Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La xarxa d’espais joves creixerà fins a tenir 29 equipaments

30/11/2018 - 09:42

Adolescència i joventut. El Casal de Joves de les Corts s’adaptarà al nou model d’equipaments juvenils de Barcelona, donant pas a una nova estructura especifica per a joves.

Abans del 2028, Barcelona disposarà de 13 nous equipaments juvenils i arribarà a un total de 29 en el conjunt de la ciutat. El districte de l’Eixample obrirà els seus primers espais joves i cinc districtes més duplicaran o triplicaran el nombre d’aquests equipaments.

Així ho recull el Pla d’equipaments i serveis juvenils 2018-2028, que ha analitzat les dades dels joves que viuen a la ciutat i les necessitats de serveis municipals als barris. La intenció és que els espais joves siguin uns serveis adaptats a la realitat juvenil de cada territori, una xarxa cohesionada amb el treball amb joves i una aposta per la participació i la implicació dels i les joves de la ciutat.

Els criteris per determinar si era necessari un nou equipament han tingut en compte el volum de la població jove entre 12 i 35 anys del barri, i si hi havia algun altre equipament que donés servei a la zona en un radi de 600 metres, les necessitats socioeconòmiques existents i la demanda del col·lectiu jove.

Aquests tretze espais joves nous s’afegiran als setze equipaments que ja existeixen actualment i que adoptaran el nou model d’espai jove que preveu el nou pla.

El nou pla d’equipaments unifica les denominacions casals de joves i espais joves i crea un únic model d’equipament amb el nom d’espai jove, i preveu que tots els centres hagin d’elaborar un projecte integral i vertebrador que fixarà les línies que ha de seguir cada equipament.

Els serveis bàsics de què disposaran tots els espais joves són:

  • servei d’acollida i atenció informativa
  • espai de trobada
  • servei de dinamització per a adolescents
  • servei de dinamització juvenil

Els equipaments també podran disposar de serveis complementaris com:

  • serveis de suport a l’estudi
  • activitats socioculturals, formatives i de lleure
  • servei d’acompanyament i escolta
  • facilitació i difusió de la creació cultural i artística
  • acompanyament a iniciatives juvenils i de foment de l’associacionisme

Xarxa única d’espais joves 

Una de les novetats és que amb el Pla d’equipaments i serveis juvenils es crearà una xarxa única que es reunirà periòdicament i vetllarà perquè els espais joves segueixin els mateixos criteris, tinguin un mateix estàndard de qualitat i segueixin unes línies de treball coordinades.

Aquest nou pla respon al Pla d’actuació municipal (PAM) 2016-2019 i al Pla d’adolescència i joventut, que recollien l’elaboració d’un pla d’equipaments, i renova l’anterior, que va acabar el 2015.

Comparteix aquest contingut