El passat 10 de març es va reunir la primera sessió de la comissió no permanent per l’estudi sobre la regulació dels lloguers de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta primera sessió de constitució s’ha parlat de la situació i les polítiques d’accés a l’habitatge a Barcelona, l’Àrea Metropolitana i altres ciutats globals. Per fer-ho s’han convidat experts i agents socials que han donat el seu punt de vista. Hi han participat la vicepresidenta de l’Associació de Promotors de Catalunya, Elena Massot; el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols i Esteve; el representant de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya, Lluís Hosta; el tècnic d’habitatge de l’Observatori DESC Guillem Domingo; la secretaria general de Housing Europe, Sorcha Edwards; i la catedràtica d’arquitectura de l’UPC Pilar García Almirall. La comissió ha estat presidida per la regidora del grup municipal d’ERC, Eva Baró, i la vicepresidència ha anat a càrrec de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín. La comissió tindrà cinc sessions que s’allargaran fins al juny.
Aquesta comissió neix de la preocupació creixent per l’habitatge per part de ciutadania, sobretot per aquells que viuen en grans ciutats i aquest és un fenomen global. La presidenta de Housing Europe, Socha Edwards, ha explicat que, per primer cop, a Eurocities l’habitatge ha aparegut com a una de les cinc prioritats principals. Aquesta comissió neix d’una demanda de la societat per assegurar la funció social de l’habitatge i, durant la primera sessió, polítics i agents socials han estat d’acord en el fet que cal buscar consensos i actuar decididament per garantir el dret a l’habitatge i que calen espais com aquest per a decidir com fer-ho escoltant als experts.
Augment del pressupost i del parc públic, principals consensos
L’objectiu de la comissió és, per tant, buscar aquests consensos. En aquest sentit, destaquen algunes idees en els quals han coincidit agents socials i polítics: la necessitat d’augmentar el pressupost destinat a l’habitatge, la col·laboració público-privada i un augment de l’habitatge protegit i una millora del marc legal.
Totes les intervencions han coincidit en la necessitat d’augmentar el parc d’habitatge, degut a un augment de la demanda causat per l’arribada de població migrant i l’augment de llars monoparentals i monomarentals i unipersonals. La manera com cal fer front a aquesta manca d’habitatge, però, ha estat motiu de discrepàncies. Des de l’Associació de Promotors de Catalunya i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona s’ha instat a la promoció de la construcció de nous habitatges per augmentar l’oferta. La catedràtica de la UPC, Pilar Garcia, ha parlat, en canvi, de la importància de la rehabilitació per augmentar i, sobretot, millorar el parc d’habitatge. Explica que un 80% dels habitatges són antics i no tenen una qualitat suficient, ja que l’atomització de la propietat ha dificultat la inversió. Socha Edwards, de Housing Project, també ha alertat que durant aquests anys s’han comprat habitatges com a actius econòmics i amb voluntat especulativa. Són habitatges que sovint estan buits i que han perdut la seva funció social. Ha instat a capgirar aquesta situació i treballar amb actors que garanteixin que oferiran habitatge assequible i barat com a mesura per pal·liar la manca d’habitatges disponibles.
S’ha parlat també específicament d’augmentar el parc d’habitatge protegit que a la ciutat de Barcelona es troba al voltant de l’1%. Aquest és un percentatge molt inferior al d’altres ciutats europees, a Berlín és un 30% i a Londres d’un 23%, i tots els agents socials i polítics han estat d’acord en el fet que cal augmentar-lo. Part d’aquesta pèrdua prové del fet que l’habitatge protegit no tenia una qualificació permanent i s’ha anat perdent amb el pas del temps. En aquest sentit també hi ha hagut consens en la necessitat de fomentar la col·laboració público-privada per tal d’agilitzar la construcció de nous habitatges protegits guanyant capacitat d’inversió i agilitzant la burocratització. Tot i això, la presidenta de l’Associació de Promotors de Catalunya, Elena Massot, ha instat a les institucions públiques a no traslladar responsabilitats al món privat. La catedràtica de la UPC, Pilar Garcia, ha alertat que cal comptar amb la inversió privada però no a qualsevol preu, ha d’anar vinculada a què es compleixin una sèrie de requisits i retin comptes a l’administració pública.
Tots els actors han coincidit en la crítica del marc jurídic en habitatge, tot i que els motius han estat diversos. Des de l‘Associació de Promotors de Catalunya i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona s’ha coincidit en la crítica a la manca de seguretat jurídica provocada pels canvis de legislació dels últims anys. Per altra banda Guillem Domingo, tècnic d’habitatge de l’Observatori DESC, ha alertat que aquesta regulació s’ha fet per aturar una situació d’emergència, no per resoldre un problema de fons. També ha criticat que, en alguns casos, aquestes reformes han estat regressives com per exemple la reforma de la LAU en la que es va reduir la durada dels contractes de lloguer.
Regulació dels preus del lloguer, el gran debat
La regulació dels lloguers és un dels temes que ha generat menys acords. Des de l’Associació de Promotors de Catalunya i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona creuen que no cal una regulació dels preus dels lloguers i que, de fet, seria contraproduent, ja que reduiria l’oferta. A més a més, també defensen que això posaria en perill l’economia de famílies que són petits propietaris que tindrien dificultats per mantenir el patrimoni i acabarien optant per llogar els seus pisos en l’economia submergida. Consideren que el lloguer ja està regulat pel que fa a durada dels contractes, fiances i índex de referència i que aquesta regulació ja és suficient.
Agents socials, en canvi, es mostren partidaris de regular el preu del lloguer per reduir el sobreesforç que han de fer les famílies per gaudir del dret a un habitatge digne. Guillem Domingo, de l’Observatori DESC, ha opinat que “no podem esperar que els preus es moderin sols” i que mentre el 32% de la societat pugui pagar els preus actuals el que hi haurà serà un procés de substitució dels veïns que ja no ho poden pagar per altres amb molt més poder adquisitiu. En aquest sentit la secretaria general de Housing Europe, Socha Edwards, ha parlat dels efectes socials que té aquesta expulsió de veïns que donen vida a la ciutat i en conformen el teixit social. També ha parlat dels efectes que té el sobreesforç econòmic per pagar el lloguer. Si les famílies han de destinar gran part del sou a pagar el lloguer els queda una petitíssima part gastar en l’economia local i, per tant, resta competitivitat a les ciutats. Per tot això Edwards s’ha mostrat partidària de limitar els preus, com a mínim a curt termini.