Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

París i Barcelona, front comú pel dret a l’habitatge i a la ciutat

11/07/2018 - 17:07

Ajuntament. La lluita contra la gentrificació i l’expulsió de veïns i veïnes centra la trobada de les alcaldesses Ada Colau i Anne Hidalgo.

L’aliança municipal entre Barcelona i París es posa de manifest amb la trobada de les alcaldesses Ada Colau i Anne Hidalgo per posar en comú estratègies per afrontar els reptes de l’habitatge i la gentrificació, el canvi climàtic i la innovació a les grans ciutats.

La reunió coincideix amb la cimera d’innovació digital Fab City Summit 2018, un esdeveniment de referència per a les ciutats productives i la fabricació digital, que cerquen en la innovació l’impuls cap a un model urbà autosuficient i sostenible.

Un model que també planteja com assumir les amenaces de l’especulació global, la proliferació dels pisos turístics, l’increment abusiu dels preus del lloguer i la manca de llars assequibles per evitar l’expulsió dels veïns i les veïnes de les ciutats.

Davant aquesta problemàtica, Barcelona i París s’uneixen en la declaració “Ciutats per l’habitatge adequat”, una iniciativa emparada per Ciutats i Governs Locals Units (UCLG, per la denominació anglesa) que es presentarà a la seu de les Nacions Unides a Nova York la setmana que ve i que té el suport d’altres grans ciutats d’arreu del món, ciutats globals que s’enfronten als mateixos desafiaments en matèria d’habitatge.

Una d’aquestes ciutats és Londres, una adhesió que van escenificar Colau i l’alcalde londinenc, Sadiq Khan.

París, exemple de polítiques d’habitatge

En aquest sentit, i tal com ha destacat l’alcaldessa de Barcelona, París és un exemple de polítiques d’habitatge assequible i de regulació del mercat immobiliari. Mesures com la reserva del 30% de les promocions a habitatge protegit han estat reproduïdes a Barcelona recentment, amb la finalitat de reduir les desigualtats en l’accés a una llar digna.

Els interessos comuns de les alcaldesses també s’apliquen en la lluita contra el canvi climàtic, un problema que afecta especialment les ciutats i que requereix l’esforç institucional, empresarial i ciutadà per mitigar-ne els efectes. Tant Barcelona com París són membres de la xarxa de ciutats pel clima C40, que recentment va impulsar una iniciativa per demanar a la Comissió Europea que compleixi l’Acord de París, sobre la restricció de les emissions nocives i sobre la limitació de l’augment de la temperatura.

En conjunt, Barcelona i París impulsen una transformació de la ciutat que aposti per l’autosuficiència, la innovació social i la producció local, que preservi el teixit veïnal i que redueixi la petjada ecològica.

Comparteix aquest contingut