Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Segon informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge

04/07/2019 - 18:21

Habitatge. Inclou dades dels anys 2017 i 2018 per avaluar les polítiques públiques en l’àmbit metropolità.

L’O-HB, eina de referència per a la ciutadania i les administracions en qüestions sobre l’habitatge, ha publicat el segon informe anual amb dades dels anys 2017 i 2018 sobre les necessitats de les persones i les llars, el parc d’habitatge, la construcció i la rehabilitació, el mercat i els problemes d’accés i permanència en l’habitatge.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) es va crear l’any 2017 com una eina conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que tenia per objecte ser un instrument d’àmbit supramunicipal per analitzar i consultar les dades relacionades amb l’habitatge i per avaluar les polítiques públiques en l’àmbit metropolità de Barcelona.

L’O-HB ha fet una radiografia de l’habitatge a partir de la informació estadística i ha elaborat el segon informe anual, “L’habitatge a la metròpoli de Barcelona 2018“, del qual es poden extreure les dades següents:

Dificultats per accedir a l’habitatge

Accedir a un habitatge de propietat o de lloguer està cada vegada més lluny de les possibilitats de la ciutadania, fins i tot en el conjunt del territori metropolità. En el cas dels habitatges de lloguer, una llar amb uns ingressos de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, és a dir, amb 2.146 euros nets al mes, només podria accedir a un habitatge de lloguer, destinant-hi menys d’un 30% d’aquest import, en 5 dels 36 municipis de l’àrea metropolitana: Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Castellbisbal.

Menys habitatges i menys habitatges buits del que indicava el cens

Les xifres obtingudes pel cens de població i habitatge del 2011 eren superiors a les reals. En concret, a la ciutat de Barcelona la diferència detectada és de 811.106 habitatges el 2011 a 774.190 l’any 2018. En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, el cens comptabilitzava 1.501.756 habitatges i l’equip de l’observatori n’assenyala només 1.432.530 el 2018.

Pel que fa als habitatges buits, en concret a Barcelona, el cens indicava que n’hi havia 88.259 (el 10,88% del parc), mentre que els estudis realitzats per l’Ajuntament als 73 barris de la ciutat durant els anys 2017 i 2018 detecten que el percentatge és de l’1,22%, 10.052 habitatges.

Increment de les persones que viuen de lloguer

Les persones que viuen de lloguer a la ciutat han passat de ser el 30,1% l’any 2011 al 35% el 2017, i a l’àrea metropolitana també han augmentat del 16,1% al 20%.

La propietat de l’habitatge pertany a particulars

Dels 74.190 habitatges comptabilitzats a la ciutat, 512.178 pertanyen a contribuents amb una mitjana d’1,5 habitatges cada un. El 97,1% de propietaris de la ciutat de Barcelona són persones físiques i comunitats de béns, que tenen el 84,6% del parc d’habitatges, amb una mitjana d’1,3 habitatges per contribuent.

Pel que fa a les persones jurídiques, representen un 2,6% del total de contribuents i són titulars del 10,7% d’habitatges, amb una mitjana de 6,1 habitatges per contribuent.

Recuperació de l’edificació residencial

A Barcelona les llicències d’obra major han passat de 1.474 habitatges l’any 2013 a 3.020 el 2018, un augment del 104%. A la resta de l’àrea metropolitana durant el 2018 s’han creat 4.916 habitatges, la qual cosa representa un augment del 834% respecte al punt més baix, l’any 2013.

Increment dels preus d’habitatges de compravenda

En el cas d’obra nova, per al conjunt de l’àmbit metropolità, l’augment ha estat del 4,6% des del punt més baix, l’any 2014, fet que suposa un 21,5%, s’ha passat de 2.526 a 3.068 euros per metre quadrat construït. En el cas de Barcelona, l’augment ha estat més exagerat, en concret del 41,7%, s’ha passat de 3.116 a 4.416 euros per metre quadrat construït.

En el cas del mercat de segona mà, l’augment mitjà també ha estat del 4,6% respecte al punt més baix, l’any 2013. En el cas de Barcelona, s’ha arribat als 3.984 euros per metre quadrat de mitjana a la ciutat.

Augment del preu mitjà dels pisos de lloguer

Segons les dades de contractes registrats per l’Institut Català del Sòl, el preu mitjà del lloguer ha arribat als 929,6 euros al mes a la ciutat de Barcelona. Al conjunt de l’àrea metropolitana el preu mitjà s’ha situat en els 860,5 euros al mes. L’evolució dels preus ha experimentat, però, una certa moderació en el creixement en el darrer any, amb una variació del 6%, inferior a la del 9,5% que s’havia registrat durant el 2017.