Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La Borda posa el cohabitatge al centre del primer dia de visites del 48 Hores Open House de Barcelona  

28/10/2019 - 17:19

Festival d’arquitectura. Es tracta d’un edifici singular construït sobre sòl municipal, pensat per adaptar-se a les persones, amb parets mòbils, zones comunes, sostenible i de baix consum energètic i, sobretot, pensat per viure en comunitat de forma participativa.

Durant la primera jornada de visites del 48 Hores Open House els visitants van poder entrar a diversos edificis emblemàtics de Barcelona. Entre ells, al primer edifici promogut per una cooperativa sobre sòl municipal a la ciutat. Aquesta va ser una de les visites d’èxit del primer dia del festival, on  l’edifici d’habitatges cooperatiu en cessió d’ús va atraure un gran nombre de persones que van poder conèixer no solament la seva fisonomia i característiques arquitectòniques sinó també el seu model de gestió i funcionament en comunitat.  

A banda de La Borda, es van poder visitar les promocions de les Cases Barates del Bon Pastor, els habitatges de Can Fabra i els habitatges del carrer Tànger, tots ells impulsats per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB).

Un habitatge adaptat a les persones

Les persones membres de la cooperativa LaCol van realitzar la visita a l’edifici, tot mostrant com el detalls d’aquest  projecte de cohabitatge. Una d’elles és Carles Baiges, que va explicar com l’edifici està dissenyat per facilitar les relacions entre els veïns, amb zones comunes preparades per dur a terme activitats per a tots els habitants de la Borda.

Una de les zones comunes inclou una habitació per convidats que es reserva via una aplicació de mòbil i que està disponible per a totes les persones veïnes.  L’edifici també compta amb una zona compartida per a les rentadores.

També es va posar de relleu com La Borda compta amb pisos de diferents dimensions, d’entre 40 i 75 metres quadrats i on el preu mensual que paguen els veïns depèn de la mida del pis que habiten. Però el més sorprenent és que els pisos estan dissenyats per poder modificar la mida de cada domicili en funció de les necessitats dels veïns que l’habiten. Els habitatges compten amb parets movibles que es poden reubicar de manera que una habitació que pertanyia a un pis passi a ser part d’un altre. “Les persones no s’adapten a l’habitatge, l’habitatge s’adapta a les persones”, afirma Baiges.

Per gestionar l’habitatge, els veïns i veïnes han dividit les tasques en comissions: “hi ha comissió de comunicació, d’arquitectura que ara és de manteniment, secretaria, d’economia i de convivència, que són els que gestionen els conflictes i miren de millorar la convivència”, va explicar Baiges durant la visita.

Accedir a un habitatge cooperatiu

A La Borda hi viuen veïns de totes les edats, des de persones jubilades fins a joves de 20 anys, ja que, com explica Baiges, es busca la diversitat. “Si el proper pis que s’allibera és d’aquí 20 anys possiblement buscarem els més joves de la llista d’espera, ja que busquem la convivència entre veïns de perfils diferents”, apunta.

Quan un dels habitatges de La Borda queda lliure, els veïns de l’edifici tenen prioritat en cas de voler canviar de pis. El que queda buit es posa a disposició de les persones que esta en la llista d’espera. Aquesta llista es gestiona a través de la mateixa cooperativa.

El cohabitatge un model en expansió

L’habitatge cooperatiu és un model amb força tradició al nord d’Europa. A Barcelona, La Borda ha estat el primer edifici d’obra nova de cohabitatge que s’ha posat en marxa.  Si bé trobem casos com el projecte impulsat per Sostre Cívic al carrer Princesa, on s’ha fet una rehabilitació integral.

L’edifici de la Borda s’ha construït  en un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona, gràcies al concurs públic on l’IMHAB va licitar un total de set solars per destinar-los al cohabitatge.

Un altre dels projectes de cohabitatge en marxa a Barcelona és el de la Balma, al Poble Nou, i impulsat també per Sostre Cívic. Precisament el passat mes de setembre va tenir lloc l’acte d’inauguració de les obres i s’espera que l’edifici pugui estar acabat en 18 mesos, quan els veïns podran instal·lar-s’hi.

Aquest model es basa en la cessió, per part de de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’un solar o recinte en desús on es construirà l’edifici. Els membres de la cooperativa paguen una entrada i una quota mensual, a un preu per sota de mercat. Els inquilins poden disposar del domicili de per vida, però no en seran propietaris, ja que la propietat pertany a la cooperativa. Si algun dels membres abandona el projecte abans de començar a viure-hi o deixa el pis després de viure-hi, se li retorna l’import total de l’entrada.

Els habitatges cooperatius tenen com a tret característic la promoció de l’ús compartit de les infraestructures bàsiques i crear espais que promoguin la vida en comunitat, així com també complir amb criteris mediambientals i sostenibles.