Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

S’amplia el servei municipal per reforçar la convivència a les comunitats d’habitatge públic

29/08/2025 - 12:16

Habitatge. Ara arriba a cinc districtes: Sants-Montjuïc i Sant Martí, per primera vegada, i Ciutat Vella, Sant Andreu i Nou Barris, amb un reforç de l’atenció.

El Servei d’Intervenció per al Benestar en les Comunitats (SIBEC) amplia la cobertura per millorar la convivència, la cohesió veïnal i el benestar a les finques d’habitatge públic de la ciutat. L’ampliació permetrà atendre més comunitats amb una atenció més propera i especialitzada, sobretot en barris amb més diversitat social i urbana. El servei s’estén per primera vegada als districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí i reforça la presència a Ciutat Vella, Sant Andreu i Nou Barris.

Es crearan tres equips nous i la plantilla serà de 18 professionals: un coordinador o coordinadora, onze tècnics socials i sis tècnics caps de casa, una figura nova per millorar el manteniment i la diagnosi de les comunitats. En total, el SIBEC tindrà vuit equips d’intervenció.

Prevenció i suport comunitari

L’objectiu del servei és anticipar i prevenir reptes de convivència a les finques amb més diversitat social i urbana. Des que es va posar en marxa, el juny del 2023, el SIBEC ha intervingut en 46 comunitats que sumen més de 1.000 habitatges. Només durant el 2024 s’han fet 2.590 actuacions, entre informes socials, detecció d’incidències de manteniment i derivacions a altres serveis municipals. També s’han impulsat 24 dinàmiques comunitàries que han contribuït a reforçar la participació i la cohesió veïnal.

Una aposta per la gestió social de proximitat

El SIBEC es basa en un model preventiu, comunitari i integrador, que fomenta la corresponsabilitat i la participació. Els equips treballen coordinadament amb serveis socials, entitats del territori i referents de seguretat, amb una acció centrada en la mediació, la promoció de la convivència i el seguiment del manteniment dels edificis.

L’ampliació del SIBEC s’emmarca en el Pla Viure, l’estratègia que situa l’habitatge al centre de les polítiques públiques de la ciutat. El pla s’articula sobre tres grans eixos: universalitzar el dret a l’habitatge, rehabilitar i millorar el parc amb criteris de sostenibilitat i accessibilitat i donar resposta a les necessitats derivades de la vulnerabilitat social i demogràfica.