - 13:35

Urbanisme. Els dies 5, 6 i 7 d’octubre Barcelona organitza les jornades internacionals “Superilla Barcelona - La ciutat després de la covid” com a punt d’intercanvi per construir les ciutats després de la pandèmia

Els dies 5, 6 i 7 d’octubre Barcelona organitza les jornades internacionals “Superilla Barcelona - La ciutat després de la covid” com a punt d’intercanvi per construir les ciutats després de la pandèmia

Durant les jornades es reflexionarà sobre què ha canviat, què s’ha après i com s’han modificat els entorns urbans després d’aquesta situació excepcional, com a punt de partida per debatre com han de ser les ciutats del futur.

En aquest marc, persones de tot el món tindran l’oportunitat de compartir visions i experiències i pensar de manera conjunta com es vol que siguin les ciutats postpandèmiques.

Una iniciativa conjunta

La iniciativa, de caràcter internacional, s’impulsa conjuntament entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Placemaking Europe, una xarxa europea que treballa amb urbanistes, activistes, acadèmics, arquitectes i sociòlegs, entre d’altres, per fixar estratègies i investigar eines d’espai públic per fer les ciutats més sostenibles i habitables.

L’esdeveniment tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre amb sessions en línia i presencials al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, al barri del Congrés i els Indians, al districte de Sant Andreu.

Cap a unes ciutats més resilients

L’objectiu és debatre i reflexionar sobre les mesures que poden convertir Barcelona i la resta de ciutats en espais més resilients i sostenibles. Així, a través d’aquesta plataforma internacional telemàtica i presencial, durant tres dies, la ciutat es convertirà en la capital mundial del debat urbanístic postpandèmia.

El tret de sortida de les jornades tindrà lloc el 5 d’octubre, a les 17.00 hores, i a partir d’aquí se succeiran un total de vuit sessions en què es debatran temes que tenen a veure amb la ciutat habitable, un nou model econòmic per a la ciutat, la ciutat pública, la ciutat respirable i inclusiva, la ciutat connectada o la cultura, la ciutat i la gentrificació, entre d’altres.

Una cruïlla de reflexions

Durant les jornades hi haurà presentacions de projectes, vídeos i altres esdeveniments, com un diàleg d’alcaldes sobre com implantar estratègies flexibles i resilients per adaptar les ciutats a les condicions canviants relacionades amb les amenaces epidemiològiques o altres crisis que es puguin donar en el futur.

L’entrada per a l’accés digital permetrà accedir a totes les sessions en vídeo en temps real, mentre que el Canòdrom disposarà d’un nombre limitat de seients disponibles. Per participar-hi es requerirà inscripció prèvia, que es podrà fer a partir d’avui al web https://aftercovid.city/superillabarcelona/.

Aprenentatges postpandèmia

La pandèmia generada per la covid-19 ha impulsat una gran reflexió, col·lectiva i d’escala internacional, sobre el futur de les ciutats. Amb un 95% de tots els casos de coronavirus registrats en entorns urbans durant els primers mesos, les ciutats han hagut d’afrontar durant l’últim any grans desafiaments que han posat a prova, entre d’altres, el transport i els espais públics, i han generat una profunda alteració en la vida quotidiana i els hàbits de la ciutadania.

La pandèmia ha posat en relleu durant els últims mesos qüestions com les següents:

  • La importància de la proximitat, s’han redescobert els barris i la necessitat de teixir veïnats més resilients i cohesionats.
  • Un canvi d’hàbits cap a formes de transport més econòmiques i sostenibles, com ara anar en bicicleta o caminar.
  • La rellevància d’espais públics urbans que promoguin el passeig i les activitats en comú a l’aire lliure.

L’escenari postpandèmia ha posat a la comunitat internacional davant del repte de construir un nou model de ciutat més resilient i capaç d’afrontar crisis futures. El nou informe d’ONU-Habitat, Ciutats i pandèmies, cap a un futur més just, verd i saludable, demostra, basant-se en documentació de més de 1.700 ciutats, que les ciutats poden ser capaces de reduir l’impacte de les pandèmies sent més equitatives, saludables i respectuoses amb el medi ambient.

En aquests moments, per tant, les ciutats han estat i són a la primera línia de la batalla contra el virus i necessiten adaptar-se per donar solucions als reptes de futur, que vindran donats no només per possibles futures pandèmies sinó pel mateix escenari de canvi climàtic en què ens inserim. Les jornades, que s’organitzen aquest octubre a Barcelona, volen ser un primer escenari des d’on debatre quines hauran de ser aquestes solucions.