Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Nous reptes i optimisme per al futur de l’habitatge

06/03/2020 - 19:01

Habitatge. Lucía Martín posa sobre la taula els nous eixos per afrontar les conseqüències de l’evolució demogràfica a l’urbanisme

Noves eines de finançament, cooperació entre totes les administracions i rehabilitació dels espais són alguns dels reptes que ha presentat avui la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín. Ho ha fet a la jornada ‘Els efectes del creixement poblacional i l’agenda 2030 en l’habitatge’, organitzada pel Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, la Fundació Cercle d’Infraestructures i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on s’ha debatut sobre el futur de l’habitatge i els plans d’acció per a la protecció de les persones, el planeta i la prosperitat.

Lucía Martín ha centrat la seva participació a la jornada explicant les mesures satisfactòries que s’han aplicat des de l’Ajuntament de Barcelona i els nous reptes de present i de futur. En aquest sentit, Martín ha apuntat que és necessari que els grans nuclis urbans tinguin més capacitat, més incidència i més presència a l’hora de definir les polítiques públiques. “Des de Barcelona hem d’exigir polítiques innovadores, valentes i arriscades per deixar enrere els errors del passat. Hem d’emmirallar-nos en el que funciona en ciutats i països del nostre entorn”, ha apuntat.

La regidora ha posat en valor la creació de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, un organisme clau per l’avaluació i el disseny de polítiques públiques d’habitatge de present i de futur. També ha defensat la tasca dels darrers quatre anys amb l’aposta municipal d’inversió en habitatge, que en l’anterior mandat va arribar als 500 milions d’euros. Un pressupost que, segons ha apuntat Lucía Martín, es va destinar en gran mesura a l’ampliació del parc públic d’habitatge de la ciutat. Tot i això, la regidora ha indicat que és imprescindible revertir les retallades en els pressupostos d’habitatge a la Generalitat i a l’Estat. “Si realment volem canviar les polítiques d’habitatge que s’han fet fins ara necessitem finançament. Necessitem més eines de finançament per destinar-ho a habitatge assequible”. En aquest sentit, Martín també ha volgut destacar la qüestió de la fiscalitat. “La clau la té l’Estat. No podem oblidar que les polítiques d’habitatge s’han condicionat molt des de la fiscalitat. No pot ser que no tinguem bonificacions per la producció d’habitatge assequible ni per la rehabilitació”.

Cooperació amb agents privats i administracions

Un dels altres temes que Lucía Martín ha posat en valor a la jornada ha estat la cooperació amb agents privats per incorporar-se en la producció i gestió d’habitatge de lloguer i que no vulguin especular, una acció que encara té camí per recórrer. “En aquest segon mandat hi volem continuar treballant, però per fer-ho ens cal la complicitat i l’acompanyament de la resta d’administracions. Com a ciutat tenim molt potencial i és clau el treball en xarxa. Necessitem que altres municipis se sumin a aquest tipus de polítiques innovadores”.

Solucions per lluitar contra l’emergència habitacional

La regidora també ha destacat diverses mesures per fer front a l’emergència habitacional i protegir el dret a l’habitatge. Per una banda, amb la posada en marxa de la unitat de mediació de desnonaments i la unitat antiassetjament. “Des de l’Ajuntament tenim molt clar l’aquí i ara. Hem posat en marxa instruments per lluitar contra l’emergència habitacional, contra els abusos que estem veient i tots els efectes que té l’especulació immobiliària a la ciutat”, ha apuntat. Per altra banda, amb la implementació del projecte APROP, la construcció d’edificis d’estada temporal a partir del reaprofitament de contenidors marítims totalment acoplables, “una solució constructiva innovadora, ràpida, sostenible i confortable”.

La rehabilitació, un element clau per al futur de l’habitatge

Dins el context d’emergència climàtica, la regidora ha volgut fer especial esment a la rehabilitació. “La rehabilitació ha de jugar un paper més rellevant. Hem d’apostar per ciutats compactes, ben teixides on s’utilitzin materials sostenibles. Tenim camp per recórrer”. Lucía Martín ha posat èmfasi en la necessitat de promoure un canvi cultural on s’entengui que la rehabilitació també és una qüestió de lluita contra el canvi climàtic, de millora de la salut, de garantia del dret a l’habitatge i dels drets energètics.

Amb la mirada posada en la perspectiva de gènere

Coincidint amb la celebració del dia de la dona, Lucía Martín ha aprofitat per fer una crida a la incorporació de les perspectives de gènere tant a les polítiques públiques en general com a les polítiques d’habitatge. “Hi ha dones que han dut a terme projectes i iniciatives interessants que han de tenir veu i han de ser representades dins el sector”, ha apuntat. En aquest sentit, la regidora ha fet autocrítica, afirmant que des de l’Ajuntament de Barcelona també queda molt camp per recórrer: “Des del punt de vista arquitectònic ens hem de plantejar quin tipus d’habitatge estem fent, si estem pensant en un habitatge basat en els rols de gènere i en les famílies tradicionals o si els estem fent més flexibles i adaptables”. Unes qüestions que ja s’han començat a analitzar i a qüestionar a través d’un diagnòstic elaborat des de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació. “Espero que puguem fer un salt qualitatiu en aquest mandat”, ha afirmat.

Lucía Martín no ha volgut acabar la seva intervenció sense destacar el potencial de la ciutat de Barcelona i llançar un missatge optimista de present i de futur. “Venim d’una situació complexa i en aquests últims anys s’ha fet un gir de 180 graus respecte a les polítiques anteriors per garantir el dret a l’habitatge dels ciutadans”, ha apuntat.