Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El veïnat dibuixa el futur de Vallcarca

15/03/2018 - 10:18

Urbanisme. Primera llum verda a un nou planejament urbanístic que vol reactivar el barri i posar en valor la seva història i patrimoni i que recull els acords del procés de participació veïnal i de la proposta guanyadora del concurs d’idees.

Primera llum verda a un nou planejament urbanístic que vol reactivar el barri i posar en valor la seva història i patrimoni i que recull els acords del procés de participació veïnal i de la proposta guanyadora del concurs d’idees convocat per la Taula de Treball d’Urbanisme de Vallcarca.

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat d’ahir dimecres va aprovar inicialment, amb els vots a favor del Govern municipal, CUP Capgirem i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, i l’abstenció de la resta de grups, una Modificació del Pla general metropolità (MPGM) que estableix una nova ordenació urbanística per a l’àmbit comprès entre els carrers de Farigola, Cambrils, Calendau, Gustavo Adolfo Bécquer i l’avinguda de Vallcarca, al barri de Vallcarca i els Penitents del districte de Gràcia.

El document és fruit del treball conjunt mantingut entre l’Ajuntament i els veïns i veïnes els últims mesos per donar un impuls definitiu a la reactivació de Vallcarca, a la construcció de nous habitatges i espais verds i a noves activitats econòmiques i cooperatives.

D’aquesta feina compartida va sorgir la proposta de convocar un concurs d’idees a iniciativa de la Taula de Treball d’Urbanisme de Vallcarca, amb representació veïnal i de l’administració, que recollís les conclusions i demandes ciutadanes. El projecte guanyador es va conèixer al juny i va ser ‘Arrels’, de l’equip liderat per l’arquitecte Carles Enrich. Posava en valor els recursos i infraestructures del barri, amb una especial sensibilitat per la conca formada per les rieres Vallcarca i Farigola, així com pel patrimoni històric i identitari del barri.

Un cop coneguda la proposta guanyadora, es va celebrar un procés de debat ciutadà de tres mesos i dotze sessions de treball per enriquir-la i incorporar-hi aportacions. El fruit va ser un document d’autoria veïnal que s’ha acabat plasmant en la redacció de l’MPGM que ha vist ara la primera llum verda.

La vocació del pla és donar resposta a les expectatives i demandes veïnals i deixar enrere la situació de bloqueig que es viu des de l’aprovació del planejament de 2002, que va derivar en un barri ple de solars buits i edificis en mal estat, amb famílies que fa més de trenta anys que viuen en habitatges afectats i amb totes les implicacions afectives i de pèrdua de qualitat de les seves llars que això suposa.

Així doncs, la intenció de les entitats veïnals i del Govern municipal a l’hora d’impulsar el planejament és tirar endavant una nova ordenació pensada des de l’urbanisme social per adaptar Vallcarca a les necessitats actuals de l’entorn.

Es preveu potenciar les zones verdes i espais relacionals, i crear un gran espai central que farà les funcions de plaça cívica i, alhora, acollirà horts i plantacions de fruiters. Els nous edificis es concentraran al perímetre de l’àmbit i en continuïtat amb la morfologia urbana i tipologia del casc antic de Vallcarca. I s’impulsaran nous equipaments en edificis històrics del barri com són Can Carol i la Fusteria.

En total, l’MPGM es desenvolupa sobre un sòl total de 23.821 metres quadrats, dels quals 9.200 seran zona verda –804 més que actualment– i 1.608 es reservaran per a la construcció de 91 habitatges socials nous.

Espais de trobada i zones verdes

El planejament ordena el parc urbà públic que es crearà en l’àmbit de Vallcarca seguint les directrius de la proposta guanyadora del concurs i de les posteriors millores introduïdes en les sessions de participació. L’edificació es concentra en el perímetre, i l’espai verd s’amplia. Així, es generen els següents espais diferenciats:

Plaça central. La futura urbanització preveu generar una superfície central terrassada que funcionarà com a gran espai verd productiu. Serà una gran era on s’incorporaran horts i plantacions de fruiters, de manera que es posarà en valor el patrimoni rural del barri i la seva història recent d’autogestió veïnal. L’espai engloba també una plaça de grans dimensions, oberta i polivalent, ubicada en el punt més central del nou barri.

Plaça Farigola. Tal com plantejaven les bases del concurs, l’àmbit que ara es coneix com a plaça Farigola es conservarà com a espai verd de trobada. Així, els sòls passen a qualificar-se com a parcs i jardins urbans, i es conservarà la vegetació original. Per tant, la plaça, juntament amb el futur equipament de Can Carol, seran un dels punts neuràlgics del barri.

Plaça del metro. És l’espai que va resultar de l’enderroc dels edificis que hi havia entre els carrers d’Argentera, Cambrils i Avinguda Vallcarca. Actualment és una esplanada oberta, amb acabat de ciment i sense arbrat. L’MPGM preveu mantenir bona part d’aquesta placeta d’accés al metro com a punt de trobada veïnal i d’entrada al barri. Es qualificarà tot l’espai com a parcs i jardins urbans, i es garantirà un espai obert amb forma triangular que acompanyarà la sortida del metro.

Impuls a l’habitatge públic i la diversitat d’usos a les plantes baixes

L’habitatge és un punt central dins els objectius del pla. En aquest sentit, es garanteix que l’Ajuntament liderarà la iniciativa en matèria d’habitatge de protecció. En tot el conjunt, es reserva un total de 8.214 m2 de sostre de titularitat pública destinat a habitatge amb algun tipus de protecció, que podran donar cabuda a 91 pisos. Se situaran als edificis A –25 habitatges–, B –37– i H –29–, i es promouran en règim de lloguer, ja sigui com a promocions públiques o de cooperatives d’ús social.

Pel que fa a nous habitatges privats, a la resta d’edificis –C, D, E, F, G, I i J– se’n preveuen 143, que se sumaran als 28 de privats que ja existeixen a les illes situades entre els carrers de Calendau, Argentera i Cambrils. En total, doncs, en tot l’àmbit hi haurà 262 habitatges, dels quals 234 seran nous entre les promocions públiques i les privades.

El planejament respecta les edificacions existents de l’avinguda Vallcarca, 86-88, Cambrils, 3 i Cambrils, 5, que tindran un ús dotacional i són en bona part o totalment titularitat de l’Ajuntament. A més, en tot l’àmbit es preveu una barreja entre la rehabilitació de l’edificació antiga i la construcció de nous edificis per redibuixar el teixit del barri. Un pla de desenvolupament precisarà la distribució dels sostres i els usos previstos.

D’altra banda, la nova ordenació vol consolidar el barri com un àmbit per viure amb presència majoritària d’habitatge i una mixtura d’usos bàsicament centrada en les plantes baixes. Per garantir-ho, els baixos dels edificis es destinaran a comerç i altres de les activitats previstes en la proposta guanyadora del concurs: tallers, botigues d’alimentació, fusteries, estudis, etc.

Ampliant la xarxa d’equipaments públics del barri

El pla recull la conversió a equipaments públics de dues peces importants i amb pes històric i simbòlic en l’àmbit, que són:

Can Carol. Actualment ja s’està redactant el projecte per rehabilitar la masia, ubicada al número 26 del carrer de Cambrils, a la part baixa de Vallcarca, i convertir-la en un casal de barri. L’MPGM, doncs, dona resposta a la llarga reivindicació veïnal de recuperar l’edifici per ampliar l’oferta d’equipaments públics de l’entorn de Vallcarca.

La Fusteria. Es preveu qualificar com a nou equipament públic l’edifici del número 24 del carrer Argentera, que antigament va acollir una fusteria i es coneix popularment amb aquest nom. De fet, la comunitat veïnal ja ha donat usos comunitaris a aquest edifici. Ara, la proposta actual preveu delimitar un pla especial urbanístic que defineixi l’ús del futur equipament públic, que es consensuarà amb els veïns i veïnes. També caldrà un projecte de rehabilitació que posi en valor i recuperi les característiques de l’edificació.

Carrers i mobilitat

Tenint en compte que els nous edificis es concentraran en el perímetre de l’àmbit, gran part dels carrers prenen caràcter cívic. És el cas dels carrers Calendau i Argentera, que es prolonguen per continuar la xarxa existent del nucli antic. L’accés rodat als edificis es farà a través dels carrers ja existents del perímetre.

A més, s’elimina la previsió del planejament del 2002 de crear un nou vial des de l’avinguda de Vallcarca fins a dalt del viaducte, ja que la mobilitat i l’accessibilitat en vehicle rodat als barris de l’entorn ja es garanteix amb la xarxa existent.

Calendari i propers passos

Ara, l’MPGM entra en un període d’exposició pública de dos mesos, i després encararà la tramitació per a l’aprovació provisional en el marc del plenari del Consell Municipal. L’Ajuntament, conjuntament amb les taules de seguiment veïnals, l’anirà desenvolupant amb els projectes constructius corresponents i, amb l’aprovació de planejament que concretarà l’ordenació de la illa existent que dona front a l’avinguda Vallcarca i dels equipaments que ho requereixin.

Fins que l’MPGM no s’aprovi definitivament, seguirà vigent la suspensió de llicències d’un any decretada l’abril de 2017 per al conjunt de sòls que queden dins l’àmbit. L’objectiu és evitar que s’hi produeixin intervencions que no s’ajustin a la morfologia del barri o a les noves regulacions proposades.

Per això, no s’atorgaran noves llicències d’edificació de nova planta, les que comportin una intervenció global en els fonaments o en l’estructura de l’edifici, i les que impliquin substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural. Sí que es podran tramitar instruments o atorgar llicències sempre que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament que s’aprova inicialment.