Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Les necessitats bàsiques de les ciutats queden fora del nou Pla estatal d'habitatge

07/03/2018 - 19:50

Habitatge. Es manté la tendència a la baixa de la inversió de les polítiques estatals d’habitatge.

El Pla estatal de l'habitatge 2018-2022 ha ignorat les reivindicacions i necessitats de les ciutats i no inclourà les al·legacions que van presentar les ciutats de Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Cadis, la Corunya i Santiago de Compostel·la. La tendència a la baixa de les polítiques d'habitatge ha suposat una retallada de 1.000 milions d'euros en els darrers vuit anys.

VÍDEO. Ada Colau: “Exigim que s’augmenti la durada dels contractes de lloguer, garantir l’estabilitat dels llogaters i llogateres i que el pressupost estatal d’habitatge pugi a 2.000 milions aquest mateix any.”

Els set ajuntaments van presentar conjuntament un seguit de propostes i d’al·legacions al Pla estatal d’habitatge 2018-2021, les quals es basaven en el fet que els problemes que es generen per la manca d’inversió i per la manca d’un projecte de polítiques públiques d’habitatge del Govern de l’Estat recauen en els municipis, i que les administracions locals han d’atendre les conseqüències de les pujades indiscriminades del preu dels lloguers i dels desnonaments, i els problemes que es generen per la manca d’un parc d’habitatge públic i de preu assequible de lloguer.

El treball conjunt va culminar el mes de desembre, en què els regidors d’habitatge dels set ajuntaments es van reunir amb el secretari d’estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, per exposar-li i argumentar-li les propostes presentades al Pla estatal d’habitatge 2018-2021.

Aquestes propostes, però, han estat ignorades, i per aquest motiu avui s’ha presentat un manifest conjunt en què aquests municipis reivindiquen el següent:

  1. Trencar la tendència de retallades de l’Estat dels últims anys pel que fa a l’habitatge, que han suposat una reducció del 70% de la partida pressupostària. La inversió hauria de ser de l’1,5% del PIB, començant amb 2.000 milions d’euros aquest 2018.
  2. El parc públic d’habitatge a Espanya és insuficient per cobrir les necessitats de la ciutadania. És imprescindible incrementar el pressupost i les línies de finançament de l’ICO per ampliar l’oferta d’habitatge assequible.
  3. Exigir la reforma de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) per allargar la durada mínima dels contractes de lloguer i regular-ne el preu.
  4. Ampliar el ventall de creació i d’accés a l’habitatge assequible. Cal potenciar nous models de titularitat pública del sòl com el cohabitatge i la cessió d’ús.
  5. Obligar la Sareb i les entitats financeres rescatades amb diners públics a incorporar els seus immobles al fons d’habitatge de lloguer social.
  6. Preveure ajudes per rehabilitar habitatges de petits propietaris i establir una norma perquè aquestes mesures no suposin un increment desproporcionat del preu del lloguer.
  7. Impulsar mesures fiscals que posin fi a les exempcions de tributs i bonificacions fiscals de les socimis, ja que repercuteixen negativament en el mercat del lloguer.

L’Ajuntament ha impulsat durant aquest mandat la construcció de 4.400 habitatges, dels quals 3.600 seran de lloguer públic. Això suposa una inversió de 360 milions, assumida només per l’Ajuntament.

D’altra banda, l’Ajuntament està finançant, amb més del 90%, la despesa de les diferents polítiques d’habitatge, com els ajuts a la rehabilitació o els ajuts al pagament del lloguer.

Pel que fa als desnonaments, entre el 2015 i el 2017 l’evolució a la ciutat ha estat:

  • Total: −19%
  • Hipoteca: −34%
  • Lloguer: −17%
  • Altres: −4%

Comparteix aquest contingut