Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

“Que la població intervingui en la presa de decisions és fonamental per satisfer les seves necessitats d’habitatge”

11/11/2016 - 12:01

Entrevista. Desirée Fields, geògrafa urbana de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), parla sobre la 'financiarització' dels habitatges de lloguer durant la crisi i com podem revertir aquest fenomen.

 

Desirée Fields és geògrafa urbana a la Universitat de Sheffield (Regne Unit) i va participar en les Jornades d’Habitatge organitzades a finals d’octubre per l’Ajuntament de Barcelona. Durant el seminari “L’habitatge, entre l’especulació i la vida”, Fields va defensar la participació directa de la ciutadania en els processos de transformació de la ciutat. 

“Crec que la participació real, el poder de presa de decisions i no només la consulta, és fonamental per a satisfer les necessitats d’habitatge dels residents i podria donar lloc a alguns models d’habitatge més innovadors”, assegura Fields en una entrevista.

A més de potenciar la participació significativa dels residents de la ciutat, Fields fa una crida a promoure models d’habitatge de caràcter no especulatiu i sense ànim de lucre, com les associacions d’habitatge. “Aquests models requereixen un subsidi estatal molt inferior a llarg termini, donen veu als residents en la presa de decisions i són menys vulnerables a les caigudes del mercat”.

En el primer seminari de les Jornades d’Habitatge, Fields va parlar sobre la “financiarització” dels paisatges urbans, és a dir: com els immobles, infrastructures i altres elements de construcció urbana van acabar convertits en moneda de crèdit dins el sistema financer. Arran de la crisi econòmica global i les conseqüents polítiques d’austeritat, els habitatges van ser una de les estructures més afectades per aquest fenomen.

La geògrafa urbana admet que és “difícil” trencar aquesta nova relació entre habitatge i finançament però que, per aconseguir-ho, cal que la gent més afectada continuï lluitant contra aquests processos. “Ja que la financiarització és un procés global amb impactes locals, és important que els moviments socials locals estableixin xarxes de col·laboració per construir un poder translocal i transnacional alhora”, explica.

 

El mercat de l’habitatge al Regne Unit

Segons dades del 2012 (últimes disponibles), més de la meitat de la població del Regne Unit viu en un habitatge en propietat (un 64%), ja sigui amb hipoteca o sense. Alhora, poc més de la tercera part dels anglesos viuen en règim de lloguer, ja sigui en el sector privat (18%), en un habitatge propietat de les associacions d’habitatge (habitatge social privat, 10%) o en un habitatge social de propietat pública (8%).

Els efectes de la crisi financera de 2008 van ser menys greus però, tot i així, el govern britànic també va haver d’aplicar mesures d’austeritat que van afectar els arrendataris d’habitatges socials, les associacions d’habitatge (proveïdors d’habitatges socials privats) i el sector privat de lloguer.

Les retallades de finançament per part de les autoritats locals han minat l’atenció residencial per a persones joves sense llar, obligant-les a traslladar-se a diferents ciutats o regions del país. L’oferta d’habitatges accessibles és cada vegada menor i, alhora, cada vegada menys persones poden accedir als subsidis per a l’habitatge.

 

Els efectes de la bombolla al Regne Unit

A diferència d’altres països europeus, al Regne Unit no hi va haver una crisi sistèmica provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària: al país anglosaxó es va viure una inflació dels preus immobiliaris durant la dècada del 2000 (sobretot a l’àrea metropolitana de Londres) i, de sobte, una caiguda dels preus entre 2008 i 2009.

Tot i així, com adverteix Fields, els preus van caure “només” al voltant d’un 14% (comparat amb el 36%-50% d’Irlanda). El mercat immobiliari britànic va començar a recuperar-se l’any 2009, molt abans que Espanya i Irlanda, i els preus van pujar quan a la resta del món baixaven.

Hi ha molta gent preocupada perquè sembla que s’està creant una nova bombolla, una que sembla dirigida pels grans propietaris: els inversors internacionals que fan servir la fórmula de «comprar per llogar»”, adverteix Fields, que també alerta sobre la falta d’habitatges derivada de la falta d’inversió pública en la construcció.

La conseqüència de tot plegat és que els joves no poden permetre’s comprar un habitatge, fenomen que al Regne Unit rep el nom de “generació renda”. D’altra banda, la manca d’una normativa sobre el lloguer privat fa que els llogaters estiguin desprotegits i hagin de fer front a problemes de qualitat i envelliment dels habitatges pel seu compte.

La crisi de l’habitatge al Regne Unit és el resultat de privilegiar la propietat i no tenir en compte l’habitatge social”, assegura Fields. Aquesta situació afecta especialment les persones amb menys recursos, que estan sent desplaçades no només de la seva llar sinó també de les ciutats on viuen; alhora, però, la crisi de preus i d’oferta també està colpejant la classe mitjana.

Comparteix aquest contingut