Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
  • L'impacte social de la renovació d'edificis

    Les polítiques de rehabilitació milloren les condicions de vida de la població, fan les llars més eficients energèticament i contribueixen a augmentar l’estoc d’habitatge disponible, entre altres avantatges.

    Amb la intenció de compartir informació i experiències sobre aquestes polítiques i el seu impacte social, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar la jornada ‘Polítiques de Rehabilitació al Sud d’Europa’ en col·laboració amb l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS), l’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl (AVS) i el Col·legi de Registradors d’Espanya.

    El repte de la rehabilitació pels ajuntaments, els esculls de la cooperació entre administracions, exemples de renovacions innovadores i la necessitat d’impulsar l’eficiència energètica dels edificis són alguns dels principals temes que es van abordar durant la jornada.

    Si navegueu per la pàgina fàcilment trobareu el material de les jornades: els vídeos de les intervencions i del debat que van generar, també les presentacions que van utilitzar els ponents i fins i tot entrevistes breus als experts que van participar a les jornades.

    Sessions

    Ponències

    Director de programes d’Habitat for Humanity

    Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona

    Assessora especial del secretariat general de Benestar del govern de Grècia

    Regidor d’Habitatge i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Lisboa

    • Paloma Lombardo

    Col·legi de Registradors de la Propietat d’Espanya

    Directora de Fondazione Housing Sociale

    Debat

    Moderadora: 

    Elisabet Cirici, directora d'operacions de l'Institut Català del Sòl

     

    Participants:

    • Besim Nebiu
    • Javier Burón
    • Dimitra Siatitsa
    • Rui Neves Bochmann Franco
    • Paloma Lombardo
    • Giordana Ferri

    L'opinió dels experts

    L’aposta de Barcelona per la rehabilitació

    Josep Maria Montaner

    Regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l'Ajuntament de Barcelona

    La renovació d’edificis: un repte institucional

    Javier Burón

    Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona

    Les polítiques públiques de rehabilitació a Europa

    Sorcha Edwards

    Secretària general de Housing Europe

     

    Els efectes de la renovació als barris

    Jordi Mas

    Tinent d’alcalde d’Urbanisme i Habitatge de Santa Coloma de Gramenet

    L’impacte de la crisi a l’habitatge a Grècia

    Dimitra Siatitsa

    Assessora especial del secretariat general de Benestar del govern de Grècia

    La renovació i el parc públic d’habitatges

    Lluís Hosta

    President de Gestors d’Habitatge Social de Catalunya

    Les característiques del parc d’habitatge espanyol

    Juan Rubio

    Director de l’Observatori Ciudad 3R

    El Registre de la Propietat i el control del parc d’habitatge social

    Paloma Lombardo

    Col·legi de Registradors d’Espanya

    L’eficiència energètica a l’Europa de l’Est

    Besim Nebiu

    Director de programes d’Habitat for Humanity