Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Això és tot el que ha de passar perquè una persona visqui en un habitatge públic

16/09/2025 - 13:51

Habitatge. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, continua desplegant un model decidit d’impuls a l’habitatge públic com a resposta a les dificultats d’accés a l’habitatge, especialment entre els joves.

L’Ajuntament, a través de l’IMHAB, treballa intensament per fer augmentar el parc públic i per aconseguir que persones com la Sílvia puguin viure de lloguer a un preu assequible i en un habitatge de qualitat. Però què ha de passar perquè la Sílvia estreni pis?

Per tal que persones com la Sílvia puguin accedir a un habitatge digne i assequible, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), impulsa noves promocions d’habitatge públic amb criteris de sostenibilitat i qualitat. Són projectes pensats no només per ampliar el parc d’habitatge protegit, sinó també per oferir una alternativa real i estable a les dificultats del mercat privat.

El camí per fer realitat aquests pisos comença molt abans que s’inicin els treballs de construcció al solar. Primer, cal identificar i preparar sòl públic on es pugui construir. Un cop definit què s’hi farà, s’encarrega un projecte arquitectònic que no només compleixi els estàndards de qualitat, sinó que estigui alineat amb els reptes actuals: eficiència energètica, sostenibilitat i reducció d’emissions. En aquest procés, sovint s’hi sumen institucions com el Banc Europeu d’Inversions (BEI), que confien i donen suport financer a aquest model d’habitatge protegit.

Quan comencen les obres, la construcció es vigila de prop. L’objectiu: garantir que cada detall compleixi amb els criteris tècnics, ambientals i socials marcats, perquè cada pis lliurat sigui una peça més d’un projecte pensat des del servei públic i per a les persones. Darrere d’una persona que acaba d’estrenar un pis públic s’hi troba un gran esforç en planificació, coordinació tècnica, gestió urbanística i col·laboració institucional essencial per fer-ho possible.

Procés d’adjudicació i lliurament de claus

Un cop finalitzades les obres, s’inicia el procés habitual d’adjudicació d’habitatges, al qual poden accedir les persones que compleixin una sèrie de requisits generals:

  1. Estar inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb protecció oficial de la ciutat de Barcelona.
  2. Estar empadronat a Barcelona.
  3. Ser major d’edat (o menor emancipat).
  4. No tenir cap habitatge en propietat (cap membre de la unitat de convivència).
  5. Demostrar uns ingressos mínims i no superar els ingressos màxims, que poden variar segons la promoció.

El procés consta de diverses fases i culmina amb la publicació de la resolució definitiva, que inclou la llista de persones admeses per optar a un dels habitatges. A continuació, es duu a terme un sorteig públic davant notari per determinar les llistes de persones adjudicatàries. Finalment, després de la presentació de la documentació pertinent, se celebra l’acte institucional de lliurament de claus i es fa efectiu el traspàs dels habitatges als nous propietaris.

Una aposta a llarg termini

Aquest procés, amb accions emmarcades al Pla Viure, comporta un esforç a llarg termini que dona com a resultat una aposta per un parc d’habitatge públic més robust, modern i adaptat a les necessitats reals de la població.

Es consolida així una política d’habitatge centrada en el dret a viure dignament, amb el suport de mecanismes europeus de finançament i una aposta ferma per l’urbanisme social i sostenible.