Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

“Em fa molta il·lusió venir a viure a Ciutat Vella: molta gent en marxa i nosaltres hi tornem”

21/02/2018 - 18:29

Habitatge. S’estan ultimant les obres de rehabilitació del primer edifici d’habitatge cooperatiu cedit per l’Ajuntament de Barcelona, al carrer de la Princesa.

“Em fa molta il·lusió venir a viure en aquest barri perquè és molt simbòlic: molta gent en marxa i nosaltres hi tornem.” Eira Melé és una de les futures veïnes del primer edifici d’habitatge cooperatiu cedit per l’Ajuntament que hi haurà a la ciutat, situat al número 49 del carrer de la Princesa, a Ciutat Vella.

El consistori va cedir aquesta finca en desús a la cooperativa Sostre Cívic, que s’ha fet càrrec de la rehabilitació dels cinc habitatges i dels diversos espais comunitaris de què disposa l’edifici. Es preveu que les tasques acabin el mes d’abril.

Avui han visitat les obres representants de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència d’Habitatge de Catalunya i de la cooperativa Sostre Cívic.

A la visita també han assistit futurs veïns i veïnes com l’Eira. “Acabo de veure el meu pis gairebé acabat i estic molt, molt contenta, fa molt de goig”, explica la qui aviat serà nova habitant del barri. “Ara visc en un pis amb unes condicions molt més dolentes i guanyaré molt amb el canvi”, afegeix.

Els socis i les sòcies de la promoció han fet una aportació inicial i abonaran una quota mensual assequible. Per desenvolupar el projecte, la cooperativa ha realitzat diversos tallers participatius amb les persones que hi viuran.

 

Una experiència pionera

La del carrer de la Princesa és una experiència pionera a la ciutat i al país, ja que és el primer cop que un ajuntament cedeix un immoble a una entitat per impulsar el cohabitatge. Aquest model permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli —en aquest cas, 75 anys— i a un preu inferior al del mercat.

Segons el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, aquest projecte “permet que gent que com a conseqüència de la pujada de preus i de la gentrificació s’havia vist obligada a marxar de Ciutat Vella pugui tornar-hi i fer comunitat al barri”.

“Per a nosaltres és molt important confirmar que aquest model funciona”, ha declarat el regidor d’Habitatge i Rehabilitació, Josep Maria Montaner, que ha avançat la intenció del Govern municipal d’obrir una nova convocatòria per engegar nous projectes de cohabitatge abans que acabi aquest mandat.

Recentment, el consistori ha cedit l’ús de quatre solars a cooperatives que construiran noves promocions de cohabitatge a la ciutat. Es tracta de solars situats als barris de la Barceloneta, la Marina del Prat Vermell, les Roquetes i el Poblenou.

Amb aquesta línia d’actuació, l’Ajuntament pretén ampliar el parc d’habitatge assequible de la ciutat seguint un model d’èxit en ciutats europees com Viena, Copenhaguen i Berlín.

 

Sostenibilitat i espais d’ús comunitari

Els projectes de cohabitatge que està impulsant l’Ajuntament han de complir uns exigents requisits d’eficiència i sostenibilitat.

Segons la responsable del projecte a Sostre Cívic, Núria Petit, a l’edifici del carrer de la Princesa “no s’hi ha fet una rehabilitació estàndard”. La finca té plaques solars per a l’aigua calenta sanitària, té un dipòsit per recollir les aigües pluvials i es farà servir la biomassa per a la calefacció. També s’hi han fet tasques d’aïllament acústic i tèrmic.

L’immoble disposarà, així mateix, de diversos espais d’ús comunitari com ara una sala multiusos que s’utilitzarà com a biblioteca, espai d’estudi o per dur a terme diferents activitats. A més, al terrat hi haurà una zona per a rentadores comunitàries, un espai diàfan per fer àpats i trobades i hi haurà la possibilitat d’instal·lar-hi un hort urbà.

Comparteix aquest contingut